André Jolivet

compositor francès

André Jolivet (París, Illa de França, 8 d'agost de 1905 - 20 de desembre de 1974) fou un compositor modernista francès, interessat en l'acústica i la tonalitat.

Infotaula de personaAndré Jolivet
André Jolivet 1930.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 agost 1905 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1974 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri de Montmartre Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, professor
OcupadorConservatori nacional superior de música i dansa
Conservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEdgar Varèse Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJudith Lang Zaimont Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPierre-Alain Jolivet Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0427127 Musicbrainz: 3ca54380-0688-4f80-87e4-69a35051b348 Discogs: 698927 Allmusic: mn0001387501 Find a Grave: 8083229 Modifica el valor a Wikidata

Estudià piano amb la seva mare, violoncel amb Feuilliard i composició amb Varèse. Fou membre del jurat del Conservatori de París i director musical de la Comedie Française des de 1945. Li fou concedida la Legió d'Honor, la creu de guerra (1939-45), el gran premi de música de la Vila de París (1952) i els premis del disc 1954-1956 i 1958. Fou un dels fundadors –junt amb Messiaen—del grup La Jeune France (1936).

Obres més importantsModifica

  • Discontinuité, (1928),
    * Quartet, de corda (1934),
    * Quintet, de corda (1934)
    * Mana, peces per a piano basades en les ressonàncies naturals,
    * Cinc Incautations, per a flauta sola (1936)
    * Cinc Dances rituals, per a orquestra (1939),
    * Cosmogonie, Psyche i Dances Incantatoires, per a orquestra (en aquesta última empra a més dos aparells d'ones Martenot i sis músics encarregats de la percussió),
    * Les trois complaintes du soldat, obra amb text propi, sobre esdeveniments de la segona guerra mundial i escrita mentre aquesta transcorria (1940),
    * Poemes íntims, per a cant i orquestra,
    * Dolores, sobre un text d'Henri Ghéon (1942),
    * Primera sonata, per a piano (1945)* Concert per a ones Martenot i orquestra (1947),
    * Tres Poemes, per a ones Martenot i piano,
    * Concert per a flauta i orquestra,
    * Concertino, (1951) per a trompeta i orquestra,
    * Concert, per a piano i orquestra, premi Ciutat de París (1952),
    * Suite litúrgica, Serenata, per a quintet de vent,
    * Primera simfonia, (1954),
    * La Vérité de Jeanne, cantata en la que es fa servir, com a text de rehabilitació de Santa Joana d'Arc (1936),
    * Sego concert, per a trompeta, amb notales reminiscències del jazz,
    * Epitalami, per a veus (1956),
    * Suite Delphique, per a piano, (1957)
    * Segona sonata, per a piano (1957),
    * Rapsodie à Sept, per a piano (1957)
    * Segona simfonia, (1959),
    * Simfonia per a orquestra de corda, (1962),
    * Concert per a arpa: dedicat a la famosa Lily Laskine. etc.

Anàlisi tècnicaModifica

La personalitat de Jolivet es troba, fins a cert punt, unida a la de Messiaen, no sols per la seva amistat ni en qualitat de cofundador del grup ?La Jeune France, sinó, a més, si bé amb notables diferències. A Messiaen li despertaren profund interès les peces de Mana, pel que fa a les seves notables diferències. També Jolivet coincideix amb aquest últim (no s'ha d'oblidar en la lògica influència de Varèse) per la seva obsessió amb l'element percussiu propi de la música oceànica i pel valor que concedeix a la intromissió de l'element màgic en la música.

Quant a aquest, existeix en la música francesa, a partir de Debussy, una marcada, potser atàvica, influencia a deixar-se portar de l'element hipnòtic, quasi sempre fonamentat en el paral·lelisme harmònic, en la repetició i en la creació d'una atmosfera musical, molt pròpies de l'impressionisme.

No obstant mentre Messiaen es reconeix com a seguidor de Debussy i més tard s'enrola en el moviment col·lectiu d'evolució suscitat per la tècnica serial, Jolivet, en canvi, decideix trencar amb aquella tradició i, al mateix temps, repudia els mètodes serialistes (diu de la música serial que:

« <En lloc d'entregar-me a la pobre diversió intel·lectual d'anar reunint notes que només tenen valor per a la vista, prefereixo entretenir-me fent crucigrames.> »

D'aquesta forma adopta una posició compromesa en la que advoca per un universalisme difícil de comprendre sobretot per part de qui reconeix la necessària pertinença a les tècniques existents, o a la més o menys llunyana vinculació a aquestes, més fàcil d'imaginar si, amb això, veiem una irrefutable ànsia de llibertat i, més fàcil encara, si hom se sent d'acord amb els elements simbòlics i esotèrics que Jolivet posa com a centre de la seva música.

És evident, doncs, que el seu emprà intervals separats, ritme complicats i alliberament del sistema tonal ho assoleix per camins molt diferents al dels mitjans seguits per la música serial, per molt que sembli arribar a conclusions semblants (s'ha de tenir en compte a Messiaen al respecte, el qual se situa, en realitat, en una posició inter-mitja). Finalment, per a ell, <la missió de l'art musical és, a la vegada, humana i religiosa>. Ací hi ha també una notable diferencia amb Messiaen, perquè mentre aquest últim és essencialment catòlic, Jolivet –si bé amb menor intensitat— a un re-ligare més ampli.

Una altra característica comuna, no tan sols a ambdós, sinó a gran part d'artistes francesos de tota mena, és la superabundància de literatura i filosofia, que arriba a comunicar cert gust de dubtosa qualitat a la seva obra, malgrat el qual –i no precisament mercès a això— aquesta és producte d'excel·lent qualitat i saber tècnic.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: André Jolivet