André Daugnac
André Daugnac (Tolosa de Llenguadoc, 14 de desembre del 1919 - Perpinyà, 30 de desembre[1] del 1995) va ser un nord-català empresari i senador francès, batlle del Soler.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 desembre 1919 Tolosa (França) |
| Mort | 30 desembre 1995 (76 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) |
 Batlle del Soler | |
| 1971 – 1995 | |
← Raphaël Vergès | |
 Conseller del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló | |
| 17 de març de 1986 – 27 de juny de 1988 | |
 Senador del Senat francès | |
| 3 de desembre de 1987 – 1 d'octubre de 1992 | |
← Guy Malé | |
| Circumscripció | Pirineus Orientals |
 Conseller del Consell General dels Pirineus Orientals | |
| 1976 – 1988 | |
| Circumscripció | cantó de Millars |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític |
| Partit | SFIO, UDF |
Biografia modifica
Professionalment es dedicà al comerç de maquinària agrícola i a la gestió d'espais verds. Va ser alcalde del Soler[2] des del 1971 al 1995. Del 1976 al 1982 va ser conseller general pel cantó de Millars i posteriorment (ho era el 1986) va ser vicepresident del Consell General dels Pirineus Orientals. Esdevingué senador el 3 de desembre del 1987 en substitució de Guy Malé, traspassat a mitja legislatura, i ocupà l'escó fins a l'1 d'octubre del 1992, perquè no es presentà a la reelecció. Durant el seu pas per la Cambra formà part del Grup de la Unió -Centrista.
El Soler posà el seu nom a la cèntrica plaça on hi ha l'ajuntament.
Condecoracions modifica
Medalla Militar (França)
Cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit
Creu de Guerra 1939-1945
Creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors
Medalla de la Resistència
Creu del combatent
Medalla colonial fermall « Extrem Orient »
Medalla commemorativa de la Campanya d'Indoxina
Medalla dels ferits militars
_ribbon.svg){kind=small}
_ribbon.svg){kind=small}
_des_Blesses_Militaires_ribbon.svg){kind=small}
Referències modifica
Enllaços externs modifica
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Raphaël Vergès |
Batlle del Soler 1971-1995 |
Succeït per: François Calvet |