Angelica Catalani

Angelica Catalani (Senigallia, Itàlia, 1780 - París, 12 de juny de 1849) fou una cèlebre soprano italiana.

Infotaula de personaAngelica Catalani
Angelica catalani.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 maig 1780 Modifica el valor a Wikidata
Senigallia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juny 1849 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Còlera Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
OcupacióCantant i cantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica i òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuColoratura soprano Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Medalló amb el retrat de la Catalani fet per Élisabeth Vigée-Lebrun

Educada al convent de Santa Llúcia de Gubbio, de molt nena manifestà de posseir una veu tan extraordinàriament bella que gran nombre de forasters acorrien al convent solament per tal d'escoltar-la. Després d'estudiar dos anys amb el mestre Boselli, a quinze anys debutà a Venècia amb un succés sense igual, disputant-se de llavors ençà i porfiant els seus contractes els empresaris i corregent en triomfs els principals coliseus d'Itàlia, arribant l'entusiasme que despertà al deliri en interpretar l'any 1801 en La Scala de Milà la Clitemnestra, de Zingarelli, i Baccanali di Roma, de Nicolini.

Contractada poc temps després a Lisbona, cantà amb Crescentini i Gaffroni i es maridà amb el capità Paul Vallabrège, agregat a l'ambaixada francesa, amb qui passà després a Madrid i el 1806 a París, on els seus triomfs no foren menors, però havent refusat certes pretensions de Napoleó, passà a Londres contractada amb avantatjoses condicions, i no tornà a la capital francesa fins a la caiguda de l'emperador; durant aquest temps va romandre a Anglaterra, on gaudí de la més fervent admiració del públic.

De tornada a París el 1814, Lluís XVIII la nomenà regent de la Gran Òpera, amb una subvenció de 160.000 francs. En retornar Napoleó de lIlla d’Elba, la Catalani abandonà París amb els Borbons, corregent durant els Cent dies Alemanya i arribant fins a Escandinàvia, però després de la caiguda de Bonaparte, fou restituïda en el seu càrrec amb la subvenció assignada que, malgrat tot, li fou retirada el 1817, i Angèlica es veié obligada a recórrer altra vegada a les capitals cantant. Durant diverses èpoques va portar d'acompanyants els compositors i interprets, Heinrich Joseph Baermann (clarinetista)[1] i a Vincenzo Puccita (pianista), fins que aquest va tenir massa discussions amb Vallabrège.[2]

Durant més de deu anys aparegué, amb succés sempre creixent, als principals coliseus d'Europa, fins que el 31 de maig de 1828 s'acomiadà del públic a Hannover, retirant-se poc temps després a una possessió prop de Florència, on ocupà el seu lleure iniciant de franc joves de talent en l'art del cant; no obstant això, de tant en tant també prengué part en alguna funció benèfica.

La Catalani ajustava a la seva poderosa veu de soprano incomparablement timbrada i que en una extensió abraçava prop de tres octaves, una figura arrogant, una bellesa majestuosa i el talent d'una tràgica de primer ordre, qualitats que en trobar-se tan feliçment ajustades, en feren una artista notabilíssima.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angelica Catalani

ReferènciesModifica

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 7, pàg. 155 (ISBN 84-239-4507-3)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 48, pàg. 35 (ISBN 84-239-4548-0)