Anton Diabelli

compositor austríac

Anton Diabelli (Mattsee, prop de Salzburg, 5 de setembre de 1781Viena, 8 d'abril de 1858) va ser un compositor i editor musical austríac. Avui dia és conegut principalment com a autor del vals sobre el qual Ludwig van Beethoven va compondre les seves cèlebres trenta-tres Variacions Diabelli.

Infotaula de personaAnton Diabelli
Anton Diabelli part.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 setembre 1781 Modifica el valor a Wikidata
Mattsee (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort7 abril 1858 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Viena Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentSt. Marx Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, pianista, editor de música i guitarrista clàssic Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano i guitarra Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0224421 Musicbrainz: 6adee352-9049-45ac-87c5-abaaa2697555 Discogs: 892435 IMSLP: Category:Diabelli,_Anton Find a Grave: 19912 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

D'infant entrà a l'escola que Michael Haydn tenia a Salzburg i el 1800 al convent de Raichenhaslach, una vegada secularitzat, es dedicà a donar lliçons de música a Viena, on més tard s'associà amb l'editor Cappi, amb qui va fundar l'editorial Diabelli & Co.

Fou un fecund compositor, va estudiar composició amb el germà de Josep Haydn, Miquel,(també compositor)i les seves obres per a piano (sonatines, sonates, minuets, etc.) van ser molt apreciades durant molts anys, igual que les seves composicions religioses, entre les quals hi figuren 10 misses i 12 ofertoris. Va estudiar guitarra i es va dedicar a la docència; va produir per a aquest instrument un nombre d'obres (més de dues centes) on hi trobem sonates, tres sonates per a guitarra (SCHOTT), sonatines, sonatina per a guitarra (Breitkopf & Härtel), variacions i preludis,[1] fugues, dues fugues op. 46 per a guitarra (Bèrben), estudis, estudis p.39 per a guitarra (Bèrben), etc. Les sonates (les tres que va compondre) són força valorades pels guitarristes ja que sovint s'han reeditat. Una part de la seva producció per a guitarra la va destinar a la música de cambra: va compondre obres per a pianoforte i guitarra, i per a dues i tres guitarres. Va merèixer molts elogis pel seu mètode d'ensenyament, però com a editor (el 1832 havia adquirit la comercial del fill de Thaddaeus Weigl)[2] fou durament censurat per la seva mesquinesa i avarícia que demostrà en adquirir a preus irrisoris les obres de Franz Schubert i altres compositors que després varen assolir gran renom.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «[Obres fotocopiades dels originals de A. Diabelli (sonatines per a piano-forte i guitarra) Fòrum de la guitarra clàssica]» (en anglès, italià i francès). [Consulta: 23-24 juny].
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1569 (IBSN 84-7291-226-4)

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anton Diabelli
  • Tom núm. 18 de l'Enciclopèdia Espasa