Anacarsis

filòsof iranià

Anacarsis (en llatí Anacharsis, en grec Ἀνάχαρσις) fou un príncep escita, segon Heròdot fill de Gnurus i germà de Saulios, rei dels escites de Tràcia. Segons Llucià era fill de Daucetes.

Infotaula de personaAnacarsis
Anacharsis.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VII aC Modifica el valor a Wikidata
Regió d'Escítia Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
Hylaia (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rei
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, polític Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle VI aC Modifica el valor a Wikidata)
Família
PareGnouros (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Va abandonar el seu país per viatjar buscant coneixements i va arribar a Atenes en temps de Soló, quan aquest iniciava les seves mesures legislatives. Es van fer amics i per la seva forma modesta de vida, el seu talent i les seves agudes observacions sobre les institucions gregues, es va atreure una general admiració. La seva fama de savi era tal que alguns fins i tot el van incloure entre els set savis de Grècia. Alguns autors diuen que va rebre la ciutadania atenenca i fou iniciat als misteris d'Eleusis.

Segons explica Herodot, quan anys després va tornar a Tràcia fou assassinat per son germà Saulios mentre celebrava les cerimònies i les orgies en honor de Cíbele a Hilaca. Diògenes Laerci en canvi dona una versió una mica diferent i diu que el seu germà el va matar durant una cacera. Tant Herodot com Diògenes Laerci diuen que el motiu del crim va ser perquè Anacarsis volia introduir els costums grecs entre els escites.

Es suposa que va escriure un llibre en vers sobre legislació i art de la guerra que no es conserven. Ciceró cita una de les seves cartes, de les que se'n conserven diverses però de dubtosa autenticitat. Diògenes Laerci i Ateneu de Nàucratis han conservat diversos fragments i opinions d'Anacarsis. També el citen Estrabó i Plutarc.[1]

ReferènciesModifica

  1. Anacharsis a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 157
  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Anacarsis