André Mazet

metge francès

André Mazet (Grenoble, 23 de desembre de 1793Barcelona, 22 d'octubre de 1821) va ser un metge i cirurgià francès, que es va distingir per la seva activitat durant les epidèmies de febre groga d'Andalusia (1819) i Barcelona (1821) i la de tifus de l'Oise (1820).

Infotaula de personaAndré Mazet

Gravat d'època que representa André Mazet atenent els malalts de febre groga de Barcelona durant l'epidèmia de 1821. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 desembre 1793 Modifica el valor a Wikidata
Grenoble (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 1821 Modifica el valor a Wikidata (27 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortFebre groga Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, cirurgià Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascut a Grenoble el 23 de desembre de 1793, fill de l'amo d'un restaurant,[1] la seva infància la va viure a la seva localitat natal marcada per la Revolució Francesa.[2] Hi va estudiar a una escola preparatòria de medicina i després va marxar a estudiar a la facultat de medicina de la Universitat de París. Després de la derrota de Leipzig (1813) va entrar a l'exèrcit, on va servir com a cirurgià militar a l'11è regiment de línia, que va participar en diverses campanyes davant l'amenaça de les tropes d'Àustria.[3]

El 1819 va tornar a París, el 3 de juliol es va examinar de la seva tesi i va obtenir el grau de doctor en medicina.[4][1] El mateix any, el ministre de l'interior el va enviar juntament amb el doctor Étienne Pariset, a Andalusia,[5] on s'havia desencadenat una epidèmia de febre groga, per tal d'investigar la malatia i les mesures que s'havien de prendre per combatre-la. Ambdós van arribar a Cadis el 2 de desembre, i després van anar a altres ciutats com Jérez de la Frontera o Sevilla.[6] Mazet i Pariset es van dedicar a relatar els fets, personatges i incidents succeïts en aquestes ciutats, a més de descriure la prescripció i efectivitat dels remeis i medicaments que utilitzava. Bona part del fulletó que va escriure el va dedicar a establir la història dels fets i del contagi de la malaltia.[7]

Quan van tornar, Mazet i Pariset van publicar un informe Observations sur la Fièvre Jaune, faites à Cadix,[5] una obra que va rebre un gran reconeixement de les acadèmies i del govern francès.[8] A més, també va escriure algun article a la revista Journal Complémentaire du Dictionnaire des sciences médicales.[9] Poc després, va ser nomenat metge adjunt de l'establiment de caritat del carrer Mazarine de París,[5] però ben aviat va ser enviat a col·laborar en l'epidèmia de tifus de 1820 al departament de l'Oise, arran de la qual va escriure Recherches sur le Typhus,[10] i el 1821 va anar en una missió mèdica a Barcelona, on havia hagut un brot de febre groga, amb altres metges francesos.[11] El 9 d'octubre van arribar a la capital catalana, on van ser molt ben rebuts.[12] Mazet, que es va distingir en el combat de l'epidèmia a Barcelona, va acabar sent víctima de la malaltia i va morir el 22 d'octubre de 1821.[13]

A París té dedicat un carrer, al barri de la Monnaie. La denominació actual data del 14 de gener de 1994, tot i que des de 1867 es deia carrer Mazet.[14]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Mahul, 1822, p. 251.
  2. Galloix, 1860, p. 24.
  3. Galloix, 1860, p. 25.
  4. Galloix, 1860, p. 26.
  5. 5,0 5,1 5,2 Mahul, 1822, p. 252.
  6. Galloix, 1860, p. 27-28.
  7. Galloix, 1860, p. 29.
  8. Galloix, 1860, p. 30.
  9. Mahul, 1822, p. 253.
  10. Galloix, 1860, p. 30-31.
  11. Galloix, 1860, p. 32-33.
  12. Galloix, 1860, p. 34-35.
  13. Galloix, 1860, p. 37.
  14. «rue André Mazet» (en francès). Ajuntament de París. [Consulta: 3 abril 2020].

Bibliografia modifica

  • Galloix, Jean «Biographie d'André Mazet». Bulletin de la Societé de Statistique des Sciences Naturelles et des Arts Industriels du Département de L'Isère [Grenoble], Sèrie 1, Tom 4, 1860, pàg. 23-39.
  • Mahul, Alphonse «Mazet, André». Annuaire Nécrologique, any II, 1822, pàg. 251-253.