Andrievs Niedra

Andrievs Niedra (Parròquia de Tirza Gulbene, Livònia, 8 de febrer de 1871 - Riga, Letònia, 2 de setembre de 1942) fou un important escriptor, poeta i dramaturg letó, pastor luterà i primer ministre del govern titella alemany a Letònia entre l'abril i el juny de 1919, durant la Guerra de la Independència de Letònia.

Andrievs Niedra

Biografia
Naixement	8 febrer 1871 Parròquia de Tirza (Letònia)
Mort	25 setembre 1942 (71 anys) Riga (Letònia)
Sepultura	Cementiri del Bosc de Riga
Dades personals
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat de Tartu
Activitat
Ocupació	polític, escriptor, poeta

Va publicar una primera col·lecció de poemes quan només tenia disset anys, i encara era un adolescent quan les seves històries, basades en la història i en el folklore, començaren a ser editades al diari Baltijas Vēstnesis. Entre el 1890 i el 1899 estudià teologia a la Universitat de Dorpat (actual Tartu). Estèticament barrejant la fantasia realista amb l'idealisme, les seves històries, crítiques i obres de teatre sovint tracten sobre la formació d'una intel·liguèntsia letona i de la situació dels pagesos respecte dels dominadors bàltico-alemanys. Convençut que la societat només pot desenvolupar-se per evolució més que no pas per revolució, Niedra era un feroç opositor del socialisme i fou considerat un reaccionari en una societat cada cop més revolucionària.

Després de col·laborar amb les autoritats militars alemanyes i en la seva derrota, va haver de fugir de Letònia. Quan tornà, el 1924, fou jutjat per traïció i desterrat. A l'exili, pastor d'una congregació alemanya a Prússia Oriental, es feu ciutadà alemany i va escriure una llarga obra titulada Tautas nodevēja atmiņas (Memòries d'un traïdor a la nació), la primera edició de la primera part fou destruïda pel dictador Kārlis Ulmanis, després del cop d'estat el 15 de maig de 1934, i les seves obres foren prohibides. Niedra tornà a Letònia durant l'ocupació de Letònia per les tropes nazis durant la Segona Guerra Mundial i finalment morí a Riga poc després.