Anadenanthera colubrina

espècie de planta

Anadenanthera colubrina és una espècie de planta psicotròpica. És un arbre estretament relacionat amb Anadenanthera peregrina. Fa de 5 a 20 m d'alt i té el tronc amb moltes espines.[1] Les fulles se semblen a les de la mimosa, fan cap a 30cm de llarg i es repleguen de nit.[2] A Xile, A. colubrina floreix de setembre a desembre i presenta tavelles de setembre a juliol.[3] al Brasil A. colubrina rep "alta prioritat" en l'estatus de conservació.[1]

Infotaula d'ésser viuAnadenanthera colubrina Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN62478 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuMimoseae
GènereAnadenanthera
EspècieAnadenanthera colubrina Modifica el valor a Wikidata
Brenan, 1955
Nomenclatura
BasiònimMimosa colubrina Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Distribució modifica

A. colubrina es troba a l'Argentina, Bolívia, Brasil, l'Equador, Paraguai, el Perú, Cuba,i Maurici.[4]

Condicions de creixement natural modifica

A. colubrina creix a altituds de 315-2200 m aproximadament amb pluviometries anuals de 250-600 mm i temperatures mitjanes al voltant de 21 °C. En bones condicions creix ràpidament amb 1-1.5 m/any.[5] Acostuma a créixer de la sabana a la selva seca. Al cap de dos anys de la germinació ja floreix.[6]

Usos modifica

Alimentació modifica

De l'escorça se'n fa una beguda dolça.

Goma modifica

Similar a la goma aràbiga.[7]

Taní modifica

El taní d'A. colubrina es fa servir en la indústria adobera

Medicina tradicional modifica

La seva goma és expectorant.[8]

Fusta modifica

 
Anadenanthera colubrina, fulles i flors
 
Anadenanthera colubrina, fruits

Al nord-est del Brasil, es fa servir per a la construcció (portes, bastiments de finestres, etc.)[9] També serveix de combustible. Es fa servir per a tanques, puix que als tèrmits no els agrada.

Compostos químics modifica

Com droga modifica

Els xamans sud-americans i segurament els inques, utilitzaven la droga tradicionalment.[12] Per a fer una substància psicodèlica anomenada ‘'vilca o cebil, es torren les llavors de la planta fins que es trenquen com les rosetes de blat de moro. Amb això es facilita treure la pela de les llavors i que se'n pugui fer una pols.que es mescla amb calç amb el qual reacciona. A, colubrina té 12% de la substància activa bufotenina.[13] Com que la butofenina es metabolitza ràpidament els efectes de la droga són de curta durada.

Varietats botàniques modifica

  • Anadenanthera colubrina (Vell.Conc.) Brenan var. cebil (Griseb.) Altschul
  • Anadenanthera colubrina (Vell.Conc.) Brenan var. colubrina

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Monteiro JM, de Almeida Cde F, de Albuquerque UP, de Lucena RF, Florentino AT, de Oliveira RL «Use and traditional management of Anadenanthera colubrina (Vell.) Brenan in the semi-arid region of northeastern Brazil». J Ethnobiol Ethnomed, 2, 2006, pàg. 6. DOI: 10.1186/1746-4269-2-6. PMC: 1382198. PMID: 16420708.
  2. «Diccionarios Botánicos». Arxivat de l'original el 2011-07-24. [Consulta: 18 agost 2010].
  3. Angelo Z, Dante and Capriles, José M. La Importancia de las Plantas Psicotrópicas para la Economía de Intercambio y Relaciones de Interacción en el Altiplano sur Andino. Chungará (Arica). Volumen Especial, 2004. Pages 1023-1035. Chungara, Revista de Antropología Chilena. ISSN 0717-7356.
  4. ILDIS LegumeWeb
  5. Desiccation and storage of Anadenanthera colubrina beans. Arxivat 2006-07-16 a Wayback Machine. International Plant Genetic Resources Institute (IPGRI). Edilberto Rojas Espinoza. Abstract available here.
  6. «Ethnobotanica.org Anadenanthera spp.». Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 18 agost 2010].
  7. Anadenanthera: Visionary Plant of Ancient South America By Constantino Manuel Torres, David B. Repke, p. 98
  8. Plantamed (Portuguès)
  9. «Storage Biology of Tropical Tree Beans». Arxivat de l'original el 2006-07-16. [Consulta: 18 agost 2010].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 «UNO». Arxivat de l'original el 2005-01-20. [Consulta: 18 agost 2010].
  11. 11,0 11,1 Dr. Duke's Arxivat 2004-11-10 a Wayback Machine. Phytochemical and Ethnobotanical Databases
  12. Ott, Jonathan. Shamanic Snuffs or Enthogenic Errhines. EthnoBotanica, 2001, p. 90. ISBN 1-888755-02-4. 
  13. Ott J «Pharmañopo-psychonautics: human intranasal, sublingual, intrarectal, pulmonary and oral pharmacology of bufotenine». J Psychoactive Drugs, 33, 3, 2001, pàg. 273–81. PMID: 11718320.

Enllaços externs modifica