Anna dels mil dies

pel·lícula britànica de Charles Jarrott

Anna dels mil dies (original: Anne of the Thousand Days) és un film britànic de Charles Jarrott, estrenat el 1969 i doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaAnna dels mil dies
Anne of the Thousand Days Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióCharles Jarrott Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHal B. Wallis Modifica el valor a Wikidata
GuióBridget Boland i John Hale Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorges Delerue Modifica el valor a Wikidata
FotografiaArthur Ibbetson Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRichard Marden Modifica el valor a Wikidata
VestuariMargaret Furse Modifica el valor a Wikidata
ProductoraHal Wallis Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversal Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena18 desembre 1969 Modifica el valor a Wikidata
Durada145 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic i drama Modifica el valor a Wikidata
Temapena de mort Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0064030 FilmAffinity: 827460 Allocine: 49512 Rottentomatoes: m/anne_of_the_thousand_days Letterboxd: anne-of-the-thousand-days Mojo: anneofthethousanddays Allmovie: v2542 TCM: 67439 TV.com: movies/anne-of-the-thousand-days AFI: 23501 TMDB.org: 22522 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Rei des de fa prop de vint anys, Enric VIII d'Anglaterra, casat amb Caterina d'Aragó, que no li ha donat més que una filla, es consola amb amants ocasionals. En el transcurs d'una festa, coneix una dama de companyia de la seva dona, Anna Bolena, filla de Tomàs Bolena i germana d'una de les seves antigues amants. El rei cau sota el seu encant i demana llavors al seu canceller, el cardenal Wolsey, que faci el necessari.

Wolsey va doncs a veure Tomàs Bolena que no pot més que assentir a la demanda reial. Anna, promesa amb un jove duc, es nega tanmateix a ser la concubina del sobirà. Aquest trenca les esposalles i comença un procés que es fa cada vegada més apressant. Per fi, Anna li declara que no se li lliurarà fins que sigui la seva legítima esposa.

Wolsey se'n va doncs cap a Roma a demanar el divorci del seu sobirà però, el papa, presoner de l'emperador d'Espanya, nebot de Caterina d'Aragó, no gosa pronunciar-se. Decebut per Wolsey, Enric VIII el dimiteix. El seu nou conseller, Thomas Cromwell, li proposa llavors fer-se cap de l'Església d'Anglaterra, cosa que li permetrà aprovar ell mateix el divorci. Enric VIII se separa doncs de l'Església catòlica, assumint una part de les seves responsabilitats.

El rei es casa doncs amb Anna Bolena que li havia acabat fent l'amor poc temps abans. Queda embarassada però dona llum una nena, la futura Elisabet I d'Anglaterra. Obsessionat pel seu desig de tenir un hereu masculí, Enric es comença a desinteressar de la seva dona i cerca una altra dama de companyia. Anna torna a quedar embarassada però dona llum un fill mort.

Enric VIII aquesta vegada està decidit a divorciar-se de nou, però Thomas Cromwell li aconsella una altra solució. Anna és detinguda i portada a la Torre de Londres. Acusada d'adulteri amb un antic ministre i d'altres cortesans així com d'incest amb el seu germà, entra en un procés, però les actes d'acusació semblen poc creïbles. El rei la va a veure a la Torre de Londres i intenta persuadir-la d'acceptar un divorci, però la reina refusa. Acaba signant la seva acta d'execució. Anna Bolena és decapitada. Durant aquest temps, la petita Elizabeth s'exercita a fer de princesa en una de les sales del palau.

Repartiment

modifica

Al voltant de la pel·lícula

modifica
  • El guió de la pel·lícula és basat en una obra teatral de Maxwell Anderson que va ser popular a Broadway al final dels anys 1940. La pel·lícula no va ser produïda abans perquè es parlava francament d'adulteri, d'il·legitimitat i d'incest i el codi de censura que existeix en aquell temps mai no hauria permès aquests temes.
  • L'obra Ann of the Thousand Days va ser produïda a Broadway des del 8 de desembre de 1948 al 8 d'octubre de 1949. Hi va haver en total 288 representacions.
  • El paper d'Anna Bolena va ser en principi proposat a Olivia Hussey que ho va refusar a causa de problemes personals.
  • El paper va ser llavors ofert a Faye Dunaway que ho va refusar també.
  • L'actriu que fa el paper de la cortesana que desarregla Caterina d'Aragó quan resa és Elizabeth Taylor, encara que el seu nom no surti als crèdits.
  • Kate Burton, la filla de Richard Burton que tenia 12 anys aleshores té un petit paper a la pel·lícula.
  • Les escenes interiors han estat rodades als Estudis Pinewood a Iver Heath al Buckinghamshire.
  • Les escenes de caça han estat rodades a Richmond Park al Surrey, el més gran parc dels afores londinencs. Els jardins Tudor són els de Penshurst Place a Penshurst. El castell de Tomàs Bolena és el de Hever Castle. Les escenes que tenen relació amb el palau de Greenwich han estat rodades al Museu nacional marítim de Londres que era aleshores el Reial Naval College.

Premis i nominacions

modifica

Nominacions

modifica

Bibliografia

modifica
  • Monthly Film Bulletin, número 435 (anglès)
  • Sight and Sound, primavera 1970, p. 112 (anglès)
  • Cahiers du cinéma, número 224, octubre de 1970 (francès)

Referències

modifica