Angela Merkel

política alemanya, 8a cancellera d'Alemanya

Angela Dorothea Merkel Angela Dorothea Merkel (pàg.) (cognom de naixement: Kasner, Hamburg, 17 de juliol de 1954) és una política alemanya, cancellera del seu país des del 22 de novembre del 2005. Va ser líder del partit conservador CDU fins al desembre de 2018, quan va ser substituïda en el càrrec per Annegret Kramp-Karrenbauer.[1] Ha estat considerada la dona més poderosa del món els darrers 15 anys per la revista Forbes en la Llista de les 100 dones més poderoses del món, excepte el 2010 que ocupà el quart lloc.

Infotaula de personaAngela Merkel
Angela Merkel 2019 cropped.jpg
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Angela Dorothea Kasner Modifica el valor a Wikidata
17 juliol 1954 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Eimsbüttel (Alemanya Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Membre del Bundestag
24 octubre 2017 – 26 octubre 2021


Membre del Bundestag
22 octubre 2013 –


Membre del Bundestag
27 octubre 2009 – 22 octubre 2013
Canceller d'Alemanya
22 novembre 2005 –
8a Cancellera federal
22 novembre 2005 –
← Gerhard Schröder
Membre del Bundestag
18 octubre 2005 – 27 octubre 2009
Membre del Bundestag
17 octubre 2002 – 18 octubre 2005
12a Portaveu del grup de la CDU/CSU al Bundestag
24 setembre 2002 – 21 novembre 2005
← Friedrich MerzVolker Kauder →
7a Presidenta de la CDU
10 abril 2000 – 7 desembre 2018
← Wolfgang SchäubleAnnegret Kramp-Karrenbauer →
Secretària general de la CDU
7 novembre 1998 – 10 abril 2000
← Peter HintzeRuprecht Polenz →
Membre del Bundestag
26 octubre 1998 – 17 octubre 2002
Ministra federal Ministeri Federal de Medi Ambient, Protecció de la Natura, Construcció i Seguretat Nuclear
17 novembre 1994 – 26 octubre 1998
← Klaus TöpferJürgen Trittin →
Membre del Bundestag
10 novembre 1994 – 26 octubre 1998

Líder de partit polític CDU Mecklenburg - Pomerània Occidental
1993 – 2000
← Günther KrauseSteffie Schnoor →
Ministra federal Ministeri Federal de Família, Tercera Edat, Dones i Joventut
18 gener 1991 – 17 novembre 1994
← Hannelore RönschClaudia Nolte →
Membre del Bundestag
20 desembre 1990 – 10 novembre 1994

Dades personals
Grup ètnicRaça blanca Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Evangèlica a Alemanya i luteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Leipzig - física (1973–1978)
Escola Politècnica Secundària de Templin (1961–)
Escola Secundària Ampliada de Templin (–1973)
Acadèmia de Ciències de la RDA - Doctor en Ciències (–1986) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaUntersuchung des Mechanismus von Zerfallsreaktionen mit einfachem Bindungsbruch und Berechnung ihrer Geschwindigkeitskonstanten auf der Grundlage quantenchemischer und statistischer Methoden Modifica el valor a Wikidata (1986 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiLutz Zülicke Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,65 m Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsBlau Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica, química teòrica i química analítica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Berlín
Templin
Uckermark Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, física, cap d'estat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Central de Química Física (1978–1990) Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (1990–)
Despertar democràtic (1989–1990) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsReinhold Haberlandt Modifica el valor a Wikidata
Salari369.727 US$ Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2019cerimònia de graduació de la Universitat Harvard
25 agost 2018visita d'Angela Merkel a l'Azerbaidjan
21 juny 2018Visita estatal d'Angela Merkel a Jordània (2018)
12 febrer 2017eleccions presidencials alemanyes de 2017
3 octubre 2013negociacions de coalició entre CDU/CSU i SPD de 2013
18 març 2012eleccions presidencials alemanyes de 2012
30 juny 2010eleccions presidencials alemanyes de 2010
23 maig 2009eleccions presidencials alemanyes de 2009
maig 2005Conferència Bilderberg de 2005
23 maig 2004eleccions presidencials alemanyes de 2004
23 maig 1999eleccions presidencials alemanyes de 1999 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaFamília d'Angela Merkel Modifica el valor a Wikidata
CònjugeUlrich Merkel (1977–1982), divorci
Joachim Sauer (1998–) Modifica el valor a Wikidata
Fillscap valor Modifica el valor a Wikidata
ParesHorst Kasner Modifica el valor a Wikidata  i Herlind Kasner Modifica el valor a Wikidata
GermansMarcus Kasner i Irene Kasner Modifica el valor a Wikidata
ParentsAdrian Sauer (fillastre) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Angela Merkel Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Veu de Angela Merkel (alemany) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webangela-merkel.de Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1361767 Allocine: 439173
Instagram: bundeskanzlerin Musicbrainz: 3725fa08-2040-4843-a011-0002aee0f6d8 Discogs: 1853564 Modifica el valor a Wikidata

Vida personalModifica

Merkel va néixer com Angela Dorothea Kasner el 1954, a Hamburg, Alemanya Occidental, filla de Horst Kasner (1926-201; Kazmierczak),[2][3] pastor luterà i nadiu de Berlín, i de la seva esposa Herlind (1928-2019 ; née Jentzsch), nascuda a Danzig (ara Gdansk, Polònia), professora d'anglès i llatí. Té dos germans menors, Marcus Kasner, físic, i Irene Kasner, terapeuta ocupacional. En la seva infància i joventut, Merkel era coneguda entre els seus companys pel sobrenom de "Kasi", derivat del seu cognom Kasner.[4] De ben jove anà a viure a l'RDA, on el seu pare, fou assignat. Cresqué a Templin, uns 80 km al nord de Berlín. Entre 1973 i 1978 estudià física a la universitat de Leipzig, on també es doctorà en química quàntica el 1986.

De 1977 fins a 1982 estigué casada amb el físic Ulrich Merkel, de qui s'acabà divorciant. Des del 1998 està casada amb Joachim Sauer, catedràtic de química de Berlín. No té fills.

A més d'alemany, parla rus i anglès amb fluïdesa.

Vida políticaModifica

 
Merkel en un cartell de campanya de la CDU (1995)
 
Merkel i el president rus Vladimir Putin (2002)
 
Angela Merkel 2013
 
Merkel amb el president dels Estats Units Barack Obama al despatx oval (2015)

Després de la caiguda del mur de Berlín, el 1989 Merkel s'afilià al Demokratischer Aufbruch,[5] partit opositor que s'acabà unint a la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) el 1990.[5] Després de les primeres eleccions democràtiques a l'RDA, Merkel esdevingué portaveu del nou govern de Lothar de Maizière. El mateix 1990, i després de les primeres eleccions a l'Alemanya reunificada Merkel fou nomenada ministra per les Dones i el jovent al gabinet de Helmut Kohl. Aquest polític, que en fou el mentor, l'anomenava das Mädchen («la noia»).

De 1994 a 1998 fou ministra de medi ambient i seguretat nuclear. Fou vice-portaveu de la CDU entre 1991 i 1998, a més de portaveu del mateix partit a Mecklenburg-Pomerània Occidental del 1993 al 2000. El 1998 secretària general del partit a nivell federal, i el 2000 n'assumí el lideratge. Des d'aquest moment Merkel fou sovint vista com una figura de transició, omplint el buit deixat pels antics quadres masculins provinents de l'àrea catòlica i conservadora del Rin que es mantenien a la rereguarda en ser esquitxats per escàndols de corrupció. Posteriorment ha vençut la resistència interna i sovint és comparada amb Margaret Thatcher.

Angela Merkel fou la candidata a cancellera a les eleccions federals alemanyes de 2005 per la coalició CDU/CSU, que si bé guanyà les eleccions no disposà de prou escons com per formar govern sola. Després d'un període de negociació entre la CDU/CSU i el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) hom acordà un govern de coalició, del qual ella seria líder. El 22 de novembre del 2005 esdevingué la primera dona cancellera d'Alemanya. Fou capaç de revalidar el seu mandat el 2009 en guanyar novament les eleccions federals per majoria simple.

Al llarg dels anys següents consolidà el seu lideratge al país i també a la Unió Europea, gràcies a una economia que, malgrat els efectes innegables de la recessió, es mantingué com la més sòlida de la Unió Europea.[5] Aquesta preeminència (no afectada, d’altra banda, per la seva controvertida decisió el 2011 de posar fi gradualment a l’energia nuclear) donà a Alemanya una creixent influència en l’organització, molt especialment en la política econòmica, de la zona euro, davant la greu crisi del deute que afectava els estats membres del sud, com posà de manifest la signatura del Tractat d’Estabilitat del 2012 i l’oposició rotunda als eurobons, política que tingué en el seu ministre de Finances Wolfgang Schäuble el principal artífex.[5] En política exterior no europea estrenyé la col·laboració amb els EUA (malgrat la crisi que desencadenaren les revelacions per un afer d’espionatge nord-americà sobre la cancellera), especialment a l’Afganistan.[5]

Després de governar durant quatre anys més amb els liberals (2009-2013) com a soci minoritari, on el govern basà les seves polítiques en l'austeritat econòmica, en les eleccions del 22 de setembre de 2013 els liberals van perdre tots els seus diputats al Bundestag, obligant al partit de Merkel a buscar socis alternatius de govern.

Després de quasi tres mesos de negociació, es decidí a repetir la gran coalició del seu primer govern amb l'SPD. El manteniment del bon ritme de l’economia apuntalà Alemanya com a peça bàsica de la Unió Europea, que des del 2015 es veié sacsejada per la crisi dels refugiats, davant la qual Merkel fou la principal valedora d’un sistema de quotes d’acollida que fou o bé ignorat o bé frontalment rebutjat per la majoria d’estats membres de l’organització.[5]

El 24 de setembre de 2017 es varen celebrar les Elecciones Federals Alemanyes. Angela Merkel es presentava a la selva quarta reelecció i s'endugué una alta victòria. Va obtenir un 32,9% dels vots, mentre que el seu rival més fort, el socialista Martin Schulz, un 20,5%.[6]

En les seves aparicions públiques, sovint fa un gest característic que s'ha batejat amb el seu nom: el rombe de Merkel.

El desembre de 2018 va anunciar que no repetiria com a candidata del partit a les eleccions federals. A més, va abandonar el lideratge de la Unió i va ser substituïda per Annegret Kramp-Karrenbauer, de caràcter centrista.

GuardonsModifica

Entre altres guardons, ha rebut la Gran Creu de l’orde del mèrit de la República italiana (2006) i la Gran Creu de l’orde del mèrit d’Alemanya (2008), la Medalla B’nai Brith pel compromís en la lluita contra l’antisemitisme i el racisme (2008), el premi Carlemany de la Unió Europea (2008) i la Medalla Presidencial de la Llibertat del govern dels EUA (2011).[5]

ReferènciesModifica

  1. «La centrista Kramp-Karrenbauer, nueva líder de la CDU en sustitución de Angela Merkel» (en castellà), 07-12-2018. [Consulta: 5 juny 2019].
  2. Langguth, Gerd. Angela Merkel (en alemany). Originalausg., 2. Aufl. München: Deutscher Taschenbuch Verlag, 2005, p. 10. ISBN 3-423-24485-2. 
  3. «Merkels Vater gestorben – Termine abgesagt» (en alemany). newsecho, 03-09-2011. Arxivat de l'original el 14 desembre 2011.
  4. Qvortrup, Matthew. Angela Merkel : Europe's most influential leader. First edition, 2016. ISBN 978-1-4683-1408-3. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 «Angela Merkel». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Elecciones Alemania: Merkel gana y la ultraderecha entra al Bundestag». La Vanguardia.

Enllaços externsModifica


Precedida per:
Wolfgang Schäuble
Presidenta de la CDU
2000–actualitat
Succeïda per:
continua en el càrrec
Precedit per:
Lluitadors de l'Ebola
 
Persona de l'Any de la Revista Time

2015
Succeït per:
'