Anna Pàvlova
Anna Matvéievna Pàvlova (en rus: А́нна Матве́евна Па́влова) (Sant Petersburg, 12 de febrer de 1881 - 23 de gener de 1931) va ser una famosa ballarina de ballet russa d'inicis del segle xx.
  | |
| Nom original | (ru) Аnnа Павловна (mатвеевна) pавлова |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 12 febrer 1882 Sant Petersburg (Imperi Rus) |
| Mort | 23 gener 1931 (48 anys) La Haia (Països Baixos) |
| Causa de mort | Medicament |
| Lloc d'enterrament | Londres |
| Dades personals | |
| Religió | Església Ortodoxa |
| Formació | Acadèmia Vagànova de Ballet |
| Activitat | |
| Ocupació | Ballarina de ballet, coreògrafa i editora |
 | |
    | |
BiografiaModifica
Va nàixer a Sant Petersburg al si d'una humil família camperola. Ella declararia que son pare va morir quan ella tenia dos anys. És possible que fora filla il·legítima, i els biògrafs especulen que potser son pare era jueu, la qual cosa explicaria el seu desig de no parlar gaire de la seua herència paterna. Quan tenia vuit anys va ser rebutjada per l'Escola del Ballet Imperial per no tenir l'edat mínima requerida. Dos anys més tard, hi va ser admesa i hi va romandre fins als setze anys. Gerdt, Johansson i Sokolova van ser els seus mestres en ballet clàssic. Després va ballar en el Teatre Mariïnski.
El 1909 va recórrer Europa amb els ballets de Serguei Diàguilev i dos anys més tard va formar la seua pròpia companyia. Va unir les seues aptituds com a coreògrafa i grans dots d'actriu. No va aportar innovacions creadores: sobreeixí essencialment en la interpretació dels ballets romàntics.
Pàvlova va canviar per sempre l'ideal de les ballarines. Pels anys 1890, hom esperava de les ballarines del Teatre Mariïnski que excel·liren tècnicament, i això significava normalment tenir un cos poderós, musculós i compacte. Pàvlova era prima, d'aparença delicada i etèria, perfecta per als papers romàntics com Giselle. Els seus peus eren extremadament arquejats; tant és així que va reforçar les sabates de punta afegint-hi un tros de cuir dur en les soles per suportar i aplanar el cos de la sabata. En aquell temps, molts van notar aquest "engany", de manera que Pàvlova va retocar totes les seues fotos per ocultar la plataforma del boxy. Però, finalment, aquesta va esdevenir la sabata "pointe" moderna, ja que funciona menys dolorosament i més fàcilment per al peu arquejat.
La seua peça de dansa més famosa era La mort del cigne, amb una coreografia feta expressament per a ella per Michel Fokine, amb la música d'"El cigne" de l'obra El carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns. Altres interpretacions en les quals va destacar van ser El llac dels cignes, Giselle, Les Sílfides i Coppelia.
Va morir de pleuresia a La Haia, Països Baixos, pocs dies o setmanes abans del seu complir 50 anys, mentre estava de gira. El seu darrer desig fou ser amortallada amb el vestit que usava per a ballar La mort del cigne. Les seues últimes paraules van ser: "Toqueu aquell últim compàs molt suaument". D'acord amb la tradició del ballet, el dia posterior a la seua mort en què estava programada una actuació de Pàvlova, l'espectacle va ser programat amb un sol projector que il·luminava l'escenari buit on hauria d'estar ella. Va ser incinerada, els serveis fúnebres es van fer en l'església Ortodoxa Russa de Londres i va ser enterrada al cementeri Golders Green d'aquesta ciutat. L'any 2001, les seues restes van ser traslladades al cementiri de Novodévitxi de Moscou, d'acord amb la seua voluntat i després d'una considerable controvèrsia.
CuriositatsModifica
Les postres Pàvlova van ser anomenades així en honor seu, si bé els seus orígens són discutits. Tant Nova Zelanda com Austràlia en reclamen el crèdit.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Pàvlova |