Antònia Baró i Sanz

actriu catalana

Antònia Baró i Sanz (Barcelona, 23 d'agost de 1870[1] - 1947) va ser una actriu pertanyent a l'escena teatral catalana. També va treballar en el món del cinema.

Infotaula de personaAntònia Baró i Sanz
Antonia Baró i Sanz.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1870 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1947 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Activitat
OcupacióActriu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0059576 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer al carrer de Regomir de Barcelona, filla de Lluís Baró i Roig, natural de Tarragona, i de Rita Sanz i Solanas, natural de Sant Pol de Mar.[1]

Del 1899 al 1910 va formar part en la companyia titular del Teatre Romea. Més endavant també s'hi va incorporar la seva germana Emília. A l'abril de 1900, la companyia va estrenar La filla del mar, d'Àngel Guimerà i dirigida per Enric Borràs. Antònia va fer el paper de Lluïseta. Al maig de 1907, van estrenar La barca nova d'Ignasi Iglésias, amb actrius com Margarida Xirgu. Al gener de 1908, la comèdia en tres actes La victòria dels filisteus, de Henry Arthur Jones, dirigida per Adrià Gual, on Antònia va fer el paper de Sally Lebrune. Margarida Xirgu també hi va col·laborar.

Posteriorment, teatres del Paral·lel la sol·licitaven per actuar amb ells. Va acabar participant en dues estrenes amb la companyia del Teatre Espanyol. Aquestes van ser Senyora àvia vol marit, debutada l'octubre de 1912 i guiada per Josep Pous i Pagès i El català de la Manxa, de Santiago Rusiñol, estrenada el desembre de 1918 i dirigida per Jaume Borràs). Més endavant amb aquesta companyia va fer una gira pels teatres de Catalunya, amb la seva germana, i va aconseguir molt reconeixement i popularitat del públic i les companyies teatrals. Aquestes es disputaven molt la seva participació.

El 1916 va treballar al Teatre Nou amb la companyia de Joaquim Montero. L'any següent va estrenar l'obra L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol, dirigida per Josep Santpere al Teatre Victòria de Barcelona.

Una de les obres en què va aparèixer darrerament, 1929, va ser Judit de Josep Maria de Sagarra dirigida per Carles Capdevila al Teatre Tívoli. El director era marit de l'Emília, la seva germana, qui també treballava en aquesta obra. L'última referència és la participació en Terra baixa, d'Àngel Guimerà, en Terrassa en 1937, en una companyia a la qual també hi participaven Enric Borràs, Enric Guitart, Maria Morera i Maria Vila.[2]

Va treballar, també, en el món del cinema. El 1919 en la pel·lícula El otro de Josep Maria Codina sobre una novel·la d'Eduardo Zamacois. El 1922 en Don Juan Tenorio de Ricard de Baños, on va protagonitzar el personatge de Brígida.

Trajectòria professionalModifica

ReferènciesModifica