Angela Merkel
Angela Dorothea Merkel (?·pàg.) (cognom de naixement: Kasner, Hamburg, 17 de juliol de 1954) és una política alemanya, cancellera del seu país des del 22 de novembre del 2005. Va ser líder del partit conservador CDU fins al desembre de 2018, quan va ser substituïda en el càrrec per Annegret Kramp-Karrenbauer.[1]
Vida personalModifica
Merkel nasqué a Hamburg (República Federal Alemanya), si bé de ben jove anà a viure a l'RDA, on el seu pare, un pastor luterà, fou assignat. Cresqué a Templin, uns 80 km al nord de Berlín. Entre 1973 i 1978 estudià física a la universitat de Leipzig, on també es doctorà en química quàntica el 1986.
De 1977 fins a 1982 estigué casada amb el físic Ulrich Merkel, de qui s'acabà divorciant. Des del 1998 està casada amb Joachim Sauer, catedràtic de química de Berlín. No té fills.
Vida políticaModifica
Després de la caiguda del mur de Berlín Merkel s'afilià al Demokratischer Aufbruch partit opositor que s'acabà unint a la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) el 1990. Després de les primeres eleccions democràtiques a l'RDA, Merkel esdevingué portaveu del nou govern de Lothar de Maizière. El mateix 1990, i després de les primeres eleccions a l'Alemanya reunificada Merkel fou nomenada ministra per les Dones i el jovent al gabinet de Helmut Kohl. Aquest polític, que en fou el mentor, l'anomenava das Mädchen («la noia»).
De 1994 a 1998 fou ministra de medi ambient i seguretat nuclear. Fou vice-portaveu de la CDU entre 1991 i 1998, a més de portaveu del mateix partit a Mecklenburg-Pomerània Occidental del 1993 al 2000. El 1998 secretària general del partit a nivell federal, i el 2000 n'assumí el lideratge. Des d'aquest moment Merkel fou sovint vista com una figura de transició, omplint el buit deixat pels antics quadres masculins provinents de l'àrea catòlica i conservadora del Rin que es mantenien a la rereguarda en ser esquitxats per escàndols de corrupció. Posteriorment ha vençut la resistència interna i sovint és comparada amb Margaret Thatcher.
Angela Merkel fou la candidata a cancellera a les eleccions federals alemanyes de 2005 per la coalició CDU/CSU, que si bé guanyà les eleccions no disposà de prou escons com per formar govern sola. Després d'un període de negociació entre la CDU/CSU i el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) hom acordà un govern de coalició, del qual ella seria líder. El 22 de novembre del 2005 esdevingué la primera dona cancellera d'Alemanya. Fou capaç de revalidar el seu mandat el 2009 en guanyar novament les eleccions federals per majoria simple.
Després de governar durant quatre anys més amb els liberals (2009-2013) com a soci minoritari, on el govern basà les seves polítiques en l'austeritat econòmica, en les eleccions del 22 de setembre de 2013 els liberals van perdre tots els seus diputats al Bundestag, obligant al partit de Merkel a buscar socis alternatius de govern.
Després de quasi tres mesos de negociació, es decidí a repetir la gran coalició del seu primer govern amb l'SPD.
El 24 de setembre de 2017 es varen celebrar les Elecciones Federals Alemanyes. Angela Merkel es presentava a la selva quarta reelecció i s'endugué una alta victòria. Va obtenir un 32,9% dels vots, mentre que el seu rival més fort, el socialista Martin Schulz, un 20,5%.[2]
L'any 2008 fou guardonada amb el Premi Internacional Carlemany.
En les seves aparicions públiques, sovint fa un gest característic que s'ha batejat amb el seu nom: el rombe de Merkel.
El desembre de 2018 va anunciar que no repetiria com a candidata del partit a les eleccions federals. A més, va abandonar el lideratge de la Unió i va ser substituïda per Annegret Kramp-Karrenbauer, de caràcter centrista.
ReferènciesModifica
- ↑ «La centrista Kramp-Karrenbauer, nueva líder de la CDU en sustitución de Angela Merkel» (en castellà), 07-12-2018. [Consulta: 5 juny 2019].
- ↑ «Elecciones Alemania: Merkel gana y la ultraderecha entra al Bundestag». La Vanguardia.
Enllaços externsModifica
| Precedida per: Wolfgang Schäuble |
Presidenta de la CDU 2000–actualitat |
Succeïda per: continua en el càrrec |
| Precedit per: Lluitadors de l'Ebola |
 Persona de l'Any de la Revista Time 2015 |
Succeït per: ' |