Angiografia amb fluoresceïna

L'angiografia amb fluoresceïna, també anomenada angiofluoresceïngrafia, és una tècnica diagnòstica que s'utilitza en medicina per a l'estudi dels vasos sanguinis de la retina.[1] La retina és la capa de teixit sensible a la llum que es troba a l'interior de l'ull, gràcies a la qual és possible la visió.

DescripcióModifica

 
Imatge de la retina obtinguda mitjançant angiografia amb fluoresceïna.

L'angiografia amb fluoresceïna consisteix en l'administració intravenosa d'una substància colorant que es diu fluoresceïna. Aquest colorant circula pel torrent sanguini i arriba als vasos de la retina, on emet una fosforescència característica que es pot captar mitjançant unes càmeres especials. Les imatges així obtingudes s'imprimeixen en paper i permeten observar els vasos sanguinis de la retina i comprovar si hi ha anomalies, com hemorràgies, trombosis o embòlies.

Aquesta tècnica s'utilitza per a oftalmòlegs per al diagnòstic i valoració de múltiples malalties, com la retinopatia diabètica, la degeneració macular associada a l'edat, el despreniment de retina, la retinosi pigmentària o l'oclusió dels vasos de la retina com passa en l'embòlia de l'artèria central de la retina i en la trombosi de la vena central de la retina.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angiografia amb fluoresceïna
  1. Medline Plus. Angiografia amb fluoresceïna, 2008.08.22 [Consulta: 28 novembre 2009].