Roncalès

(S'ha redirigit des de: Antonia Anaut)

L'èuscar roncalès (en basc: erronkariera, Erronkariko uskara) és un dialecte del basc, parlat antigament al sud,[1] a la vall de Roncal (Navarra). Se sap que s'usava de manera habitual a la fi del segle xix, i que la seva progressiva desaparició va començar el 1876 a causa de la prohibició del seu ús a les escoles.

Infotaula de llenguaRoncalès
Tipusdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte debasc Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengües bascòniques
basc Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologronc1236 Modifica el valor a Wikidata
Extensió dels dialectes de l'èuscar, on el roncalès té la coloració blava més fosca
Antonia Anaut va ser una de les darreres parlants de Roncalès.

La seva darrera locutora de llengua materna fou Fidela Bernat, nascuda el 1898 a Uztarroze i morta el 1991 a Pamplona.[2] Un altre parlant de gran importància per a aquest dialecte fou Ubaldo Hualde Martín (natural d'Izaba), mort el 31 de juliol de 1967, la darrer persona que; a més de parlar l'euskara roncalès; el sabia escriure. José i Bernardo Estornés, Koldo Mitxelena o Juan San Martín van ser alguns dels lingüistes que van visitar Ubaldo abans de la seva mort, per a deixar recollir totes les dades possibles d'aquest dialecte. Ubaldo Hualde també coneixia les variants d'altres zones del Roncal com Uztarroze, Bidankoze o Garde. Antonia Anaut Garde (Izaba, Navarra, 1888[3]-maig 1976[4]) va ser una de les últimes parlants nadiues del dialecte.[5] La seva parla va despertar l'interès de filòlegs, lingüistes i bascòfils, que buscaren preservar la memòria del dialecte roncalès mitjançant gravacions de veu.[6]

El filòleg francès Louis Lucien Bonaparte, nebot de l'emperador Napoleó el va catalogar l'any 1869[1] (segle XIX) com a un subdialecte del suletí, encara que avui en dia molts experts afirmen que existeixen clares diferències entre el roncalès i altres dialectes veïns. N'hi ha d'altres que, com Bernardo Estornés, asseguren que el roncalès era una llengua i que el basc és, de fet, un conjunt d'idiomes diferenciats.

Resurrección María de Azkue va recollir de boca de Mariano Saturnino Mendigacha, de Bidankoze, en el seu llibre Particularidades del dialecto roncalés ("Particularitats del dialecte roncalés"), de 1931, cançons, contes, cobles i proverbis.[7] A la Fonoteca de Navarra hi ha enregistraments d'entrevistes a disposició de tothom realitzats en aquesta varietat dialectal.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «basc». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Artola, Koldo «Fidela Bernat anderea, euskal hiztun erronkariarra (eta II)». Fontes linguae vasconum: Studia et documenta, 32, 2000, pàg. 487–512 [Consulta: 21 febrer 2014].
  3. Artola, Koldo. Ziorditik Uztarrozeraino: Nafarroan, euskararen hegoaldeko mugetan barrena (en basc), 1983. 
  4. [enllaç sense format] http://www.euskomedia.org/aunamendi/20213?q=antonia+anaut&numreg=1&start=0 Antonia Anaut, Auñamendi entziklopedia
  5. «Biografiak - ANAUT, Antonia» (en basc). Eusko Ikaskuntza. [Consulta: 4 maig 2020].
  6. de Yrizar, Pedro. Morfología del verbo auxiliar roncalés - VARIEDAD DE UZTÁRROZ - Subvariedad de Isaba (en castellà). Nafarroako Gobernuaren Hizkuntza Politikarako Zuzendaritza Nagusiaren, 1992, p. 123. ISBN 8485479696. «Artola, después de haber visitado a Dª Antonia en cuatro ocasiones (agosto de 1971; octubre de 1973; Semana Santa de 1975, y fines de verano de ese mismo año), volvió, en esta ocasión con su familia, y obtuvo nuevos datos para su trabajo arriba mencionado. Cuando estaba corrigiendo las pruebas del mismo, le llegó la triste noticia del fallecimiento de Dª Antonia, que se llevó con ella el uskara de Isaba.» 
  7. Auñamendi Eusko Entziklopedia

Enllaços externsModifica