Anne Brontë
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Anne Brontë (Thornton (Yorkshire), Anglaterra, 17 de gener de 1820 – Scarborough, North Yorkshire, Anglaterra, 28 de maig de 1849), novel·lista i poetessa britànica, fou la més jove de la família literària Brontë.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 gener 1820 Thornton (Anglaterra) |
| Mort | 28 maig 1849 (29 anys) Scarborough (Anglaterra) |
| Causa de mort | Causes naturals (Tuberculosi ) |
| Sepultura | Scarborough |
| Dades personals | |
| Religió | Anglicanisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia |
| Lloc de treball | Yorkshire |
| Ocupació | institutriu (1839–), poeta, novel·lista, escriptora |
| Activitat | 1836 – 1900 |
| Nom de ploma | Acton Bell |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pares | Patrick Brontë i Maria Brontë |
| Germans | Patrick Branwell Brontë, Charlotte Brontë, Emily Brontë, Elizabeth Brontë i Maria Brontë |
Signatura  | |
      | |
Vida i obraModifica
Anne Brontë va nàixer el 17 de gener de 1820 a Thorton, al si d'una família eminentment novel·lesca, no sols perquè en van sortir tres grans escriptores –Charlotte Brontë, Emily Brontë i la mateixa Anne–, sinó perquè les seues vides i les seues circumstàncies, inclosa la del germà Patrick Branwell Brontë, van servir de puntal destacat en les seues obres, que sovint presenten trets autobiogràfics.
Anne era la menor de les tres germanes i va créixer junt amb les altres, inserint-se en el món màgic d'aquesta singular família en què la presència de la mort dels éssers estimats va ser una constant des de la infància -germanes i mare mortes-, marcant-los amb un segell indeleble que sorgeix en les seues pàgines i en els seus poemes.
En la seua infantesa, es van inventar dos mons, que van denominar Gondal i Angria i sobre aquests escrivien.
Anne va cursar estudis a l'escola preparant-se per ser una institutriu, única eixida de l'època per a les dones que volien treballar, o no tenien un altre remei si aconseguir un marit no era el seu objectiu.
Als 19 anys, va entrar d'institutriu amb la família Ingham a Blake Hall, però es va trobar amb uns xiquets ingovernables i consentits als quals no li permetien educar amb la disciplina que hi calia, i hi va renunciar per pròpia voluntat, en veure frustrats els seus ideals educadors. Tanmateix, aquesta decebedora experiència va ser després la inspiració per a la seua primera novel·la: Agnes Grey.
Després, Anne va treballar novament com a institutriu, aquesta vegada a casa del reverend Edmund Robinson, a Thorp, prop de York. Amb les filles del reverend, es van repetir els mateixos problemes que en l'anterior exercici de la seua tasca docent. Tanmateix, en aquesta ocasió, va poder no sols "domar" les seues alumnes Bessy i Mary, sinó que va aconseguir que aquestes li professaren un verdader afecte i no l'arribaren a oblidar mai.
La curta vida d'Anne Brontë, desproveïda de tot element romàntic amorós, discorre melancòlica entre les seues classes, les seues novel·les, els seus passejos per la platja de Scarborough en les vacances, i l'atenció obsessiva que tenien les tres germanes, Emily, Charlotte i Anne, per Branwell, el noi consentit de la família, a qui se li tolerava qualsevol cosa.
En el cas concret d'Anne, va compartir amb el seu germà l'ensenyament dels xiquets de la família del reverend Robinson, en introduir-l'hi personalment a fi que donara classes de música al petit Edmund. El resultat no va poder ser més desastrós:
Branwell es va enamorar de Lydia Robinson, la mare del seu deixeble. La passió va durar dos anys i mig, la qual cosa va ocasionar un vertader drama familiar per als Brontë -per no parlar ja dels Robinson-, amb el jove fet un addicte a l'alcohol i a l'opi i sense possibilitat d'esmena.
L'alcoholisme del jove Branwell serviria, això no obstant, perquè Anne escriguera una novel·la, La llogatera de Wildfell Hall, criticada en el seu temps, fins i tot per la seua mateixa germana Charlotte, en considerar que no era "apropiada" a causa de la cruesa del tema, com a literatura femenina.
Les germanes Brontë van estar molt unides: van planejar muntar una escola, van escriure poemes que després presentarien sota els pseudònims masculins de Currer, Ellis i Acton Bell, en un llibre de què es van vendre pocs exemplars, i van publicar les seues novel·les. Només Jane Eyre de Charlotte Brontë va conéixer la popularitat.
Cims borrascosos, d'Emily, va ser pràcticament anatemitzada; Agnes Grey, d'Anne, va ser només acceptada, mentre que La llogatera de Wildfell Hall no va ser ben rebuda. Tanmateix, avui dia ha millorat la valoració d'aquesta darrera novel·la, principalment a causa de l'alta qualitat descriptiva d'una situació molt delicada: la influència de l'alcoholisme en les vides dels qui directament o indirecta la pateixen.
El 24 de setembre de 1848 va morir Branwell amb 31 anys; Emily no va tardar a seguir-lo a la tomba i Anne també va abandonar el món el 28 de maig de 1849.
Tots tres van morir de tuberculosi, amb altres complicacions en el cas de Branwell. Des de la distància, Branwell no sembla posseir vida pròpia, a banda de les seues famoses germanes, que es van servir d'ell per a inspirar-se: un home capritxós, violent, colèric, dèbil de caràcter i apassionat, sempre egoista i manipulador, i del qual han restat uns pocs retrats maldestres fets a les germanes Brontë.
Els últims dies d'Anne Brontë van ser tan romàntics i tristos com cabia esperar; va anar apagant-se a poc a poc i les seues últimes paraules, dedicades a la germana supervivent, que no se separava de la seua capçalera, són aquestes:
- Tin valor, Charlotte, tin valor...
Anne Brontë està soterrada a Scarborough, un bell lloc costaner que ella va estimar intensament per haver-hi viscut els moments més feliços de la seua breu existència.
ReferènciesModifica
- ↑ «Anne Brontë | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 desembre 2021].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anne Brontë |