Anatasa
L'anatasa és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del grec anatasis (estirat). Correspon a la forma de cristal·lització octaèdrica de l'òxid de titani(IV) o diòxid de titani (TiO₂), motiu pel qual també és coneguda com a octaedrita. És una de les cinc maneres en què es pot trobar aquest òxid. És un mineral polimorf de l'akaogiïta, la brookita, el rútil i la riesita.
 Anatasa | |
|---|---|
 St Christophe-en-Oisans, França, dipòsit topotipo | |
| Fórmula química | TiO₂ |
| Epònim | Extensió  |
| Nom IUPAC | diòxid de titani; òxid de titani(IV) |
| Localitat tipus | Sant Cristòu |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.DD.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DD.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Hàbit cristal·lí | piramidal (cristalls tenen forma de piràmides), tabular |
| Estructura cristal·lina | a = 3.7845 Å, c = 9.5143 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | tetragonal (4/m 2/m 2/m) ditetragonal dipiramidal Grup espacial I41/amd |
| Massa molar | 79.88 |
| Color | blau, blau fosc, groc, vermell, marró a negre |
| Macles | rar a {112} |
| Exfoliació | perfecta a [001] i [011] |
| Fractura | subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | adamantina, grassa, semimetàl·lica |
| Color de la ratlla | blanc groguenca pàl·lida |
| Diafanitat | transparent a gairebé opaca |
| Gravetat específica | 3,79 a 3,97 |
| Densitat | 3,8 a 3,9 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-), anòmalament biaxial en cristalls de colors intensos |
| Índex de refracció | nω = 2.561, nε = 2.488 |
| Birefringència | δ = 0.073 |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Símbol | Ant |
| Referències | [1][2][3] |
Propietats modifica
L'anatasa pot tenir colors molt variats, que van des del marró groguenc fins a l'anyil i negre. La seva ratlla és clara, de color blanc o blanc-groguenc. Com a principals impureses pot contenir ferro, estany, vanadi i niobi. És insoluble en àcids, per la qual cosa es pot netejar amb àcids diluïts. És infusible i quan s'escalfa per sobre de 915 °C es transforma en rútil (una altra forma mineral de TiO₂), el que comporta un augment de la seva densitat fins a 4,1 g/cm³.
Cristal·litza en el sistema tetragonal. Encara que el grau de simetria sigui el mateix que pel rútil, no hi ha cap relació entre els angles interfacials dels dos minerals, excepte a la zona del prisma. La piràmide habitual de l'anatasa, paral·lela a les cares que tenen exfoliació perfecta, presenta un angle sobre la vora polar de 82° 9′, molt més gran que el corresponent angle del rútil (56° 52½'). L'anatasa presenta dos tipus d'hàbits cristal·lins. El més comú consisteix en dobles piràmides agudes simples i brillantor acerada. El segon tipus es caracteritza per l'existència de nombroses cares piramidals, acostumant a ser més planes i de vegades prismàtiques. Aquests cristalls tenen un aspecte molt similar als de xenotima i, de fet, durant molt de temps es va pensar que pertanyien a aquesta espècie.
Formació i jaciments modifica
En general l'anatasa és un mineral secundari, provinent d'altres minerals portadors de titani. Es pot trobar en filons alpins, en roques ígnies i metamòrfiques, així com en pegmatites. De la mateixa manera, és un mineral detrític comú. Entre els principals jaciments cal destacar els existents als Alps, a la vall de Binn (Suïssa) i en el Rauris (Àustria). També hi ha diversos dipòsits en l'estat de Mines Gerais (Brasil). Els cristalls similars als de la xenotima abunden a Bourg-d'Oisans (Rhône-Alpes, França), jaciment tipus de l'anatasa, on es troben associats a cristall de roca, feldespat i axinita en esquerdes de granits i miques-esquistos.
Als territoris de parla catalana se n'ha trobar a la província de Lleida, concretament a les localitats deVielha e Mijaran (Vall d'Aran), Espot (Pallars Sobirà) i, més recentment, a Arsèguel (Alt Urgell).[4] També a Catalunya se'n troba a Sant Jaume d'Enveja (Montsià, Tarragona). A la Catalunya Nord trobem anatasa a Corneilla-la-Rivière, a Port-Barcarès (Le Barcarès), a Saint-Féliu-d'Avall, a Santa Maria la Mar i a Torrelles de la Salanca.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anatasa |
- ↑ 1,0 1,1 «Anatase» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 febrer 2014].
- ↑ «Anatase Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 6 febrer 2014].
- ↑ «Anatase» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 1 d’agost 2012. [Consulta: 6 febrer 2014].
- ↑ Font, Joan «Zircó, brookita i anatasa d'Arsèguel, Alt Urgell, Lleida». Infominer, 67, 2016, pàg. 4.