Viquipèdia

Anguil·liformes

ordre de peixos
(S'ha redirigit des de: Anguilliformes)

Els anguil·liformes (Anguilliformes) són un ordre de peixos del superordre Elopomorpha.

Infotaula d'ésser viuAnguil·liformes
Anguilliformes Modifica el valor a Wikidata
Anguillarostratakils.jpg
anguila americana Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deanguila Modifica el valor a Wikidata
Període
Cretaci-Recent
[1]
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumChordata
SuperordreElopomorpha
OrdreAnguilliformes Modifica el valor a Wikidata
L.S.Berg, 1943
Subordres

ParticularitatsModifica

L'ordre dels Anguil·liformes comprèn quatre subordres, 19 famílies, 110 gèneres i aproximadament 600 espècies. La majoria dels anguil·liformes són depredadors.

DescripcióModifica

Són peixos allargats, amb una longitud que va de 5 cm a 3,75 m.[2] No tenen aleta pelviana i moltes espècies tampoc tenen aletes pectorals. Estan fusionades les aletes dorsal i anal amb l'aleta caudal.[1] Només els membres de la família Anguillidae habiten en aigües dolces però tornen al mar per a reproduir-se.

Subordres i famíliesModifica

Subordre Anguilloidei[3]

Subordre Congroidei[10]

Subordre Nemichthyoidei[19]

Subordre Synaphobranchoidei[22]

Ús pels humansModifica

 
Unagi (kabayaki) amb arròs

Els unagi són anguil·liformes usuals en la cuina japonesa. També en la cuina xinesa i coreana són populars els anguil·liformes.

Les anguiles són molt apreciades en la cuina europea i són objecte de la piscicultura

AngulesModifica

A Espanya era tradicional en les gastronomies de Biscaia i Guipúscoa però la seva popularitat s'ha estès a altres parts del territori. El plat més conegut és angules a la bilbaïna, servit en una cassola de fang amb all i bitxo fumat. Es coneix, però també en la cuina francesa de les comarques de Nantes, La Rochelle i Bordeus.[27]

Les angules es compren ja precuinades, generalment envasades al buit, en aquest cas tenen un color blanc o lleugerament negre. Depèn fonamentalment del temps que han passat al riu, les negres han passat més temps i són generalment menys valorades. En el cas d'adquirir-les vives se solen matar amb tabac dissolt en aigua, després es renten (amb l'objecte principal de treure la bava) i posteriorment es couen en una salmorra on adquireixen el color blanc habitual.[28]

Les angules precuinades anteriors es poden preparar de diverses maneres. Una recepta típica és amb nyora i all.[29]

Terres de l’EbreModifica

A les Terres de l’Ebre les anguiles són la base de diverses preparacions culinàries. Una de les especialitats és l’anguila fumada.[30][31]

ReferènciesModifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Plantilla:FishBase order
  2. ↑ McCosker, John F.. Paxton, J.R. & Eschmeyer, W.N.. Encyclopedia of Fishes. San Diego: Academic Press, 1998, p. 86-90. ISBN 0-12-547665-5. 
  3. ↑ Jack Stein Grove; Robert J. Lavenberg The Fishes of the Galapagos Islands. Stanford University Press, 1997, p. 141–. ISBN 978-0-8047-2289-6. 
  4. ↑ Development of Fishes of the Mid-Atlantic Bight: Anguillidae through Syngnathidae. Fish and Wildlife Service, U.S. Department of the Interior, 1978, p. 17–. 
  5. ↑ Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Magnolia Press, 2011, p. 28–. ISBN 978-1-86977-849-1. 
  6. ↑ Guia de Campo de Las Especies Comerciales Marinas Y de Aguas Salobres de la Costa Septentrional de Syr America. Food & Agriculture Org., p. 216–. GGKEY:UFF6FREK0QJ. 
  7. ↑ John McEachran; Janice D. Fechhelm Fishes of the Gulf of Mexico, Vol. 1: Myxiniformes to Gasterosteiformes. University of Texas Press, 1998, p. 1098–. ISBN 978-0-292-75206-1. 
  8. ↑ Albert William Herre. Notes on a Collection of Fishes from Antigua and Barbados, British West Indies. Stanford University Press, 1942, p. 287–. GGKEY:1TUAAA3Q8B5. 
  9. ↑ Pierre-Paul Grassé. Traité de zoologie: Agnathes et poissons. Masson, 1958. 
  10. ↑ Eugenia B. Böhlke; James E. Böhlke; Mark M. Leiby Orders Anguilliformes and Saccopharyngiformes: Part 9, Volume 1. Yale University Press, 23 octubre 2018, p. 19–. ISBN 978-1-933789-19-4. 
  11. ↑ Alberto Brito. Peces de las Islas Canarias: catálogo comentado e ilustrado. Francisco Lemus, 2002. ISBN 978-84-87973-16-1. 
  12. ↑ Fernando Lozano Cabo. Ictiología del Mar Menor (Murcia): los fisóstomos. EDITUM, 1979, p. 68–. ISBN 978-84-600-1524-6. 
  13. ↑ Macrocephenchelyidae
  14. ↑ James H. Soper; Claude E. Garton; David R. Given Flora of the North Shore of Lake Superior: Vascular Plants of the Ontario Portion of the Lake Superior Drainage Basin. National Museums of Natural Sciences, National Museums of Canada, 1989. ISBN 978-0-660-13053-8. 
  15. ↑ Nessorhamphidae
  16. ↑ Darío J. Guitart. Sinopsis de los peces marinos de Cuba. Academia de Ciencias de Cuba, Instituto de Oceanología, 1979. 
  17. ↑ Cybium. Muséum national d'histoire naturelle, Laboratoire d'ichtyologie générale et appliquée, 1997. 
  18. ↑ John Edward McCosker. The Osteology, Classification, and Relationships of the Eel Family Ophichthidae (Pisces: Anguilliformes). University of California, San Diego, 1973. 
  19. ↑ The New Encyclopaedia Britannica: Macropaedia : Knowledge in depth. Encyclopaedia Britannica, 1998. ISBN 978-0-85229-663-9. 
  20. ↑ Carlsbergfondets oceanografiske ekspedition omkring jorden. The Carlsberg Foundation's Oceanographical Expedition Round the World 1928-30 and Previous "Dana"-expeditons, Under the Leadership of the Late Professor Johannes Schmidt: Dana Report. no. 1-. C. A. Reitzels forlag, 1975. 
  21. ↑ Ciencia y tecnología del mar. El Comité, 2001. 
  22. ↑ Joseph S. Nelson; Terry C. Grande; Mark V. H. Wilson Fishes of the World. Wiley, 25 abril 2016, p. 196–. ISBN 978-1-119-22082-4. 
  23. ↑ Theodore Gill; United States National Museum The Osteological Characteristics of the Family Synaphobranchidae. U.S. Government Printing Office, 1890. 
  24. ↑ Dysommidae
  25. ↑ Proceedings of The Academy of Natural Sciences (Vol. 122, 1970). Academy of Natural Sciences, p. 293–. ISBN 978-1-4379-5519-4. 
  26. ↑ Theodore Gill; United States National Museum The Osteological Characteristics of the Family Simenchelyidae. U.S. Government Printing Office, 1890. 
  27. ↑ Javier García Ropero El pescado vasco que nació lejos de la ría, Cinco Días, 30 de desembre de 2016
  28. ↑ Angula Arxivat 2017-03-25 a Wayback Machine. a pescaderiascorunesas.es
  29. ↑ CINTA BORRÀS PÀMIES; JOSEP MARIA FRANQUET BERNIS CULTIVO INTENSIVO DE LA ANGUILA EUROPEA: (Anguilla anguilla, L., 1758). José María Franquet Bernis, 15 juny 2007, p. 336–. ISBN 978-84-96331-44-0. 
  30. ↑ Vicent Pellicer Ollés. Guia de les Terres de l'Ebre. Cossetània Edicions, 2007, p. 130–. ISBN 978-84-9791-274-7. 
  31. ↑ Sergio Torres; Javier Torres Cuina a casa amb els germans Torres. RBA Libros, 23 març 2017, p. 142–. ISBN 978-84-9056-825-5. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anguil·liformes
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anguil·liformes&oldid=30248569»