Anna Carreras i Aubets
Anna Carreras i Aubets (Barcelona, 6 de gener de 1977) és una escriptora, crítica literària, correctora i traductora catalana.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 gener 1977  (47 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
Llicenciada en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha escrit diversos estudis sobre la literatura dels anys 1970 i 1980, entre els quals destaca l'edició de l'obra poètica completa de Vicenç Altaió.[3]
És autora, juntament amb Vicenç Altaió i Jesús Galdón, del llibre d'aforismes El cervell i les venes (2005). El 2008 guanyà el Premi Alexandre Ballester amb l'obra Tot serà blanc.[4]
Ha traduït l'obra d'Elena Ferrante al català[5] i també Paolo Cognetti o Carlo Collodi, i ha participat en diferents reculls de contes, com Assassins de Girona, Sangassa, Visions del Purgatori, Nosaltres les fusterianes o Paper cremat.10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury. Col·labora en diferents mitjans de premsa i revistes d'art, entre els quals, El Punt Avui, El Nacional, Núvol i Bonart.[6][2][7]
| « | Traduir és fer d'actor, interpretar un paper i fer-lo teu. És la llibertat de jugar amb la llengua, de torçar-la, de sotmetre-la, d'educar-la i de fer-la esclatar en tota la riquesa. La creativitat de parir una criatura nova, només teva, que s'assembla a una altra però que té una autonomia pròpia des del precís moment que adopta un nom nou. | » |
| — Anna Carreras | ||
Obres modifica
- Vigila amb mi (Llibres del Delicte, 2023)
- Halley 2042 (Llibres del Delicte, 2020)
- L'ull de l'escarabat (Llibres del Delicte, 2019)[8][9]
- Encén el llum (LaBreu Edicions, 2017)
- Ombres franceses (El Cep i la Nansa, 2016)[10]
- Fes-me la permanent (El Cep i la Nansa, 2016)[11]
- Unes ales cap a on (A Contra Vent Editors, 2011)
- Veus (Editorial Empúries, 2010)
- Tot serà blanc (Premi Alexandre Ballester, Lleonard Muntaner Ed, 2008)
- Camisa de foc (Editorial Empúries, 2008)
Referències modifica
- ↑ «Anna Carreras Aubets». Lleonard Muntaner, Editor. [Consulta: 29 novembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Anna Carreras Aubets». Enciclopedia.cat. [Consulta: 23 juliol 2019].
- ↑ Barcelona Metrópolis (Ajuntament de Barcelona). «Anna Carreras i Aubet». [Consulta: 10 octubre 2023].
- ↑ Traces. «Traces». Departament de Filologia Catalana UAB p. 8. [Consulta: 10 octubre 2023].
- ↑ «La literatura catalana és un món de llops». Vilaweb, 04-06-2019. [Consulta: 17 febrer 2020].
- ↑ «Anna Carreras i Aubets». Núvol. [Consulta: 29 novembre 2021].
- ↑ «Anna Carreras». Apostroph Blog. APOSTROPH Edicions i propostes culturals, S.L. Arxivat de l'original el 2021-11-29. [Consulta: 29 novembre 2021].
- ↑ «L'escriptora, especialitzada en "finals escabrosos", presenta la seva nova obra 'L'ull de l'escarabat'». Sies TV, 17-04-2019. [Consulta: 17 febrer 2020].
- ↑ Aliaga, Xavier. «La humanitat som nens petits, emocionalment». El Temps, 12-08-2019. [Consulta: 17 febrer 2020].
- ↑ Plantada, Esteve. «Els personatges feliços són una mentida com una catedral». NacióDigital, 16-04-2016. [Consulta: 17 febrer 2020].
- ↑ Izquierdo, Agus. «Els enamorats, com els borratxos, sempre diuen la veritat». Núvol, 02-03-2017. [Consulta: 17 febrer 2020].
Enllaços externs modifica
- «Anna Carreras Aubets». Lleonard Muntaner.