Anglesola (llinatge)

Aquest article tracta sobre la dinastia noble. Vegeu-ne altres significats a «Anglesola».

Els Anglesola eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana, els orígens mitològics dels quals es remunten a la llegenda dels Nou Barons de la Fama, la qual és del s. XVIII.[1] Probablement originaris del sud de França.[1] El primer membre d'aquest llinatge fou Berenguer Gombau (vers el 1079) que esdevingué senyor de la baronia homònima infeudada pels comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II.[1] La primera donació els feia senyors del Mascançà (a la plana de Lleida) amb drets sobre Balaguer, Corbins i Alcoletge,[1] abans i tot que aquesta zona caigués en mans cristianes. La família va acabar generant tres estirps principals: els Anglesola (a Miralcamp i Mollerussa), els Bellpuig (presents a Butsènit i Utxafava) i els Vallbona.[1] Foren presents a la conquesta de Saragossa el 1118 i al llarg setge de Lleida el 1139.[1] Ells foren els fundadors del monestir de Bellpuig de les Avellanes.[1]

Escut d'armes del
llinatge dels Anglesola

El 1633 la baronia dels Anglesola ja requeia a la família dels Rocabertí, i poc després el 1645 pujava a la categoria de marquesat (Marquesat d'Anglesola). La branca es va acabar extingint el 1831 i llavors el títol passà a mans del comte de Peralada.

Els primers temps el nom podia variar en altres formes com ara Angularipla o Anglerola.[1]

Armes heràldiques

modifica

En camp d'or, quatre faixes vibrades de sable.[2]

Línia troncal dels Barons d'Anglesola

modifica

Branca dels Anglesola Senyors de Miralcamp

modifica

Línia dels Anglesola Senyors de la Baronia de Bellpuig

modifica

Branca dels Anglesola Senyors de Butsènit i d'Utxafava

modifica

la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig (Urgell), de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i d'Utxafava, i la línia dels senyors de Vallbona.

Línia dels Anglesola Senyors de Vallbona

modifica

Altres membres destacats no troncals

modifica

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 46
  2. Armoria: Anglesola

Bibliografia

modifica