Per a altres significats, vegeu «Julio Anguita González».

Anguita és un municipi situat al nord de la província de Guadalajara, comunitat autònoma de Castella-La Manxa, a Espanya. Té una àrea de 127,19 km², essent un dels termes municipals més grans de la província de Guadalajara. Dins el seu terme s'inclouen els indrets d'Aguilar de Anguita, Santa María del Espino, Padilla del Ducado i Villarejo de Medina.

Infotaula de geografia políticaAnguita
Escudo de Anguita.svg
Barrio Hoz.JPG
modifica

Localització
Anguita Guadalajara - Mapa municipal.svg modifica
 41° 01′ 33″ N, 2° 22′ 07″ O / 41.025833333333°N,2.3686111111111°O / 41.025833333333; -2.3686111111111
EstatEspanya
AutonomiaCastella - la Manxa
ProvínciaGuadalajara modifica

CapitalAnguita modifica
Població
Total156 (2019) modifica
• Densitat1,23 hab/km²
Geografia
Superfície127,19 km² modifica
Altitud1.107 m modifica
Limita amb
Organització política
• Alcalde modificaFrancisco Javier Sagardoy Moreno modifica
Identificador descriptiu
Codi postal19283 modifica
Fus horari
Codi de municipi INE19032 modifica

GeografiaModifica

Anguita es troba a la banda castellana del Sistema Ibèric, a Sierra Maestra, a gairebé 1.200 m d'altitud.

Per Anguita hi passa el riu Tajuña, que és un afluent del Jarama, i les seves aigües van a parar finalment al riu Tajo. Dins del mateix terme, el Tajuña rep les aigües de l'Arroyo del Prado i de La Madre, les d'aquest darrer a l'indret conegut com El Regatillo.

La vall on es troba el poble pertany geològicament al Triàsic, a diferència de l'erm conegut com a Campo Taranz, al mateix terme, que pertany al Lias (Juràssic Inferior).


Evolució demogràfica
1991 1996 2001 2004
334 316 292 253

HistòriaModifica

Amb la Reconquesta, Anguita queda enquadrada al Comú de Vila i Terra de Medinaceli. Al segle XIX, junt amb altres pobles del Comú, Anguita fou incorporada a la província de Guadalajara, pertanyent, des de llavors, al partit judicial de Sigüenza.

Algunes dades històriques d'interès són:

  • L'any 1994 un incendi acabà amb gran part del seu pinar, el qual havia sigut objecte de plet amb el veí municipi de Iniéstola, disputa que acabà amb la sentència del Tribunal Suprem de 13 de juny de 1940.

PatrimoniModifica

 
La Torre de la Cigüeña, símbol d'Anguita.

El terme municipal destaca per la seva riquesa arqueològica, en ésser un dels més importants pel que fa a la cultura celtibera. Es troben, a Aguilar de Anguita, les necròpolis de El Altillo i de la Carretera Vieja. La primera és la més gran coneguda d'aquesta cultura. A aquest terme es troben, a més a més diferents castres i assentaments (com els de "La Cera" (Aguilar de Anguita) i "El Hocincavero-Los Castillejos" (a Anguita).

Igualment, destaca la presència d'una eventual ciutat celtibera, posterior campament romà, a Anguita-Aguilar: La Cerca, "Las Navas".

Entre els seus principals monuments es troben:

  • La "Torre de la Cigüeña" i "Torremocha" (d'aquesta només es conserva la base), que són les restes d'un sistema de vigilància islàmic.
  • Es conserva la porta i façana d'un antic hospital de beneficència, situat al centre del poble, prop de la farmàcia (segle XV aprox.).
  • A la pedania d'Aguilar de Anguita destaquen les restes d'un pont d'època romana i un fragment de calçada romana.

ComunicacionsModifica

Per carretera s'hi pot arribar per l'Autovia del Nord-est (A-2), des de la qual es pot continuar N-211 (sortida 135) fins a Aguilar de Anguita i, des d'aquí, seguir pel desviament cap a Anguita. Tot i però, també hi ha un accés més endavant.

També hi ha servei d'autocars.

FestesModifica

 
Ermita de la Mare de Déu de la Lastra

La festa patronal d'Anguita, en honor a Nostra Senyora de la Lastra (Verge del Roser), se celebra el primer cap de setmana d'octubre. A mesura que s'apropen les festes, se celebren: "las novenas en honor de la Virgen", i les "luminarias", acte que consisteix a fer una gran foguera, amb llenya comunal, al Cantón. Des d'un punt de vista religiós destaca la celebració, durant les festes, de dos actes litúrgics: l'Adoració de la Verge (que posa fi a les novenes) i el Rosari de l'Aurora. El diumenge de la festa, un cop celebrada la missa de la Mare de Déu, a les dotze del migdia, se celebren les típiques almonedas.

Les festes d'agost són el primer cap de setmana del mes.

Anguitenys destacatsModifica

BibliografiaModifica

  • Serrano Copete, Javier. Una historia de Anguita: el pueblo y su entorno. ediciones Aache,, 2008. ISBN 978-84-96885-50-9. 

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anguita