Anne de Gaulle (1 gener 1928 – 6 febrer 1948) era la filla més jove de Charles de Gaulle i la seva muller, Yvonne de Gaulle. Va néixer a Trèveris (Alemanya), on el seu pare era estacionat al Rhineland amb l'exèrcit d'ocupació.

Infotaula de personaAnne de Gaulle

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r gener 1928 Modifica el valor a Wikidata
Trèveris (Estat Lliure de Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 1948 Modifica el valor a Wikidata (20 anys)
Colombey-les-Deux-Églises (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturasepultura de Charles de Gaulle Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesCharles de Gaulle Modifica el valor a Wikidata  i Yvonne de Gaulle Modifica el valor a Wikidata
GermansPhilippe de Gaulle i Élisabeth de Gaulle Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 35072271 Modifica el valor a Wikidata

Va néixer amb Síndrome de Down i va viure amb la seva família fins a la seva mort. Els familiars de De Gaulle afirmaven que el General, normalment reservat afectivament amb la seva família, era més obert i extravertit amb Anne a qui entretenia amb cançons, balls i pantomimes.[1]

La tomba d'Anne al costat de la dels seus pares

L'octubre 1945, Yvonne de Gaulle va comprar el Château de Vert-Cœur a Milon-la-Chapelle (Yvelines), on van instal·lar un hospital privat per a noies joves minusvàlides: la Fondation Anne de Gaulle.

Anne va morir de pneumònia el 6 de febrer de 1948, als 20 anys, a Colombey-les-Deux-Églises.[2] A la seva mort, el seu pare va dir: "Ara és com els altres" ("Maintenant, elle est comme les autres").[1]

El 22 d'agost de 1962, Charles de Gaulle era la víctima d'un atemptat a Petit-Clamart. Segons De Gaulle, la bala fou aturada pel marc de la fotografia d'Anne que sempre portat a sobre; col·locada aquell dia particular a la safata darrere del seu cotxe. La tomba d'Anne de Gaulle es troba al costat de la dels seus pares al cementiri de Colombey.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 . ISBN 0-671-70096-0. 
  2. Bauer, Patricia E. «Public man, private father». PatriciaEBauer.com, 04-06-2007. Arxivat 11 de febrer 2021 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-02-11. [Consulta: 3 novembre 2020].