Andreu Avel·lí Blasco i Esteve

Andreu Avel·lí Blasco i Esteva (1951, Iàtova, Foia de Bunyol, País Valencià) és un jurista valencià, professor de la Universitat de les Illes Balears, de la qual en fou rector entre el 2003 i el 2007.[1]

Infotaula de personaAndreu Avel·lí Blasco i Esteve
Biografia
Naixement1951 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Iàtova (Foia de Bunyol) Modifica el valor a Wikidata
Escut UIB.svg Rector de la Universitat de les Illes Balears
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióJurista i professor de dret Modifica el valor a Wikidata

Blasco es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1977 i es doctorà el 1981 a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi La responsabilidad de la administración por actos administrativos. Fou professor de les universitats de Barcelona, Alcalá de Henares i València. Des de 1988 és catedràtic de dret administratiu de la Universitat de les Illes Balears.[2] Entre el 1999 i el 2003 fou vicerector de projectes i relacions internacionals de la Universitat de les Illes Balears, i després en fou rector entre el 2003 i el 2007. Especialista en dret públic, principalment en temàtiques d'ordenació del territori i urbanisme. Ha treballat també en les àrees de dret autonòmic de les Illes Balears i del dret del turisme.[3]

Ha publicat Legislación sobre expropiación forzosa (1988), Territori i competències autonòmiques (1990), Legislació turística estatal i balear (1994) i Legislació d'ordenació del territori i urbanisme de les Illes Balears (1996).[2]

ReferènciesModifica

  1. «Els rectors de la UIB» (en català). UIB. [Consulta: 9 febrer 2016].
  2. 2,0 2,1 Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 18. Palma: Promomallorca, p. 338. ISBN 84-8661702-2. 
  3. «Andreu Avel·lí Blasco i Esteve». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.