Antoni Dalmau i Jover

Antoni Dalmau i Jover (Igualada, 26 de maig de 1916 - 3 de març de 2001) fou un polític i escriptor català.

Infotaula de personaAntoni Dalmau i Jover
Biografia
Naixement26 maig 1916
Igualada (Anoia)
Mort3 març 2001 (84 anys)
Igualada (Anoia)
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona


Escut heràldic d'Igualada.svg  Regidor de l'Ajuntament d'Igualada 

1983 – 1984
Activitat
OcupacióPoeta, polític, escriptor i procurador dels tribunals
PartitUnió Democràtica de Catalunya
Família
FillsAntoni Dalmau i Ribalta
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Realitzà el batxillerat a l'Institut d'Igualada i cursà Tenidoria de llibres a l'Escola Pia.[1] Abans de la guerra civil espanyola fou membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i d'Acció Catòlica. Durant la guerra va ser sanitari en els fronts de Madrid i Guadalajara. Entre 1940 i 1943 fou artiller a Villa Sanjurjo i Tànger.[1]

Professionalment, va ser procurador dels tribunals i oficial de notaria.

Va ser un dels fundadors de la revista Vida... d'Igualada i va publicar nombrosos articles al Full Diocesà de Vic, Solsona i Tarragona. També fou president del Centre Cultural Torras i Bages.[2]

Milità clandestinament a Unió Democràtica de Catalunya. Després de la caiguda del franquisme, fou escollit regidor de l'ajuntament d'Igualada per Convergència i Unió (1983-1984), i diputat per aquesta coalició al Parlament de Catalunya (1984-1988).

Casat amb Maria Ribalta i Cardona i pare de vuit fills, entre els quals el monjo de Montserrat P. Bernabé Dalmau i el polític i escriptor Antoni Dalmau i Ribalta.[1]

ObresModifica

  • Santa Maria: Poema a la Immaculada (1959)
  • Per les terres de Crist (1975)
  • Deu anys d'articles: publicats al Full Diocesà (1983)
  • Glossari de l'auca del centenari d'Igualada ciutat (1879-1979), amb dibuixos de Marcial Fernàndez i Subirana (1985).
  • Corona poètica de Sant Crist d'Igualada (1986),
  • Auster, senzill i noble: Mn. Josep Forn i Talló (1886-1936) (1987)
  • De l'Anoia a l'Amazones: El pare Bartomeu d'Igualada (1993)
  • La vila que s'esberla (2000), teatre
  • Una flama en la nit: Pere Puig i Quintana o el combat cultural sota el franquisme (2001)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 "Qui escriu a l'Anoia". 1994. Sònia Magallón i Teresa Mas. Editat pel Consell Comarcal de l'Anoia.
  2. La Vanguardia, 3 de maig de 1984, Diputats al Parlament

Enllaços externsModifica