Andrei Eixpai

Andrei Iàkovlevitx Eixpai, rus: Андре́й Я́ковлевич Эшпа́й (Kosmodemiansk, 15 de maig de 1925 - Moscou, 8 de novembre de 2015) fou un compositor rus.

Infotaula de personaAndrei Eixpai
Композитор Андрей Яковлевич Эшпай.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 maig 1925 Modifica el valor a Wikidata
Kozmodemiansk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 2015 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia cerebrovascular Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Moscou (–1953)
Q4525065 Tradueix (–1941)
Academic Music College of the Moscow Conservatory (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, pianista, compositor de bandes sonores i pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera, ballet, cantata, música per a cinema, música clàssica del segle XX, simfonia, cançó i concert Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteFront oriental de la Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAndrei Eshpai (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareYakov Eshpay (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0006062 Musicbrainz: f16b4bfe-be6d-4f9e-a89b-4e7e97aaf2c6 Modifica el valor a Wikidata

Inicià els seus estudis musicals en l'Institut Gnessin de Moscou, interrompent-los després de prendre part en el conflicte bèl·lic, en el que va merèixer l'orde de l'Estrella Roja. Recomençats els estudis en el Conservatori de Moscou sota la direcció de Miaskovski i de Gólubev, i després es perfeccionà amb Aram Khatxaturian. És considerat com el màxim representant de l'escola nacional dels maris, poble de llengua finesa, de les quals esplèndides melodies en va fer gran ús en les seves composicions.

És autor de tres simfonies, un Concert per a piano i orquestra, una cantata titulada Lenin amb nosaltres sobre versos de Maiakovski, nombroses peces pianístiques, així com un concert per a orquestra amb trompeta solista, vibràfon i contrabaix, en el que inclou alguns elements de jazz. Entre les seves últimes composicions cal citar Danses simfòniques sobre temes populars dels maris. També va compondre música per al cinema i l'opereta.

El seu estil compositiu, encara que dintre del respecte a la tradició russa, s'enriquia amb elements impressionistes de tipus ravelià.

BibliografiaModifica

  • Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 388. (ISBN 84-7291-226-4)