Anšlavs Eglītis

escriptor i periodista letó

Anšlavs Eglītis (Riga, 14 d'octubre de 1906Los Angeles, 4 de març de 1993) fou un escriptor i periodista letó, refugiat de guerra el 1944. Va tenir una prolífica carrera com a novel·lista, i la seva obra tardana sovint va examinar els aspectes de la vida de l'exili.[1]

Infotaula de personaAnšlavs Eglītis
Anšlavs Eglītis.jpg
Anšlavs Eglītis, la dècada de 1920 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 octubre 1906 Modifica el valor a Wikidata
Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 març 1993 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatLetònia
FormacióAcadèmia d'Art de Letònia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor i periodista
Família
CònjugeVeronika Janelsiņa
PareViktors Eglītis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Eglītis va néixer a Riga (Letònia) i va ser el gran de dos germans. La família va passar totes les seves vacances d'estiu a la casa rural d'Inciems, que més tard va descriure en la seva novel·la Pansija pilī (1962). El 1925 va contraure la tuberculosi. La seva mare, que també va patir la malaltia pulmonar, va morir durant la seva estada al sanatori de Leysin. Es va graduar a l'Acadèmia d'Art de Letònia el 1935.

El 1944, amb l'Ocupació dels Estats Bàltics per la Unió Soviètica, va deixar Letònia per traslladar-se fins a Alemanya. El 1950 es va traslladar a Califòrnia. El seu pare, l'escriptor Viktors Eglītis, va ser arrestat, torturat i executat a l'edifici de la Txekà a Riga, el 1945. Es desconeix la localització de la seva tomba.

En el seu exili americà, Eglītis va escriure més de cinquanta novel·les i relats curts. Paral·lelament, va desenvolupar la seva faceta de crític de cinema i teatre pel diari Laiks, on també va publicar diverses de les seves novel·les.[2]

Va morir de càncer a Los Angeles el 1993. El 2006 el servei de correu de Letònia va emetre un segell commemoratiu en honor d'Eglītis. Dos anys més tard es va aixecar un monument a l'escriptor a Inciems.[3]

ReferènciesModifica

  1. «Immigrants in American History: Arrival, Adaptation, and Integration: "Exiles", Not "Immigrants"». ABC-CLIO, 2013. [Consulta: 1r febrer 2015].
  2. «Maestro Anšlavs Eglītis un viņa romāni.». Jaunā Gaita nr. 136, 1981. [Consulta: 1r febrer 2015].[Enllaç no actiu]
  3. «Pansija pilī ziemā». Dienvidkalifornijas latviešu informācijas biļetens, 2008. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 1r febrer 2015].

BibliografiaModifica

  • Barkan, Elliott Robert. Immigrants in American History: Arrival, Adaptation, and Integration. Greenwood: ABC-CLIO, 2013, p. 1931. ISBN 1-2991-0408-8. OCLC 828140721. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anšlavs Eglītis