Anserinis
Els anserinis (Anserini) són una tribu d'ocells de la subfamília dels anserins (Anserinae), dins la família dels anàtids (Anatidae).[1] En aquesta tribu s'ubicaven un grup d'espècies conegudes vulgarment com a oques «autèntiques», mentre els cignes s'incloïen als Cygnini. Arran estudis genètics recents, s'han inclòs a Anserini els cignes, a més dels gèneres australians Cereopsis i Malacorhynchus.[2]
Anserini  | |
|---|---|
 oca riallera grossa | |
| Dades | |
| Font de | oca |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Tribu | Anserini Brisson, 1760 |
.svg){kind=icon}
.jpg)
El gènere té una distribució holàrtica, amb almenys una espècie que es reprodueix a qualsevol hàbitat obert i humit a les regions subàrtiques i temperades fresques de l'hemisferi nord a l'estiu. Alguns també crien més al sud, arribant a les regions temperades càlides. Majoritàriament migren cap al sud a l'hivern, normalment a regions de la zona temperada entre les isotermes de gener de 0 °C a 5 °C.
El gènere Anser va ser introduït pel zoòleg francès Mathurin Jacques Brisson l'any 1760.[3][4] El nom es va derivar per tautonímia de l'epítet específic de l'oca comuna (Anser anser) introduït per Carl von Linné el 1758. Anser és la paraula llatina per "oca".[5]
Llista de gèneres i espècies
modificaSegons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.7, 2011), aquestes 26 espècies són classificades en 7 gèneres.
- Gènere Malacorhynchus (Swainson, 1831), amb una espècie: Malacorhynchus membranaceus (Latham, 1802).
- Gènere Cereopsis ([Latham, 1802), amb una espècie: Cereopsis novaehollandiae (Latham, 1802).
- Gènere Anser (Brisson, 1760), amb 8 espècies:
- Anser albifrons (Scopoli, 1769) - oca riallera grossa (a Catalunya) oca cridanera (al País Valencià) o oca carablanca (a les Illes Balears - Àrtida de Nord-amèrica, Europa i Asia; migra al sud para passar-hi l'hivern.
- Anser anser (Linnaeus, 1758) - oca comuna - Europa temperada i Àsia.
- Anser brachyrhynchus (Baillon, 1834) - oca de bec curt - Costes de l'oceà Atlàntic i Àrtic, migra al sud para passar l'hivern a la Gran Bretanya i Països Baixos.
- Anser cygnoides (Linnaeus, 1758) - oca cigne - Zona temperada est d'Àsia, migra al sud per passar-hi l'hivern.
- Anser erythropus (Linnaeus, 1758) - oca riallera petita - Subàrtic Europa i Àsia, migra al sud per passar-hi l'hivern.
- Anser fabalis (Latham, 1787) - oca pradenca de la taigà - Àrtic i subàrtic d'Europa i d'Àsia, migra al sud per passar-hi l'hivern.
- Anser indicus (Latham, 1790) - oca de l'Índia - Muntanyes temperades del centre d'Àsia, migra al sud per passar l'hivern a l'Índia.
- Anser serrirostris (Gould, 1852) - oca pradenca de la tundra - Tundra eurasiàtica, migra al sud per passar l'hivern a regions temperades d'Europa i d'Àsia.
- Gènere Chen (Boie, 1822), amb 3 espècies:
- Anser canagicus (Sevastianov, 1802) - oca emperadriu, de vegades separada a Philacte - Mar de Bering, migra a zones costaneres de les illes Aleutianes per passar-hi l'hivern.
- Anser rossii (Cassin, 1861) - oca de Ross - Amèrica del Nord
- Anser caerulescens (Linnaeus, 1758) - oca de les neus - Amèrica del Nord i l'Illa Wrangell, hiverna a la costa atlàntica, del Golf de Mèxic i dels estats del sud-oest dels Estats Units, i també al nord de Mèxic.
- Gènere Branta (Scopoli, 1769), amb 6 espècies:
- Branta bernicla (Linnaeus, 1758) - oca de collar - cria a la tundra i passa l'hivern a les costes atlàntiques del centre d'Europa.
- Branta canadensis (Linnaeus, 1758) - oca del Canadà - àrtic i zona temperada de Nord-amèrica, migra al sud per passar-hi l'hivern o és sedentària. Introduïda a Europa, sobretot al Regne Unit.
- Branta hutchinsii (Richardson, 1832) - oca de Hutchins - àrtic i temperat de Nord-amèrica, migra al sud per passar-hi l'hivern o és sedentària. Habitualment considerada com part de Branta canadensis.
- Branta leucopsis (Bechstein, 1803) - oca de galta blanca - costes de l'àrtic de l'oceà Atlàntic, hiverna al sud-oest d'Europa.
- Branta ruficollis (Pallas, 1769) - oca coll-roja - àrtic d'Àsia, hiverna al sud-est d'Europa.
- Branta sandvicensis (Vigors, 1834) - oca de les Hawaii - Hawaii, sedentària.
- Gènere Coscoroba (Reichenbach, 1853), amb una espècie: Coscoroba coscoroba (Molina, 1782).
- Gènere Cygnus (Bechstein, 1803), amb 6 espècies:
- Cygnus atratus (Latham, 1790) - cigne negre - Austràlia, sedentari o nòmada.
- Cygnus buccinator (Richardson, 1831) - cigne trompeter - subàrtic d'Amèrica del Nort, hiverna al sud.
- Cygnus columbianus (Ord, 1815) - cigne petit - àrtic de Nord-amèrica, Europa i Àsia, hiverna al sud.
- Cygnus cygnus (Linnaeus, 1758) - cigne cantaire - subàrtic Europa i Àsia, hiverna al sud.
- Cygnus melancoryphus (Molina, 1782) - cigne de coll negre - sud-est de Sud-amèrica, hiverna al nord.
- Cygnus olor (Gmelin, JF, 1789) - cigne mut - Europa temperada i Àsia, sedentari.
Referències
modifica
- ↑ «Anatidae | Taxonomy & Facts | Britannica» (en anglès). [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ «TiF Checklist: ANSERIFORMES — Waterfowl». [Consulta: 4 agost 2023].
- ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species - Anser Brisson, 1760». [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ «Anser Brisson, 1760 | Fauna Europaea». [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ «anser al català - Llatí - Català Diccionari | Glosbe». [Consulta: 21 agost 2024].