Viquipèdia

Anfós jueu

espècie de peix

L'anfós jueu, mero rosat, nero bord o nero rosat[2] (Mycteroperca rubra) és una espècie de peix pertanyent a la família dels serrànids.[3]

Infotaula d'ésser viuAnfós jueu
Mycteroperca rubra Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN14054 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaSerranidae
TribuEpinephelini
GènereMycteroperca
EspècieMycteroperca rubra Modifica el valor a Wikidata
Bloch, 1793
Nomenclatura
Sinònims
  • Cerna macrogenis (Sassi, 1846)
  • Epinephelus ruber (Bloch, 1793)
  • Mycteroperca scirenga (Rafinesque, 1810)
  • Sparus scirenga (Rafinesque, 1810)[1]

Descripció modifica

  • Pot arribar a assolir 144 cm de llargària màxima (normalment, en fa 80) i 49,7 kg de pes.
  • Cos robust.
  • Cap gros amb la mandíbula inferior més gran i prominent que la superior.
  • Les dents es troben disposades en dues fileres.
  • Preopercle amb fenedura.
  • Ulls petits.
  • L'opercle té tres espines.
  • Aletes pectorals i ventrals grans. Aleta dorsal amb 11 espines dures i 15-17 de toves. Aleta caudal recta.
  • La base de les aletes és escatosa.
  • Coloració bruna rogenca amb reflexos vinosos, més o menys jaspiat.[4][5][6][7][8]

Reproducció modifica

És hermafrodita (canvia de femella a mascle), la seua fecundació és externa i la temporada de fresa a la Mediterrània s'esdevé al final de la primavera. Assoleix la maduresa sexual quan fa 27-32 cm de llargària o 4-5 anys.[9][7][10]

Alimentació modifica

Menja mol·luscs (presumiblement, cefalòpodes) i peixets.[11][12]

Hàbitat modifica

És un peix marí, demersal i de clima subtropical (43°N-16°S, 20°W-38°E) que viu entre 15-200 m de fondària (normalment, entre 15-50) en fons rocallosos i sorrencs. Els individus joves són comuns a les llacunes dels manglars.[13][14][11]

Distribució geogràfica modifica

Es troba a la Mediterrània[15][16][17][18][19][20][21][22][23] i l'Atlàntic oriental (des de Portugal fins al sud d'Angola, exceptuant-ne les illes Açores, Madeira i les Canàries on és substituït per Mycteroperca fusca). A l'Atlàntic occidental és substituït per Mycteroperca acutirostris.[24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][14][43][44][45][46][47][48][49]

Ús comercial modifica

Es comercialitza fresc.[11][50]

Observacions modifica

És inofensiu per als humans.[11]

Referències modifica

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
  3. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  4. ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  5. ↑ Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  6. ↑ ViaRural Arxivat 2010-09-01 a Wayback Machine. (castellà)
  7. ↑ 7,0 7,1 Granada Submarina Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (castellà)
  8. ↑ Marine Species Identification Portal Arxivat 2011-12-21 a Wayback Machine. (anglès)
  9. ↑ Heemstra, P.C. i J.E. Randall, 1993. FAO species catalogue. Vol. 16. Groupers of the world (family Serranidae, subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Fish. Synop. 125(16):382 p.
  10. ↑ Siau, Y. i Bouain, A., 1994. Preliminary indications on growth and reproduction in the protogynous grouper Mycteroperca rubra (Pisces, Serranidae). Journal of African Zoology. 108((4):): 354-359.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 FishBase (anglès)
  12. ↑ Diatta, Y., Bouaïn, A., Clotilde-Ba, F. i Capapé, C., 2003. Diet of four serranid species from the Senegalese coast (eastern tropical Atlantic). Acta Adriatica 44((2):): 175-182.
  13. ↑ Heemstra, P.C. i J.E. Randall, 1993.
  14. ↑ 14,0 14,1 Schneider, W., 1990.
  15. ↑ Relini, G. i Torchia, G., 1995. Fishes of the Loano artificial reef (Western Ligurian Sea). Biol. Mar Mediterr. 2((1):): 21-64.
  16. ↑ Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  17. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  18. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  19. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  20. ↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  21. ↑ Glamuzina, B., P. Tutman, V. Kozul, N. Glavic i B. Skaramuca, 2002. The first recorded occurrence of the mottled grouper, Mycteroperca rubra (Serranidae) in the southeastern Adriatic Sea. Cybium 26(2):156-158.
  22. ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  23. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  24. ↑ Afonso, P., F.M. Porteiro, R.S. Santos, J.P. Barreiros, J. Worms i P. Wirtz, 1999. Coastal marine fishes of São Tomé Island (Gulf of Guinea). Arquipélago 17(A):65-92.
  25. ↑ Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifaçao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma, Itàlia. 184 p.
  26. ↑ Cervigón, F., 1991. Los peces marinos de Venezuela. Segona edició. Vol. 1. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 425 p.
  27. ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de espècies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  28. ↑ Da Silva Monteiro, Vanda Marques, 1998. Peixes de Cabo Verde. Ministério do Mar, Gabinete do Secretário de Estado da Cultura. M2- Artes Gráficas, Lda., Lisboa. 179p.
  29. ↑ Gómez-Canchong, P., L. Manjarrés M., L.O. Duarte i J. Altamar, 2004. Atlas pesquero del area norte del Mar Caribe de Colombia. Universidad del Magadalena, Santa Marta. 230 p.
  30. ↑ Heemstra, P.C., 1991. A taxonomic revision of the eastern Atlantic groupers (Pisces: Serranidae). Bol. Mus. Mun. Funchal 43(226):5-71.
  31. ↑ Humann, P., 1994. Reef fish identification: Florida, Caribbean, Bahamas. New World Publications, Jacksonville, Florida, Estats Units. 426 p.
  32. ↑ Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
  33. ↑ Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482p.
  34. ↑ Ofori-adu, D.W., 1988. List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.
  35. ↑ Osório, B., 1893. Estudos ichtyológicos acerca da fauna dos domínios portugueses na Africa, 3a nota: Peixes marítimos das ilhas de S. Thomé, do Princípe e ilhéo das Rolas (continuação). J. Sci. Math. Phys. Nat. 3(11):173-182.
  36. ↑ Osório, B., 1898. Da distribuição geográfica dos peixes e crustáceos colhidos nas possessões portuguesas da África Occidental e existentes no Museu Nacional de Lisboa. J. Sci. Math. Phys. Nat. 5(19):185-207.
  37. ↑ Pattengill, C.V., B.X. Semmens i S.R. Gittings, 1997. Reef fish trophic structure at the Flower Gardens and Stetson Bank, NW Gulf of Mexico. Proc. 8th Int. Coral Reef Sym. 1:1023-1028.
  38. ↑ Pereira, R., 1982. Peixes de nossa terra. Livraria Nobel, São Paulo, Brasil. 129 p.
  39. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  40. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  41. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  42. ↑ Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  43. ↑ Sembène, B., 1995. Contribution à la connaissance de trois espèces de mérous (Serranidae, poissons téléostéens) des côtes sénégalaises. Dakar (Sénégal). Mémoire de DEA de Biologie Animale. Université Cheikh Anta Diop de Dakar. 41 p.
  44. ↑ Silva, M., 1994. Especies identificadas en las pesquerías costeras artesanales del Suroeste de la República Dominicana. Reportes del Propescar-Sur: contribuciones al conocimiento de las pesquerías en la República Dominicana. Vol. 1, 47p.
  45. ↑ Smith, C.L., 1978. Serranidae. A: W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. West Atlantic (Fishing Area 31). vol. 4. [pag. var.]. FAO, Roma.
  46. ↑ Smith, C.L., 1990. Serranidae. p. 695-706. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  47. ↑ Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
  48. ↑ Zannou, L.H., 1985. Liste de quelques espèces animales des eaux marines de la République populaire du Benin. Projet des Pêche Maritime Artisanale. Direction des Pêches, Cotonou, Benín.
  49. ↑ PescaBase Arxivat 2016-03-14 a Wayback Machine. (castellà)
  50. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)

Bibliografia modifica

  • Anònim, 2000. Fish collection database of the J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2002. Fish collection database of the American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p.
  • Bykov, V.P., 1983. Marine fishes: chemical composition and processing properties. Amerind Publishing Co. Pvt. Ltd., Nova Delhi. 333 p.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Eschmeyer, W.N., 1990. Catalog of the genera of recent fishes. California Academy of Sciences, San Francisco, els Estats Units. 697 p.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Pollnac, R.B., 1998. Aspects of the human ecology of the coral reefs of Discovery Bay. p. 141-199. A: R.B. Pollnac (ed.) Rapid assessment of management parameters for coral reefs. Coastal Resources Center, University of Rhode Island. CMR 2205, ICLARM 1445.
  • Randolph, S. i M. Snyder, 1993. The seafood list: FDA's guide to acceptable market names for seafood sold in interstate commerce. U.S. Government Printing Office, Washington DC.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Sazima, I., 1986. Similarities in feeding behaviour between some marine and freshwater fishes in two tropical communities. J. Fish Biol. 29:53-65.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs modifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anfós_jueu&oldid=32884987»