Anri Sala

Anri Sala (Tirana, Albània, 1974) és un artista contemporani que principalment fa servir el vídeo. Va estudiar art a l'Acadèmia d'Arts d'Albània entre 1992 i 1996. També va cursar estudis de vídeo a l'Ecole Nationale des Arts Décoratifs de París i direcció de cinema a Le Fresnoy-Studio National des Arts Contemporains, a Tourcoing. Viu i treballa a París.

Infotaula de personaAnri Sala
Anri Sala i Maribel Verdú durant la presentació de Col·lecció MACBA.jpg
Anri Sala i Maribel Verdú durant la presentació de Col·lecció MACBA Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1974 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Tirana (Albània) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAlbània Albània
FormacióUniversiteti i Arteve Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Berlín
París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióvideoartista, productor de televisió, artista visual, gravador, artista de videoinstal·lacions Modifica el valor a Wikidata
ArtVideoart
Representat perHauser & Wirth, Esther Schipper Gallery, Electronic Arts Intermix, Marian Goodman Gallery i Galeria Chantal Crousel Modifica el valor a Wikidata
Participà en
9 juny 2012Documenta 13 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Damni i Colori
Família
ParellaPrincesse Rosario, Princesse de Preslav Modifica el valor a Wikidata
Premis
Young Artist Prize al Biennal de Venècia

IMDB: nm0757357 Discogs: 1497342 Modifica el valor a Wikidata

La seva vídeo-instal·lació Dammi i colori (Dona'm els colors) es troba en exhibició permanent a la Tate Modern de Londres. La instal·lació reflexiona sobre la transformació de Tirana el 2003 per mitjà de colors. La instal·lació inclou una conversa amb l'alcalde de Tirana, Edi Rama, un amic personal de l'artista i la força darrere d'aquesta transformació de la ciutat. Sala també té obra a la col·lecció permanent del MACBA, a Barcelona. El CCCB li va dedicar una sessió especial el 2011 on es van projectar algunes de les seves principals obres, com Dammi I Colori o Intervista.[1]

ObraModifica

Les obres de Sala es caracteritzen per la lentitud. En els seus vídeos no hi ha gaires moviments de càmera. Aquest fet contrasta amb la velocitat de les imatges a les que estan acostumats els ciutadans del segle XXI.[2] Els seus treballs representen realitats de zones limítrofes de l'Europa occidental. Sovint documenten l'evolució de societats amb passat comunista. Una obra que mostra les tensions entre l'estètica i la política, concebuda des del límit de l'Europa occidental.[1]

VídeosModifica

  • 2009 - A Spurious Emission, Video at a vernissage at MOCA Museum of Contemporary Art (North Miami), North Miami
  • 2008 - Dammi i Colori, Video-Installation a la Tate Modern, London
  • 2004 - Lak-Kat, 9’
  • 2003 - Time After Time 5’22".[3]
  • 2003 - Mixed Behaviour, 8’
  • 2002 - Long Sorrow, 12’
  • 2006 - Air Cushioned Ride, 6’

CurtmetratgesModifica

  • 1999 - Quelle histoire? (Mirage Illimité), Paris
  • 1999 - Nocturnes (Le Fresnoy), Tourcoing. Seleccionada als Rencontres cinématographiques, Tourcoing (1999) i al Short Film Festival, Clermont Ferrand (2000)
  • 1998 - Intervista - finding the words (Ideale Audience, ENSAD), Paris.26’

TextosModifica

  • 2010 - Anri Sala Why the Lion Roars[4]

Exposicions rellevantsModifica

  • 2000 - De Appel Foundation, Amsterdam
  • 2000 - Galerie Johnen and Schöttle, Colònia (amb Martin Boyce)
  • 2000 - Galerie Rüdiger Schöttle, Munic (amb Torsten Slama)
  • 2000 - Galerie Chantal Croussel, Paris[5]
  • 2002 - Programa, Ciutat de Mèxic
  • 2002 - OPA, Guadalajara (Mèxic)
  • 2003 - Blindfold, Galerie Johnen and Schöttle, Köln
  • 2003 - Kunsthalle Wien, Viena
  • 2003 - Castello di Rivoli Museo d'Arte Contemporanea, Torí, Itàlia.
  • 2004 - Alfonso Artiaco, Neapel
  • 2004 - Anri Sala - Wo sich Fuchs und Hase gute Nacht sagen, Deichtorhallen, Hamburg
  • 2005 - Dammi i Colori, DAAD-Galerie, Berlín
  • 2005 - Videos, Museum Boijmans van Beuningen, Rotterdam
  • 2005 - Long Sorrow, Nicola Trussardi Foundation, Milan
  • 2011 - 1395 dies sense vermell, Šejla Kamerić i Anri Sala, MACBA, Barcelona[2]
  • 2011 - No Formula One No Cry, The Promenade Gallery, Vlora
  • 2012 - Centre Pompidou, París[6]

Premis i reconeixementsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Time after time». Time after time. Anri Sala. CCCB, 2011. Arxivat de l'original el 2011-01-19. [Consulta: 15 setembre 2011].
  2. 2,0 2,1 «Šejla Kamerić i Anri Sala. 1395 dies sense vermell». MACBA, 2011. Arxivat de l'original el 2011-09-18. [Consulta: 15 setembre 2011].
  3. «Lumen eclipse». Arxivat de l'original el 2011-09-28. [Consulta: 15 setembre 2011].
  4. Anri Sala Why the Lion Roars[Enllaç no actiu]
  5. Biografia a la Marian Goodman Gallery
  6. «Biografia al web de Hauser & wirth». Arxivat de l'original el 2011-08-15. [Consulta: 15 setembre 2011].
  7. ABSOLUT ART AWARD 2011[Enllaç no actiu]
  8. «Anri Sala: Arte en el Mundo» (en castellà). El Cultural. El Mundo, 01-05-2003. [Consulta: 15 setembre 2011].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anri Sala