Obre el menú principal

Antoni Planàs i Marca

Antoni Planàs i Marca (Reus, 23 d'agost del 1890 - Barcelona, 12 de setembre del 1980) va destacar com a compositor, especialment de sardanes, i violoncel·lista.

Infotaula de personaAntoni Planàs i Marca
Planàs.jpg
Imatge d'Antoni Planàs treta d'una publicació sardanista del 1922
Biografia
Naixement 23 agost 1890
Reus (Baix Camp)
Mort 12 setembre 1980 (90 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Compositor
Gènere Sardana
Instrument Violoncel
Modifica les dades a Wikidata

El fons documental d'Antoni Planàs es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

BiografiaModifica

El seu pare Miquel Planàs Mora, mestre de capella i compositor, l'inicià en els estudis de la música, que completà a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres Lluís Millet, Antoni Nicolau i violoncel amb Josep Soler i Ventura. Fou un dels integrants del Quartet Renaixement (1911-1921), amb Eduard Toldrà, Josep Recasens i Lluís Sànchez. També va ser membre de l'orquestra del Liceu i de l'orquestra de cambra "Enric Casals"[1]

Escrigué diversos estils de música: obres corals, instrumentals, sardanes, i entre altres, obtingué el premis Institució Patxot, Festa de la Música catalana i Salves Montserratines. El Centre Català de Nova York li premià la seva obra La dama de Tremp.

Fou pare del monjo de Montserrat i també compositor, violoncel·lista i mestre de violoncel de l'escolania durant molts anys, Josep-Odiló Planàs i Mas.

ObresModifica

SardanesModifica

Va escriure 47 sardanes. D'aquestes, una va ser escrita per a orquestra, La fontada (1920), dues per a cor, Dissabte de Glòria (1923) i La sardana santa (1949), i dues més per a dues cobles: Tardorenca (1926) i Pubillatge olotí (1968).

Algunes altres de les seves sardanes són Fresca rialla, Pics de Sant Jeroni, Acariciant, Dolç esplai, Sant Jordi, Joiosa diada, Nostres muntanyes, Blau-grana, Gentil Josefina i Lloret, joia del mar.

Altres obresModifica

ReferènciesModifica

  1. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 522. 
  2. «Club Columbòfil Missatgera Barcelona». [Consulta: 12 octubre 2012].

Enllaços externsModifica