Anacolut

L'anacolut és una figura retòrica que consisteix en la manca de coherència sintàctica en la construcció d'un període. És un recurs usat a la poesia per causar estranyesa i remarcar que es tracta d'un registre literari. En la modalitat del solecisme (oblit d'una part de la frase) és un dels errors comuns en l'aprenentatge de l'escriptura formal.

Etimologia

Anacolut prové del llatí anacoluthon, que al seu torn ve del grec clàssic ἀνακόλουθος (cat. "que no segueix, inconseqüent"), negació d'ἀκόλουθος (cat. "company de viatge").

Exemples

Els homes que defensen uns principis, totes les conseqüències són acceptades.

Exemples en altres llengües

«	Rather proclaim it, Westmoreland, through my host, That he which hath no stomach to this fight, Let him depart.	»
— Shakespeare, Enric V IV 3 346-6 (anglès)

«	Ah! savez-vous le crime et qui vous a trahie?	»
— Jean Racine, Ifigènia) (francès)

«	mi pasco di quel cibo, che solum è mio, et che io nacqui per lui	»
— Nicolau Maquiavel (italià)

«	"Interea reges ingenti mole Latinus quadriiugo uehitur curru... ...bigis it Turnus in albis	»
— Virgili, Eneida XII, 161-164 (llatí)