Antímac de Claros

Antímac de Claros (en llatí Antimachus, en grec antic Ἀντίμαχος) fou un poeta grec èpic i elegíac, fill d'Hiparc, segons diu Ciceró.

Infotaula de personaAntímac de Claros
Biografia
Naixement400 aC Modifica el valor a Wikidata
Colofó Modifica el valor a Wikidata
Mort348 aC Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Activitat
Ocupaciópoeta, elegista, epigramatista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle V aC–segle IV aC Modifica el valor a Wikidata)
GènerePoema èpic Modifica el valor a Wikidata

Se l'acostumava a anomenar el colofonià (ὁ Κολοφώνιος) perquè Claros pertanyia a Colofó. Va florir durant el darrer període de la guerra del Peloponès, cap al segle v aC. Suides diu que va ser deixeble de Paniasis d'Halicarnàs i d'Estesímbrot, cosa que el faria pertànyer a una data anterior, però el fet de què se'l relacioni amb Lisandre i Plató concreta l'època en què va viure, segons Plutarc i Procle.[1]

Va escriure un poema èpic titulat Tebaida (Θηβἀἷς),[2] que explicava l'expedició dels Set contra Tebes i la guerra dels Epígons, una obra que s'incloïa en el Cicle tebà. Un altre poema seu va ser Lyde, un poema d'amor dedicat a la seva amant o a la seva dona, que va morir molt jove. Antímac va tornar a Colofó buscant consol per aquella mort i escrivint aquest poema que va ser molt celebrat a l'antiguitat, segons Ateneu de Nàucratis. Era un poema molt llarg on feia una relació de tots els herois mítics, que com el poeta, havien vist la mort prematura de les seves amants. Plutarc en parla, d'aquest poema, que contenia una gran informació dels mites i de les històries i llegendes antigues. Per aquest contingut, i no per la seva vàlua poètica, Agatàrquides en va fer un epítom, com se sap per Foci.

Va ser un dels precursors dels poetes de l'escola d'Alexandria, que escrivien més aviat per les elits cultivades que per al públic en general. L'emperador Adrià preferia les seves obres a les d'Homer, segons diu Dió Cassi. Se li atribueixen algunes altres obres, com ara una Ἄρτεμις (Àrtemis), una segona anomenada Δέλτα (Delta) i una altra titulada Ἰαχίνη (Iagíne), i potser una Centauromàquia, però en tots aquests casos es menciona un Antímac sense cap epítet descriptiu, i es coneixen almenys dos altres Antímacs que van ser escriptors. Suides diu que Antímac de Claros també va ser gramàtic, i sembla que va preparar una edició crítica de les obres d'Homer.[1]

ReferènciesModifica