Viquipèdia

Ana Cristina Cesar

Ana Cristina Cruz Cessar, (Rio de Janeiro, 2 de juny de 1952 - ibídem, 29 d'octubre de 1983) va ser una poetessa i traductora feminista brasilera. És considerat un dels noms més importants en la generació del mimeògraf de la dècada de 1970 i el seu nom és sovint vinculat amb el moviment de la Poesia Marginal. [1][2][3][4]

Infotaula de personaAna Cristina Cesar
Biografia
Naixement2 juny 1952 Modifica el valor a Wikidata
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 octubre 1983 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Caiguda accidental Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, traductora, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1959 Modifica el valor a Wikidata –

Biografia modifica

Filla de Maria Luiza Cruz i del sociòleg i periodista Waldo Aranha Lenz Cessar, Ana Cristina va néixer en una família culta i protestant de classe mitjana. Va tenir dos germans: Flavio i Felipe.[5][6]

Fins i tot abans de rebre educació formal, li dictava poemes a la seva mare a l'edat de sis anys, els que van començar a publicar-se el 1959 en algunes revistes. El 1969, Ana Cristina va viatjar a Anglaterra d'intercanvi i va passar un temps a Londres, on va tenir contacte amb la literatura anglesa. Al seu retorn a Brasil, va ingressar a la Facultat d'Arts de la Pontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro (PUC-RJ) als dinou anys; a més, va portar amb si textos d'Emily Dickinson, Sylvia Plath i Katherine Mansfield, els que es va dedicar a traduir. [7]

Ana Cristina Cruz Cesar va començar a publicar poemes i textos de prosa poètica en la dècada de 1970 en col·leccions, revistes i periòdics alternatius. Els seus primers llibres, Sopars d'Abril i Correspondència Completa, es van publicar en editorials independents. Paral·lel a l'escriptura de poemaris, Ana Cristina també es va dedicar a la recerca literària, va realitzar un mestratge en comunicacions a la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ), va viatjar novament a Anglaterra amb la finalitat de cursar un mestratge en traducció literària a la Universitat d'Essex el 1980; al seu retorn a Riu, va publicar Luvas de Pelica que va escriure a Anglaterra. En les seves obres, Ana Cristina César té una prima línia entre la ficció i l'autobiografia.[8][9][10][11]

A l'edat de trenta-un anys es va suïcidar, llançant-se per la finestra del departament de la seva mare i el seu pare, en el vuitè pis d'un edifici del carrer Tonelero en Copacabana. Armando Freitas Filho, poeta brasiler, era el seu millor amic, i va ser a ell a qui va deixar la responsabilitat de cuidar les seves publicacions pòstumes. Els escrits personals de l'autora estan sota la tutela de l'Institut Moreira Surt-los. La família va cedir els escrits de la seva estada a Rio de Janeiro; no obstant això, se sap que moltes de les seves cartes van ser censurades per la família, especialment aquelles que l'escriptora va rebre de Caio Fernando Abreu.[12]

Principals obres modifica

Poesia modifica

  • A Teus Pés (1982).
  • Inèdits i Dispersos (1985).
  • Novas Seletas (pòstum, editat per Armando Freitas Filho).

Crítica modifica

  • Literatura não é document (1980).
  • Crítica i Tradução (1999).

Altres modifica

  • Correspondência Incompleta
  • Escrits no Rio (pòstum, editat per Armando Freitas Filho).
  • Escrits em Londres (pòstum, editat per Armando Freitas Filho).
  • 26 Poetes Hoje (antologia de Heloísa Buarque).

Referències modifica

  1. ↑ Moriconi, Italo. Ana Cristina César: o sangue de uma poeta (en portugués). Relume Dumará, 1996, p. 150. ISBN 978-857-316-080-2. 
  2. ↑ Souza da Cunha Lima, Regina Helena. O desejo na poesia de Ana Cristina Cesar (1952/1983) (en portugués). Annablume, 1993, p. 252. 
  3. ↑ Sturrock, John. Guía de las letras y autores contemporáneos. Fondo de Cultura Económica, 2001, p. 640. ISBN 978-968-166-190-8. 
  4. ↑ Garramuño, Florencia. La experiencia opaca: literatura y desencanto. Fondo de Cultura Económica de Argentina, 2009, p. 277. ISBN 978-950-557-783-5. 
  5. ↑ Freitas Filho, Armando. «Prólogo». A: Correspondência incompleta (en portugués). Instituto Moreira Salles, 1999, p. 312. ISBN 978-858-657-906-6. 
  6. ↑ Pinheiro Sampaio, Maria Lúcia. História da poesia modernista (en portugués). J. Scortecci Editora, 1991, p. 182. 
  7. ↑ Lobo, Luiza. Guia de escritoras da literatura Brasileira (en portugués). EdUERJ, 2006, p. 289. ISBN 978-857-511-099-7. 
  8. ↑ André, María Claudia. Latin American women writers: an encyclopedia (en anglès). Routledge, 2008, p. 610. ISBN 978-041-597-971-9. 
  9. ↑ Costa Malufe, Annita. Territórios dispersos: a poética de Ana Cristina Cesar (en portugués). Annablume, 2006, p. 177. ISBN 978-857-419-660-2. 
  10. ↑ Quint, Anne-Marie. Au fil de la plume: l'épistolaire dans le monde lusophone (en francès). Presses Sorbonne Nouvelle, 2003, p. 211. ISBN 978-287-854-283-7. 
  11. ↑ de Barros Camargo, Maria Lucia. Atrás dos olhos pardos: uma leitura da poesia de Ana Cristina César (en portugués). Argos, 2006, p. 328. ISBN 978-857-535-052-2. 
  12. ↑ Sèussekind, Flora. Vozes femininas: gãeneros, mediaðcáoes e prâaticas da escrita (en portugués). 7Letras, 2003, p. 534. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ana_Cristina_Cesar&oldid=30796613»