Andrzej Poniatowski

Andrzej Poniatowski (Gmina Sośnie, 16 de juliol de 1735 - Viena, 3 de març de 1773)[1] fou un noble polonès, general i mariscal de camp. Fill de Stanislaw Poniatowski i Constanza Czartoryska . Germà del rei polonès - Stanisław August.

Infotaula de personaAndrzej Poniatowski

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juliol 1735 Modifica el valor a Wikidata
Gmina Sośnie (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 1773 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, militar, oficial Modifica el valor a Wikidata
PartitFamilia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militargeneral
Feldzeugmeister (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaPoniatowski (família polonesa) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Teresa Kinsky von Weichnitz und Tettau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Teresa Poniatowska, Józef Antoni Poniatowski Modifica el valor a Wikidata
ParesStanisław Poniatowski Modifica el valor a Wikidata  i Konstancja Czartoryska Modifica el valor a Wikidata
GermansIzabella Poniatowska, Ludwika Maria Poniatowska, Estanislau August Poniatowski, Michał Jerzy Poniatowski, Aleksander Poniatowski (en) Tradueix, Franciszek Poniatowski (en) Tradueix i Kazimierz Poniatowski Modifica el valor a Wikidata
Premis

Família modifica

El 3 de maig de 1761 es casà amb Maria Teresa, comte. Kinsky von Weichnitz und Tettau (1736-1806) amb qui va tenir dos fills:

Biografia modifica

Des de la seva joventut, va ser un oficial de l'exèrcit austríac, es destacà durant la Guerra dels Set Anys, fou un inspector d'infanteria. Ajudant de càmara de la cort austríaca des de 1758.[2] Va ser francmason.[3]

En el servei militar, se li va atorgar el màxim rang de vencedor de camp en aquell moment (alemany: Feldzugmeister). El 1764 va tornar al país; va donar suport a la candidatura de Estanislau August, a qui va intentar acostar a Àustria després de les eleccions.

El 1765 van enviar-lo a Viena; després l'emperador li concedí el títol de príncep txec. Com a oficial austríac, no va poder ser un representant formal de la República de Polònia a Viena, però el rei Estanislau August va demanar al canceller Kaunitz que tractés el seu germà com a diputat informal. El príncep Andrzej va ser molt generós amb aquesta nova tasca, que va ser assistit per un diputat sard polonès de Viena, Lodovico Canale i l'enviat britànic David Murray, segon comte de Mansfield .

Al final del segle xviii, com a administrador dels béns reials, va erigir un gran forn de fosa de ferro a la ciutat de Krasna a l'antiga conca polonesa.[4]

Condecoracions modifica

  • Ordre de l'Àliga Blanca (1766)[5]
  • Ordre de Sant Estanislau (1765)[5][6]
  • Ordre de Sant Miquel (França)[5]
  • Cavaller de l'Orde de Maria Teresa (1757, Àustria)
  • Comandant de l'Orde de Maria Teresa (1758, Àustria)[7]

Bibliografia modifica

  • Obra col·lectiva: Enciclopèdia Universal, vol. XVI Krasiń.-Libelt, entrada "Krasna". Varsòvia: Circulació, impressió i propietat de S. Orgelbrand, 1864, p. 3.
  • Emanuel Rostworowski, "Poniatowski Andrzej", a: Diccionari biogràfic polonès, XXVII, Breslau 1983, pp. 412-420.
  • Henryk P. Kosk, generals polonesos en servei exterior, Polònia armada.
  • Andrzej, pare Poniatowski h. Ciołek, lloc web de descendència del Sejm Wielki, genealogia sota els auspicis de l'Associació de Descendents del Gran Sejm .
  • Història de la diplomàcia polonesa - volum II 1572-1795, PWN Varsòvia 1981, p. 548.

Referències modifica

  1. Emanuel Rostworowski, 'Poniatowski Andrzej', a: Diccionari biogràfic polonès, XXVII, Breslau 1983, pàg. 412.
  2. Jerzy Sewer Dunin-Borkowski, polonesos, dignataris d'Àustria. T. I Podkomorzowie i Paziowie (1750-1890), Lviv 1890, pàg. 12.
  3. Marta Męclewska, Cavallers i estatuts de l'Ordre de l'àguila blanca 1705-2008, Castell Reial, Varsòvia 2008, pàg. 207.
  4. Obra col·lectiva 1864, pàg. 3.
  5. 5,0 5,1 5,2 Marta Męclewska (preparada per): Cavallers i estatuts de l'Ordre de l'àguila blanca 1705-2008. Reial castell de Varsòvia: 2008, pàg. 207
  6. Zbigniew Dunin-Wilczyński, Ordre de Sant Estanislau, Varsòvia 2006, pàg. 178.
  7. Kayserlicher Und Königlicher Wie auch Ertz-Hertzoglicher Und Dero Residentz-Stadt Wien Staats- und Stands-Calender. Viena, 1767, pàg. 492 (alemany)