Andrés Duprat

Arquitecte i guionista argentí

Andrés Duprat (La Plata, 18 d'abril de 1964)[1] és un guionista, arquitecte i comissari artístic argentí. És l'actual director del Museo Nacional de Bellas Artes a Buenos Aires.[2]

Infotaula de personaAndrés Duprat

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 abril 1964 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
La Plata (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Director de museu
2015 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, guionista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMuseo de Bellas Artes de Bahía Blanca (es) Tradueix (1991–2002)
Museu Nacional de Belles Arts
Museo de Arte Contemporáneo de Bahía Blanca (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansGastón Duprat Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm3321995 Allocine: 514589 Rottentomatoes: celebrity/andres_duprat Allmovie: p608841 TMDB.org: 584195 Modifica el valor a Wikidata

Com a guionista, Duprat va guanyar en 2016 i 2017 els Premi Platino al millor guió original,[3] el Premio Sur al millor guió original[4] i el Premi Miguel Delibes al millor guió original de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid,[5] entre altres premis i nominacions, pel seu guió original pel llargmetratge El ciudadano ilustre, dirigit per Mariano Cohn i Gastón Duprat.[6]

Biografia

modifica

Criat a Bahía Blanca, com el seu germà menor el director de cinema Gastón Duprat, va ser interessat per l'art des de la infància com a net i nebot respectivament dels escriptors Gregorio Scheines i Graciela Scheines, i per la relació amb un nucli lligat a les primeres sales de cinema locals.

És arquitecte des de 1987, per la Universitat Nacional de la Plata. Va realitzar posteriorment recerques sobre art i arquitectura i exposicions en diversos països d'Europa.[2]

Al seu retorn a Bahía Blanca, va crear un espai d'art que va denominar "La Casa" en una propietat de la família Scheines.[2]

Entre 1991 i 2002, va ser director de 2 museus del Museu de Belles Arts de Bahía Blanca i, a partir de la seva creació, del Museu d'Art Contemporan' d'aquesta mateixa ciutat.[7] A partir de la seva gestió, es va realitzar el Primer Simposi Nacional d'Escultura Monumental, en octubre de 1993.[2]

Entre 2002 i 2004, va dirigir l'àrea cultural i el Centre d'Art Contemporani “Espai Fundació Telefònica” a la Ciutat de Buenos Aires.[7]

Entre 2005 i 2015 va ser director d'Arts Visuals del Ministeri de Cultura argentí.[1][7]

En 2015, Andrés Duprat va ser nomenat director del Museu Nacional de Belles Arts de l'Argentina.[7]

Filmografia com a guionista

modifica
  • Mi obra maestra (2018)
  • Todo sobre el asado (2016)
  • El ciudadano ilustre (2016)
  • Living Stars (2014)
  • Civilización (2012)
  • Fronteras (2011) - sèrie de televisió, un episodi
  • La última Frontera (2011)
  • Querida voy a comprar cigarrillos y vuelvo (2011)
  • El hombre de al lado (2009)
  • El artista (2008)

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Lebenglik, Fabián Página 12, 15-09-2015 [Consulta: 2 setembre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Andrés Duprat, un motivador instalado en un icono nacional.». Diario La Nueva de Bahía Blanca, 3 enero 2016 [Consulta: 2 setembre 2017].
  3. «CNN en español: Estos son los ganadores de los Premios Platino 2017.». CNN en español., 23-07-2017 [Consulta: 2 setembre 2017].
  4. «Como fue la ceremonia y quienes fueron los ganadores.». Diario La Nación, 29-03-2017 [Consulta: 2 setembre 2017]. Arxivat 2017-09-07 a Wayback Machine.
  5. «Palmarés SEMINCI 2016.». Arxivat de l'original el 2017-08-28. [Consulta: 2 setembre 2017]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-08-28. [Consulta: 23 agost 2020].
  6. «La argentina ‘El ciudadano ilustre’, mejor película en los Premios Platino». elpais.com, 23-07-2017.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «Andrés Duprat es el nuevo director del Museo Nacional de Bellas Artes». [Consulta: 2 setembre 2017].