Andrew Wiles

matemàtic britànic

Sir Andrew John Wiles (Cambridge, Anglaterra, 11 d'abril de 1953) és un matemàtic britànic. Va assolir la fama mundial el 1995 quan va demostrar uns certs casos de la conjectura de Taniyama-Shimura, els quals, segons la demostració de Kenneth Ribet de 1990 d'una conjectura efectuada l'any 1986 per Gerhard Frey, implicaven el Darrer teorema de Fermat.

Plantilla:Infotaula personaAndrew Wiles

(2005) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 abril 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Cambridge (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaRegne Unit (–1982)
Estats Units d'Amèrica (1982–)
Princeton Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Cambridge - Philosophiæ doctor (–1980)
Merton College - grau universitari (1971–1974)
King's College School (en) Tradueix
Clare College
Leys School Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaReciprocity Laws and the Conjecture of Birch and Swinnerton-Dyer (1979)
Es coneix perDemostrar el Darrer teorema de Fermat
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard (1977–1980)
Universitat de Cambridge (1975–1980)
Universitat de Princeton
Institut d'Estudis Avançats de Princeton Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesManjul Bhargava Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoral Ritabrata Munshi
Família
ParesMaurice Wiles Modifica el valor a Wikidata  i Paddy Mowll Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontObálky knih,
Fermat's Last Theorem (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2994231 Musicbrainz: 3617b207-bfdc-46f1-98fe-3785ff2b9d53 Modifica els identificadors a Wikidata

El 1993 Wiles anuncià la demostració general del teorema,[6] demostració que resultà errònia, però que ell mateix amb l'ajuda del seu deixeble Richard Taylor va corregir durant l'any 1994, una demostració que fins fa poc semblava inabastable.[7] Aquesta demostració fou publicada el 1995 en un article de 98 pàgines a la revista Annals of Mathematics i implica l'ús de funcions el·líptiques i representacions de Galois.[8][9]

Premis i distincions

modifica

Alguns dels premis que se li ha atorgat són: el Premi Fermat el 1995, el Premi Schock el 1995, la Medalla Reial el 1996, el Premi Rei Faisal el 1998, el Premi de Pitàgores el 2004 i el Premi Shaw el 2005.[10] El març de 2016 rep el Premi Abel.[11]

Referències

modifica
  1. Andrew Wiles al Mathematics Genealogy Project.
  2. «Sir Andrew Wiles KBE FRS». Londres: Royal Society. Arxivat de l'original el 2015-11-17.
  3. Castelvecchi, Davide «Fermat's last theorem earns Andrew Wiles the Abel Prize». Nature, 531, 7594, 2016, pàg. 287–287. DOI: 10.1038/nature.2016.19552.
  4. «A British mathematician just won a $700,000 prize for solving this fascinating centuries-old math problem 22 years ago». [Consulta: 19 març 2016].
  5. Iyengar, Rishi. «Andrew Wiles Wins 2016 Abel Prize for Fermat's Last Theorem». [Consulta: 19 març 2016].
  6. Kolata, Gina «At Last, Shout of 'Eureka!' In Age-Old Math Mystery» (en anglès). The New York Times, 24-06-1993, pàg. 1.
  7. Xarles, Xavier «L'ABC de l'aritmètica». Butlletí de la Societat Catalan de Matemàtiques, 2005, pàg. 53-57.
  8. Wiles, 1995.
  9. «Gana el «Nobel» de Matemáticas por resolver un problema formulado hace tres siglos». diari ABC, 15-03-2016. [Consulta: 17 març 2016].
  10. «Biografia d'Andrew Willes». [Consulta: 14 agost 2014].
  11. «Sir Andrew J. Wiles receives the Abel Prize» (en anglès). The Abel Prize. The Norwegian Academy of Science and Letters. Arxivat de l'original el 2018-12-26. [Consulta: 18 març 2016].

Bibliografia

modifica
  • Wiles, Andrew «Modular elliptic curves and Fermat's last theorem» (en anglès). Annals of Mathematics, 141, 1995, pàg. 443-551..
  • Singh, Simon. Fermat's Enigma: The Epic Quest to Solve the World's Greatest Mathematical Problem (en anglès). Nova York: Anchor Books, 1998, p. 315. ISBN 0385493622.  Traducció catalana: L'enigma de Fermat. Una bona explicació divulgativa del teorema de Fermat i de diversos temes de teoria de nombres.