Antón de Luna i Xèrica

(S'ha redirigit des de: Anton de Luna i Jèrica)

Anton de Luna i de Xèrica (Antonio de Luna y de Xérica) (?-Mequinensa 1419), noble aragonès del llinatge dels Luna i defensor de la candidatura de Jaume II d'Urgell al Compromís de Casp.

Infotaula de personaAntón de Luna i Xèrica
Biografia
Naixementsegle XIV Modifica el valor a Wikidata
província de Saragossa (Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort1419 Modifica el valor a Wikidata
Mequinensa (província de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguerrer, polític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaLuna Modifica el valor a Wikidata
GermansElfa de Luna i de Xèrica Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars

modifica

Fill i hereu de Pero Martínez de Luna i de Saluzzo i d'Elfa de Xérica i d'Arborea. Oncle de Joan Ramon Folc I de Cardona, Guillem Ramon de Moncada, senyor de Mequinensa i Artal VI d'Alagón, senyor de Pina.

Va tenir un fill amb Brianda de Luna, parenta seva, amb qui va compartir la defensa del Castell de Loarre durant la Revolta del comte d'Urgell.

Possessions territorials

modifica

Senyor d'Almonacid, Alfamén, Loarre, Morés, Pola, Rueda, etc.

Compromís de Casp

modifica

Prengué part en les bandositats aragoneses lluitant contra el llinatge dels Urrea. Després de la mort de Martí I d'Aragó es declarà Urgellista. El 1411 va assassinar o va participar en la mort de l'arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia; excomulgat i atacat per la noblesa castellana, després del Compromís de Casp va instigar i donar suport a la revolta del comte d'Urgell reclutant tropes mercenàries angleses i gascones; no pogué acudir en auxili de Jaume II d'Urgell al Setge de Balaguer. Havent perdut les fortaleses de Trasmoz i Montaragó i abandonat per les tropes mercenàries,[1] es feu fort al castell de Loarre, on es rendí a finals del 1413. Bandejat, li foren confiscats els béns.

Referències

modifica
  1. Contreras y López de Ayala Lozoya, Juan. Historia de España (en castellà). vol.2. Salvat editores, 1967, p. 301. 

Bibliografia

modifica