Obre el menú principal

Antoine Malet, marquès de Coupigny (Arras, Artois ? - Madrid, 12 de juny de 1825) fou un aristòcrata i militar espanyol d'origen francès. Procedia d'una família de nobles francesos que gaudia de les senyories de Fouquières-les-Lens i de Noyelles. Eren comtes de Henu i des d'agost de 1765 marquesos de Malet de Coupigny.

Infotaula de personaAntoine Malet
Biografia
Naixement segle XVIII
Arras
Mort 12 de juny de 1825
Madrid
Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg  Capità general de Catalunya
1809 – 1809
Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg  Capità general de Mallorca
1812 – 1813

1814 – 1820
Activitat
Ocupació Militar
Rang militar general
Conflicte Guerra del Francès
Modifica les dades a Wikidata

En 1776 va ser admès com a cadet en la Guàrdia valona, d'on ascendiria a alferes i a tinent. En 1781 va participar en el setge de Gibraltar sota les ordres del general Castaños. En 1789 la seva família es va establir a Espanya definitivament, i durant la Guerra Gran fou ajudant de Joan Miquel de Vives i Feliu, va organitzar la construcció de fortificacions arreu del Rosselló i participà en els combats al Conflent durant la retirada d'Aigüestortes, al pont de Sant Feliu i a la batalla del Masdéu prop de Trullars, assolint el grau de capità en 1795 i el de brigadier al final de la guerra.

En 1797 fou destinat a vigilar la frontera entre Espanya i Portugal, a la zona entre els rius Miño i Duero, sota el comandament del general Ventura Escalante, emparant-se de les places d'Olivenza i Juromenha. I en 1799 Pere Caro Sureda l'encarregà d'intentar arrabassar l'illa de Menorca als britànics.

En 1808, un cop començada la guerra del francès, va ser nomenat mariscal de amp, i poc després, tinent general. Instal·là la seva caserna a Utrera i com a cap de la divisió a Andalusia va intentar distreure les tropes del general Pierre-Antoine Dupont de l'Étang abans de la batalla de Bailén.[1] En 1809 fou nomenat interinament capità general de Catalunya, però no ajudà els barcelonins a revoltar-se contra els francesos.[2] Participà en els atacs a Badajoz i la defensa de San Fernando (Cadis) i comptà com a ajudant amb José de San Martín.[3] En 1812 fou nomenat capità general de Mallorca, càrrec des del qual mantingué enfrontaments amb els militars britànics i amb el marquès de Vivot.[4] Defensor de l'absolutisme, durant el seu mandat a Mallorca va fer executar en 1817 Luis de Lacy y Gautier. Quan es va proclamar el trienni constitucional en 1820 hagué d'abandonar Mallorca.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica