Antoni Barata i Matas

advocat espanyol

Antoni Barata i Matas[1] (a vegades s'ha confós el seu segon cognom també com a Barata) (Matadepera, 21 de febrer de 1772[2]Barcelona, 4 de febrer de 1850)[3][4] va ser un advocat i polític català.[1]

Infotaula de personaAntoni Barata i Matas
Antonio Barata (Real Academia Catalana de Bellas Artes de San Jorge).jpg
Antonio Barata. Vicenç Rodés i Àries. (Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 febrer 1772 Modifica el valor a Wikidata
Matadepera (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort1850 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Barcelona
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre d'Hisenda
4 de març de 1821 – 31 d'octubre de 1821
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
20 de desembre de 1834 – 27 de gener de 1836

13 de març de 1840 – 11 d'abril de 1840
Activitat
OcupacióAdvocat i polític Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Era fill del camperol Joan Barata, del mas la Barata i d'Antònia Matas. Antoni posseïa una vinya a Tiana en la qual hi feu l'experiment de plantar-hi també tarongers tant en règim de secà com en de regadiu.[1] Va començar la seva carrera com un dels advocats de la Reial Audiència.[1]

La Guerra del FrancèsModifica

Ja de jove fou un liberal convençut influït per les idees de la Revolució francesa, però això no l'impedí d'oposar-se a l'ocupació napoleònica. En començar la Guerra del Francès fou designat vocal de la Junta Superior de Catalunya[1][5] entre 1808 i 1811, organisme que el nomenà intendent de la província de Tarragona (segons altres fonts: intendent de Catalunya[1]) i fou membre de la comissió d'Hisenda.[1][5] Per la seva experiència prèvia, des de Tarragona també se'l va nomenar membre de la comissió judicial que havia de substituir les funcions de la Reial Audiència situada a Barcelona, ja que la ciutat estava en mans dels francesos.[5] Després Barata va anar a Cadis, on fou nomenat membre de la Junta de Crédito Público creada per les Corts allí reunides.[1]

El retorn dels borbonsModifica

Antoni Barata va poder passar desapercebut amb l'arribada de Ferran VII i el restabliment de l'absolutisme el 1814, ja que va continuar ocupant responsabilitats de la burocràcia central,[1] i de fet va arribar ser nomenat director general del Crèdit Públic.[1]

Durant el breu Trienni liberal el també breu cap del govern Eusebio Bardaxí el va nomenar ministre d'Hisenda[1][5] entre el 4 de març i el 31 d'octubre de 1821. Acabat el trienni se'l va tornar al lloc de director general del Crèdit Públic.[1]

Un cop mort de Rei el 1833 fou breument subdelegat de Foment a Barcelona i director de la Reial Caixa d'Amortització. Des de foment va incitar l'ajuntament barceloní a crear la Societat Econòmica d'Amics del País.[1][5] Posteriorment fou escollit procurador (diputat) a les Corts espanyoles de 1834, en les quals els liberals radicals el van qualificar d'immobilista.[1] El 1840 fou reelegit com a diputat, i el 1844 esdevenia senador vitalici, sempre a les llistes moderades[1] tot i que no arribà a jurar el càrrec.[6] Llur trajectòria fou valorada per acabar esdevenint membre del Consell Reial[1] i degà de la Secció d'Hisenda.

Altres càrrecsModifica

Al llarg de la seva vida Barata també fou el director de l'empresa minera Veterano Cabeza de Hierro, i fins a la seva mort va executar la funció de comissari regi al Banc de Barcelona.[1] I era membre de l'Acadèmia de Bones Lletres des del 1820.[1]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 Mestre, 1998: p. 96, entrada: "Barata i Matas, Antoni"
  2. «Antonio Barata» (en castellà). Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques d'Espanya. [Consulta: 30 juny 2013].
  3. «Defuncions. Any 1850. Registre núm.507». Arxiu Municipal Conntemporani de Barcelona, 04-02-1850. [Consulta: 6 abril 1850].
  4. Blasco, Yolanda; Sudrià, Carles. El Banc de Barcelona, 1844-1874. Història d'un banc d'emissió. Generalitat de Catalunya, juliol 2009, p. 64. ISBN 978-84-393-8064-10. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 L'Enciclopèdia.cat
  6. Fitxa del Senat

BibliografiaModifica

  • Diccionario biográfico español. Real Academia de la Historia
  • Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 96 entrada: "Barata i Matas, Antoni". ISBN 84-297-3521-6. 
  • «Antoni Barata i Matas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 28 abril 2013].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Barata i Matas