Antònia Menor
Antònia Menor o Antònia la jove era la filla petita de Marc Antoni i Octàvia. Va néixer l'any 36 aC a Atenes, però tot seguit va ser portada a Roma per la seva mare. El 32 aC el seu pare va repudiar Octàvia.
Juno Ludovisi, retrat colossal d'Antònia Menor | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 gener 36 aC Atenes (Grècia) |
Mort | 1r maig 37 dC (72 anys) Roma |
Sepultura | Mausoleu d'August |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Període | Imperi Romà |
Família | |
Família | Gens Antònia |
Cònjuge | Drus el Vell |
Fills | Claudi, Clàudia Livil·la, Germànic Juli Cèsar |
Pares | Marc Antoni i Octàvia Menor |
Germans | Antònia de Tral·les Marc Antoni Antil Jul·lus Antoni Cleòpatra Selene Alexandre Heli Ptolemeu Filadelf Clàudia Marcel·la la Major Clàudia Marcel·la la Menor Marc Claudi Marcel Antònia Major |
Descrit per la font | Enciclopèdia Jueva Brockhaus i Efron Realenzyklopädie der klassischen Altertumswissenschaft Obálky knih, |
L'any 16 aC es va casar amb el general i cònsol Claudi Drus Neró, fillastre d'August i fill de Lívia Drusil·la, i germà de Tiberi (emperador). Va tenir diversos fills dels que només tres van sobreviure a la infància:
- Claudi Drus Neró Germànic (mort l'any 19), pare entre d'altres de Cal·lígula i d'Agripina Menor.
- Clàudia Livil·la (morta l'any 31).
- Claudi (Claudi I) emperador durant els anys 41-54.
El seu marit va morir el 9 aC a Germània a causa de la infecció en una ferida provocada per una caiguda de cavall. Encara que August li va demanar que es tornés a casar, no ho va fer. Durant la seva viudetat va fer amistat amb una altra vídua anomenada Berenice emparentada amb la reialesa jueva que s'havia instal·lat a Roma.[1][2]
Tiberi li va prohibir anar al funeral del seu fill Germànic. A la mort de Lívia Drusil·la, el juny de l'any 29, es va poder fer càrrec dels seus nets: Cal·lígula, Agripina Menor, Júlia Drusil·la i Júlia Livil·la.
Després de la malaltia de Cal·lígula, amenaçada per aquest, es va prendre un verí vers l'any 38 i va morir.[3] Cal·lígula li havia ofert abans el títol d'Augusta que havia refusat, però finalment li va ser concedit per Claudi el 41.[4]
Referències
modifica- ↑ Estrabó, Geografia, XVI, p. 765
- ↑ Flavi Josep Antiguitats judaiques, XVIII 6,1
- ↑ Suetoni, Vida dels dotze cèsars:Cal·lígula, XXIII, 4
- ↑ Suetoni, Vida dels dotze cèsars:Claudi, XI, 4
Bibliografia
modifica- Nikos Kokkinos. "Antonia Augusta. Portrait of a Great Roman Lady". Londres: ed. Routledge, 1992. ISBN 0-415-08029-0.
- Walter Trillmich. "Familienpropaganda der Kaiser Caligula und Claudius. Agrippina Maior und Antonia Augusta auf Münzen". Belín: ed.De Gruyter, 1978. ISBN 3-11-007259-9.