Antònia Menor o Antònia la jove era la filla petita de Marc Antoni i Octàvia. Va néixer l'any 36 aC a Atenes, però tot seguit va ser portada a Roma per la seva mare. El 32 aC el seu pare va repudiar Octàvia.

Plantilla:Infotaula personaAntònia Menor

Juno Ludovisi, retrat colossal d'Antònia Menor Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 gener 36 aC Modifica el valor a Wikidata
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 37 dC Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMausoleu d'August Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaGens Antònia Modifica el valor a Wikidata
CònjugeDrus el Vell Modifica el valor a Wikidata
FillsClaudi, Clàudia Livil·la, Germànic Juli Cèsar Modifica el valor a Wikidata
ParesMarc Antoni Modifica el valor a Wikidata  i Octàvia Menor Modifica el valor a Wikidata
GermansAntònia de Tral·les
Marc Antoni Antil
Jul·lus Antoni
Cleòpatra Selene
Alexandre Heli
Ptolemeu Filadelf
Clàudia Marcel·la la Major
Clàudia Marcel·la la Menor
Marc Claudi Marcel
Antònia Major Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontEnciclopèdia Jueva Brockhaus i Efron
Realenzyklopädie der klassischen Altertumswissenschaft
Obálky knih, Modifica el valor a Wikidata

L'any 16 aC es va casar amb el general i cònsol Claudi Drus Neró, fillastre d'August i fill de Lívia Drusil·la, i germà de Tiberi (emperador). Va tenir diversos fills dels que només tres van sobreviure a la infància:

El seu marit va morir el 9 aC a Germània a causa de la infecció en una ferida provocada per una caiguda de cavall. Encara que August li va demanar que es tornés a casar, no ho va fer. Durant la seva viudetat va fer amistat amb una altra vídua anomenada Berenice emparentada amb la reialesa jueva que s'havia instal·lat a Roma.[1][2]

Tiberi li va prohibir anar al funeral del seu fill Germànic. A la mort de Lívia Drusil·la, el juny de l'any 29, es va poder fer càrrec dels seus nets: Cal·lígula, Agripina Menor, Júlia Drusil·la i Júlia Livil·la.

Després de la malaltia de Cal·lígula, amenaçada per aquest, es va prendre un verí vers l'any 38 i va morir.[3] Cal·lígula li havia ofert abans el títol d'Augusta que havia refusat, però finalment li va ser concedit per Claudi el 41.[4]

Referències

modifica
  1. Estrabó, Geografia, XVI, p. 765
  2. Flavi Josep Antiguitats judaiques, XVIII 6,1
  3. Suetoni, Vida dels dotze cèsars:Cal·lígula, XXIII, 4
  4. Suetoni, Vida dels dotze cèsars:Claudi, XI, 4

Bibliografia

modifica
  • Nikos Kokkinos. "Antonia Augusta. Portrait of a Great Roman Lady". Londres: ed. Routledge, 1992. ISBN 0-415-08029-0. 
  • Walter Trillmich. "Familienpropaganda der Kaiser Caligula und Claudius. Agrippina Maior und Antonia Augusta auf Münzen". Belín: ed.De Gruyter, 1978. ISBN 3-11-007259-9.