Antoni Maria Badia i Margarit

filòleg i lingüista català

Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 30 de maig de 1920[1] - 16 de novembre de 2014)[2] fou un filòleg i lingüista català especialista en història de la llengua i gramàtica catalana.[1]

Infotaula de personaAntoni Maria Badia i Margarit
Antoni M. Badia i Margarit.jpg
Antoni Maria Badia (2009) modifica
Biografia
Naixement30 maig 1920 modifica
Barcelona modifica
Mort16 novembre 2014 modifica (94 anys)
Barcelona modifica
Lloc d'enterramentCementiri de Montjuïc modifica
Escut UB 2016.png Rector de la Universitat de Barcelona
1978 – 1986
1r President de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes
1973 – 1976
← cap valor – Germà Colón i Domènech → modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona modifica
Activitat
Camp de treballFilologia catalana modifica
OcupacióLingüista, filòleg, professor d'universitat i romanista modifica
OcupadorUniversitat de Barcelona modifica
Membre de
Premis

BiografiaModifica

Va fer els estudis d'ensenyament primari i batxillerat a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigida pel pedagog Alexandre Galí i Coll, que li va infondre la preocupació pel llenguatge. Estudià als Estudis Universitaris Catalans,[3] i es llicencià en filologia romànica per la Universitat de Barcelona el juny de 1943. Encetà els seus treballs d'investigador amb un estudi de morfologia històrica que constituí la seva tesi doctoral (1947). Posteriorment esdevingué catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola i, el 1987, de Llengua Catalana,[4] i rector de la Universitat de Barcelona del 1978 al 1986, data a partir de la qual n'és honorari.

Com a catedràtic cal destacar la seva intensa activitat com a docent, fet que va portar amb si la formació d'una escola d'investigadors. Badia, d'altra banda, va prosseguir amb la seva recerca en el camp de la lingüística històrica, sobretot catalana, dins la gran tradició de Ramón Menéndez Pidal. Aviat s'inclinà també cap als estudis de dialectologia: primer, de l'aragonès, després, del català. S'especialitzà en geografia lingüística, i en aquest terreny desenvolupà una intensa activitat en les tasques inicials de la confecció d'un Atles Lingüístic del Domini Català. L'onomàstica també va ser cultivada per Badia i, en aquest terreny, cal remarcar la seva atenció especial als elements botànics de la toponímia.

Cal destacar que va ser professor visitant a Munic, Heidelberg, Georgetown, Wisconsin i la Sorbona a París. Era doctor honoris causa per diverses universitats, entre les quals Salzburg, Tolosa, Rovira i Virgili, la Sorbona, Universitat de Perpinyà Via Domícia, Illes Balears, Alacant, València i el Knox College de Galesburg.[4]

També va ser president de la Société de Linguistique Romane (després fou anomenat president d'honor), president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, primer president de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, primer president del Grup Català de Sociolingüística, president d'honor del II Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Amsterdam (1970), de la North American Catalan Society i de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft, i president del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986).

Fou responsable de l'àrea de lingüística de la Gran Enciclopèdia Catalana,[5] president de la Fundació Artur Martorell, director de la revista Estudis Romànics i va pertànyer a diversos consells editorials de revistes de filologia catalana (Caplletra, Catalan Review, Llengua & Literatura i Treballs de Sociolingüística Catalana).

Així mateix, era membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de diverses acadèmies entre les quals la Real Academia Española. També va ser membre honorari de l'American Association of Teachers of Spanish and Portuguese. Cal destacar que va ser president de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973-1976) i president del Grup Català de Sociolingüística des del 1974.

DefuncióModifica

La matinada del 16 de novembre de 2014 va morir Badia i Margarit a 94 anys. El seu funeral es féu a l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona l'endemà.[4] El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell i Canalda, va lamentar la seva mort perquè "Ens ha permès d'entendre que el català era una llengua amb molta força i la potència de qualsevol altra llengua romànica, i li devem molta de la convicció que avui tenim sobre el futur del català."; com també que ha destacat la seva gran feina en l'ensenyament.[4]

Biblioteca Badia-CardúsModifica

L'any 1975, mentre s'encetaven les activitats del Congrés de Cultura Catalana, el Dr. Badia i la seva esposa, Maria Cardús, van fer públic el donatiu de la seva biblioteca i de l'arxiu documental a la Biblioteca de Catalunya. Es tracta d'un fons especialitzat en lingüística, filologia i gramàtica de les llengües romàniques, sobretot del català i castellà, que conté llibres, revistes i nombrosos fullets, molts dels quals són exemplars únics o molt rars.

PublicacionsModifica

Premis i reconeixementsModifica

BibliografiaModifica

La seva obra científica inclou més de sis-cents títols, amb més de cinquanta llibres, entre els quals:

  • Gramática histórica catalana (1951, trad. al català el 1981)
  • Gramática catalana (1962)
  • Llengua i cultura als Països Catalans (1964)
  • La llengua dels barcelonins (1969)
  • La formació de la llengua catalana (1981)
  • Gramàtica de la llengua catalana (1994)
  • Regles d'esquivar vocables" i "la Qüestió de la llengua"

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Antoni Maria Badia i Margarit». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Mor el filòleg Antoni Maria Badia i Margarit als 94 anys» (en català). Ara (diari), 16-11-2014. [Consulta: 16 novembre 2014].
  3. Aramon i Stein, Núria «Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)». Estudis Romànics. Institut d'Estudis Catalans, 29, 2007, pp. 653-654.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «S'ha mort Antoni M. Badia i Margarit, referent de la lingüística catalana». vilaweb, 16-11-2014 [Consulta: 16 novembre 2014].
  5. Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 175. ISBN 978-84-7283-656-3. 
  6. «Badia i Margarit rep l'homenatge del Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques». Vilaweb.cat, 06-09-2011 [Consulta: 6 setembre 2011].
  7. El Govern concedeix la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Josep Maria Ainaud de Lasarte i a Antoni Maria Badia i Margarit

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Obiols i Vié
 
Rector de la Universitat de Barcelona

19781986
Succeït per:
Josep Maria Bricall i Masip
Precedit per:
Jaume Barrera i Escudero
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXXVI

1955-2014
Succeït per:
no designat
Precedit per:
càrrec inexistent
President de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes
1973-1976
Succeït per:
Germà Colón i Domènech