Obre el menú principal

Es coneix com a antihistamínics aquells medicaments que interaccionen amb els mecanismes fisiològics de la histamina blocant-los.[1] Normalment s'utilitza aquest mot per a anomenar principis actius que combaten els símptomes de les al·lèrgies, les quals precisament originen part dels seus símptomes a causa d'un gran alliberament d'histamina i d'altres mediadors cel·lulars per part del sistema immunològic.

Infotaula de fàrmacAntihistamínic
Dades clíniques
Grup farmacològic histaminèrgic
ChEBI 37956
Modifica les dades a Wikidata

Tot i aquesta visió clàssica, els antihistamínics avui dia s'agrupen en diferents categories segons el receptor de la histamina amb el qual interaccionen. Actualment coneixem els receptors H1, H2, H3.

Els antihistamínics que actuen sobre el receptor H1 s'utilitzen per a tractar els símptomes de l'al·lèrgia. Els antagonistes H2 s'utilitzen com a gastroprotectors; i per als H3 encara no s'ha trobat cap aplicació terapèutica, però s'està estudiant el seu possible ús en el tractament de l'obesitat.

Antagonistes del receptor H1Modifica

Aquests compostos antagonitzen competitivament el receptor. El fet de bloquejar aquests receptors fa que disminueixi la permeabilitat dels capil·lars sanguinis i per tant la migració de cèl·lules del sistema immunitari cap a la zona on s'està produint la reacció al·lèrgica, també disminueixen la sensació de prurit i la broncoconstricció.

Com a efectes adversos poden provocar somnolència.

En els subapartats següents apareixen els fàrmacs comercialitzats en el mercat espanyol.[2]

De primera generacióModifica

Més antics (que els de segona generació), com que no són tan selectius (com els segons) actuen sobre altres receptors. Aquest fet fa que interaccionin amb altres mecanismes fisiològics, la qual cosa acaba produint els efectes adversos d'aquests fàrmacs.

TòpicsModifica

Per al refredatModifica

Junt amb altres fàrmacs:

Per a la cinetosiModifica

AltresModifica

  • Ciproheptadina (Periactin®, Viternum®) com orexígens (fer venir gana)

A causa de la seva acció sedant i hipnòtica (aquesta última més marcada a les etanolamines), que pot ser molesta per a la persona que els pren, pot ser interessant per a emprar-lo en medicaments pensats per a combatre l'insomni, per exemple: la doxilamina o la difenhidramina.

De segona generacióModifica

No produeixen tants efectes adversos, ja que tenen molta més selectivitat per al receptor H1, no són capaços d'arribar al sistema nerviós central, amb la qual cosa no solen produir sedació ni somnolència, no tenen efectes anticolinèrgics.

TòpicsModifica

  • Azelastina (Afluon®, Azelastina, Dymista®, Tebarat®) en col·liri i nebulitzador nasal.
  • Olopatadina (Opatanol®), col·liri

SistèmicsModifica

Antagonistes del receptor H2Modifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antihistamínic  
  1. «antihistamínic». Termcat. [Consulta: 4 abril 2017].
  2. AEMPS. 2017
  3. Jáuregui, Ignacio; Ramaekers, Johannes G.; Yanai, Kazuhiko; Farré, Magí; Redondo, Esther «Bilastine: a new antihistamine with an optimal benefit-to-risk ratio for safety during driving». Expert Opinion on Drug Safety, 15, 1, 2016-01, pàg. 89–98. DOI: 10.1517/14740338.2016.1112786. ISSN: 1744-764X. PMID: 26571227.