Obre el menú principal
Aquest article tracta sobre la dinastia noble. Vegeu-ne altres significats a «Anglesola».
Escut d'armes del
llinatge dels Anglesola

Els Anglesola eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana, els orígens mitològics dels quals es remunten a la llegenda dels Nou Barons de la Fama, la qual és del s. XVIII.[1] Probablement originaris del sud de França.[1] El primer membre d'aquest llinatge fou Berenguer Gombau (vers el 1079) que esdevingué senyor de la baronia homònima infeudada pels comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II.[1] La primera donació els feia senyors del Mascançà (a la plana de Lleida) amb drets sobre Balaguer, Corbins i Alcoletge,[1] abans i tot que aquesta zona caigués en mans cristianes. La família va acabar generant tres estirps principals: els Anglesola (a Miralcamp i Mollerussa), els Bellpuig (presents a Butsènit i Utxafava) i els Vallbona.[1] Foren presents a la conquesta de Saragossa el 1118 i al llarg setge de Lleida el 1139.[1] Ells foren els fundadors del monestir de Bellpuig de les Avellanes.[1]

El 1633 la baronia dels Anglesola ja requeia a la família dels Rocabertí, i poc després el 1645 pujava a la categoria de marquesat (Marquesat d'Anglesola). La branca es va acabar extingint el 1831 i llavors el títol passà a mans del comte de Peralada.

Els primers temps el nom podia variar en altres formes com ara Angularipla o Anglerola.[1]

Armes heràldiquesModifica

En camp d'or, quatre faixes vibrades de sable.[2]

Línia troncal dels Barons d'AnglesolaModifica

Branca dels Anglesola Senyors de MiralcampModifica

Línia dels Anglesola Senyors de la Baronia de BellpuigModifica

Branca dels Anglesola Senyors de Butsènit i d'UtxafavaModifica

la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig (Urgell), de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i d'Utxafava, i la línia dels senyors de Vallbona.

Línia dels Anglesola Senyors de VallbonaModifica

Altres membres destacats no troncalsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 46
  2. Armoria: Anglesola

BibliografiaModifica