Antocianina
Antocianina o antocià és un pigment natural present en molts vegetals (plantes superiors) però absent en els animals.
| Substància química | classe estructural de compostos químics  |
|---|---|
| Trobat en el tàxon | |
| Rol | Pigment biològic |
El nom d'antocianina deriva de les paraules gregues que designen flor i porpra (anthos kyáneos). Són pigments hidrosolubles pertanyents a la família dels flavonoides com també les antoxantines. En els vegetals es poden trobar en les flors, fruits, fulles i arrels. Els colors dels antocians poden variar del roig al blau i són els responsables dels colors que s'observen en els caducifolis a la tardor quan la fotosíntesi ha cessat o del color vermellós de les fulles joves en rosers i noguers, per exemple, que indiquen que encara no predomina la fotosíntesi.[1]
En la vinya la composició d'antocians del raïm és una característica del fenotip de cada varietat i també depèn de com hagi estat conreat (secada, rendiment, etc.) cosa que permet identificar els vins. Alhora la producció i la quantitat d'aquest pigment depèn del tipus de planta i d'altres condicions ambiental i del sòl.
| Antocianina en mg per 100 g d'aliment | |
|---|---|
| albergínia | 750 |
| taronja | ~200 |
| móra | ~115 |
| Gerd | 10-60 |
| Cirera | 350-400 |
| grosella | 80-420 |
| aranja (roig) | 30-750 |
| vi negre | 24-35 |
Tenen propietats antioxidants i protegeixen de les radiacions ultraviolades l'excessiva insolació combinada amb sequedat o baixa temperatura.
Característiques i usosModifica
- Els antocians són compostos poliaromàtics amb grups oxhidril (-OH) que en reaccionar amb l'oxigen permeten l'activitat antioxidant.
- Per la seva sensibilitat a les variacions del pH poden servir com indicadors, ja que viren del roig al violeta en augmentar l'alcalinitat.
- Additiu alimentari com a colorant anomenat vermell antocià (E163) usat en melmelades i altres aliments de pH àcid com el iogurt.
- A les flors, la coloració derivada per l'acumulació d'antiocianines pot atreure una varietat gran d'insectes polinitzadors, mentre que als fruits, aquesta mateixa coloració, pot atreure animals herbívors que ajudaran a la dispersió de les llavors.
Estructura i tipus d'antociansModifica
| Antocianidina | R1 | R2 | R3 | R4 | R5 | R6 | R7 |
| Aurantinidina | -H | -OH | -H | -OH | -OH | -OH | -OH |
| Cianidina | -OH | -OH | -H | -OH | -OH | -H | -OH |
| Delfinidina | -OH | -OH | -OH | -OH | -OH | -H | -OH |
| Europinidina | -OCH3 | -OH | -OH | -OH | -OCH3 | -H | -OH |
| Luteolinidina | -OH | -OH | -H | -H | -OH | -H | -OH |
| Pelargonidina | -H | -OH | -H | -OH | -OH | -H | -OH |
| Malvidina | -OCH3 | -OH | -OCH3 | -OH | -OH | -H | -OH |
| Peonidina | -OCH3 | -OH | -H | -OH | -OH | -H | -OH |
| Petunidina | -OH | -OH | -OCH3 | -OH | -OH | -H | -OH |
| Rosinidina | -OCH3 | -OH | -H | -OH | -OH | -H | -OCH3 |
ReferènciesModifica
- ↑ Giner i Pons, Rosa Maria; Máñez Aliño, Salvador. Farmacognòsia: de la natura al medicament. València: Universitat de València, 2011, p. 139-140 (Educació. Sèrie Materials). ISBN 9788437086460.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antocianina |
- (anglès) MadSci Network Preguntes i respostes sobre antocianines