Antioquia

(S'ha redirigit des de: Antakya)
Per a altres significats, vegeu «Antioquia (desambiguació)».

Antioquia[1] (en turc Antakya, en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay. Té 139.000 habitants (2001).

Infotaula de geografia políticaAntioquia
Antakya (tr) Modifica el valor a Wikidata
Antioch Panorama Saint Pierre Church.jpg
Vista d'Antakya des de l'església de Sant Pere Modifica el valor a Wikidata

EpònimAntíoc de Macedònia Modifica el valor a Wikidata
Localització
 36° 12′ N, 36° 09′ E / 36.2°N,36.15°E / 36.2; 36.15
ProvínciesProvíncia de Hatay Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total377.793 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Idiomaturc Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud67 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
AnteriorAntioquia de l'Orontes Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal31000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic326 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webantakya.bel.tr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: AntakyaBld Twitter: AntakyaBld Modifica els identificadors a Wikidata

HistòriaModifica

 
Mapa del 1912

Època modernaModifica

 
La recepció a Antioquia del general Asım Gündüz, cap de la delegació turca, per converses amb els francesos, el 1938
 
Köprübaşı

El principat d'Antioquia va durar fins a la conquesta de la ciutat pel mameluc Bàybars, el 18 de maig del 1268. Després, va perdre importància i va esdevenir una petita ciutat de la niyaba mameluca de Síria. Va passar als otomans el 1517, que hi van instal·lar una guarnició de geníssers. Fou una vila del pashalik d'Alep. Allunyada de les rutes comercials, Alep va agafar més importància i és en aquesta ciutat on s'instal·len els consolats europeus a partir del segle xvi.

El 1832, la va ocupar Ibrahim Paixà d'Egipte en nom del seu pare, Muhammad Ali, virrei d'Egipte, però fou retornada als otomans per la pau de Koutayeh (14 de maig del 1833). En aquest temps, tenia 25.000 habitants i els àrabs eren majoria a la ciutat, amb una forta minoria turca; també hi havia minories cristianes, especialment grecs i armenis. El 1915, els armenis, davant les matances, es van refugiar a les muntanyes de Musa Dagh (muntanyes de Moisès), entre la ciutat i el mar, i van poder ser evacuats al darrer minut per la marina francesa.

El febrer del 1919, el sandjak d'Alexandreta, al qual pertanyia la ciutat, fou ocupat pels francesos junt amb Cilícia i Síria. En principi, estava previst incloure Antioquia a Síria sota mandat francès de la lliga de les Nacions, però la presència d'una forta minoria turca exigia un referèndum. Per tranquil·litzar Turquia i garantir la seva neutralitat en cas d'una nova guerra, el govern francès d'Édouard Daladier va deixar entrar en el sandjak l'exèrcit turc, que es va encarregar del cens electoral; això va donar un 63% d'electors turcs. El sandjak fou incorporat a Turquia com a província d'Hatay (1939). La població armènia (23.000), els àrabs i altres minories van sortir en la major part. Antioquia tenia el 1970 uns 46.000 habitants.

Monuments i llocsModifica

  • Església de Sant Pere, a la roca, la primera església cristiana
  • Gruta de Beshikli, amb tombes
  • Columna de Yunus
  • Museu del Mosaic
  • Mesquita de Habib Neccar
  • Basar
  • Pont romà
  • Ciutadella
  • Santuari d'Haghios Petros Paulos

CulturaModifica

DemografiaModifica

 
Església catòlica a Antioquia

Com la resta de la província, Antioquia té una població mixta ètnicament i religiosa, amb presència de turcs i àrabs i de musulmans i cristians, que practiquen diverses confessions.

CuinaModifica

 
Tepsi kebabı d'Antioquia

La cuina d'Antioquia és famosa a Turquia, especialment el künefe d'Antioquia, indicació protegida coneguda arreu del país, i que està cercant una reconeixement de la UE.[2]

GaleriaModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antioquia

BibliografiaModifica

  • Glanville Downey, A History of Antioch in Syria, 1974.
  • Sheila Campbell, The Mosaics of Antioch, 1988.

Enllaços externsModifica