Obre el menú principal

Anna Langfus (Lublin, 2 de gener de 1920 París, 12 de maig de 1966) fou una escriptora en francès d'origen polonès. Premi Goncourt de l'any 1962 per la novel·la Les bagages de sable.

Infotaula de personaAnna Langfus
Anna Langfus.jpg
Biografia
Naixement 2 gener 1920
Lublin
Mort 12 maig 1966 (46 anys)
París
Lloc d'enterrament cementiri de Bagneux
Activitat
Ocupació Escriptora
Obra
Obres destacables
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Anna Langfus (nascuda Anna Regina Szternfinkiel) va néixer el 2 de gener de 1920 a Lublin, Polònia. Filla d'un matrimoniu jueu, Moshe Szternfinkiel i Maria Wajnberg.[1]

El 1938 es va casar amb Jakub Rajs i tots dos van anar a estudiar a l'Escola politècnica de Verviers a Bèlgica. De tornada al Polònia el 1939 va estudiar matemàtiques. Davant la invasió alemanya va viure amb els seus pares al ghetto de Lublin i després al de Varsòvia. Fugits del ghetto van incorporarse a la Resistència, però van ser capturats per la Gestapo . Anna va ser torturada i empresonada a Plock i el seu marit executat.[1] Un cop alliberada el 1946 va anar a viure a França on va iniciar la seva carrera literària.[2]

Després de rebre el Premi Goncourt va traslladar la seva residència a Viarmes (Val-d'Oise) a la regió d'Illa de França.[2] El gener de 1948 es va casar amb Aron Langfus, jueu d'origen txec.[3]

La seva obra ha ocupat un lloc significatiu dins la "literatura de la Shoah" associada a l'Holocaust.

Va morir el 12 de maig de 1966 a l'hospital de Gonesse.

ObresModifica

  • 1956: "Les Lépreux" obra de teatre representada per Sacha Pitoëff.
  • 1959: "L'Homme clandestin" obra de teatre no publicada però representada per Jean Mercure
  • 1960: "Le Sel et le soufre",[4] premi Charles-Veillon.
  • 1962: "Les Bagages de sable", premi Goncourt
  • 1965: "Saute Barbara"[5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Desjardins, Dominique; Martel, Marie D. «Anna Langfus» (en francès), 08-12-2016. [Consulta: gener 2019].
  2. 2,0 2,1 «Anna Lagfus, prix Goncourt 1962» (en francès). [Consulta: gener 2019].
  3. Cottenet-Hage, Madeleine. «Anna Langfus 1920-1966» (en francès). Jewish Women Archive. [Consulta: gener 2019].
  4. Traducció al català: "La sal i el sofre" Barcelona Club Editor, 1985. Traducció de Lluís Ferran de Pol.
  5. La novel·la va ser adaptada al cinema pel director François Dupont-Midi, amb el títol de "Pour un sourire" (1970) i protagonitzada per Marina Vlady, Bruno Cremer i Philippe Clay.

BibliografiaModifica