Antonio Gutiérrez Vegara
Antonio Gutiérrez Vegara (Oriola, 1951) és un soldador, polític i sindicalista valencià.[1]
_Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Aznar_recibe_a_los_representantes_sindicales._Pool_Moncloa._15_de_mayo_de_1996_(cropped).jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 maig 1951 (72 anys) Oriola (Baix Segura) |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 26 març 2008 – 27 setembre 2011 Legislatura: novena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 2008 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 24 març 2004 – 15 gener 2008 Legislatura: vuitena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 2004 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, sindicalista |
| Partit | Partit Comunista d'Espanya Partit Socialista Obrer Espanyol |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 30 octubre 2019 | Més procés és més retallades |
Biografia modifica
Nasqué a Oriola, (Baix Segura) el 20 de maig de 1951. Des de molt jove va participar en el moviment sindical clandestí durant el franquisme. Amb 15 anys va patir la seva primera detenció. Des del seu IV Congrés Confederal en 1987 va ser secretari general del sindicat Comissions Obreres en substitució de Marcelino Camacho. En aquest període va allunyar Comissions Obreres de la influència del Partit Comunista d'Espanya, fins i tot ell mateix va abandonar-hi la militància el 1991.
En el seu últim congrés al capdavant de CCOO (1998) va assegurar que no pensava entrar en política. No obstant això a les eleccions generals espanyoles de 2004 va acceptar ocupar el cinquè lloc en les llistes del PSOE per Madrid, pel que va resultar elegit diputat per aquesta circumscripció.
Després de la victòria socialista a les eleccions del 14-M es va especular amb la possibilitat que Gutiérrez fos nomenat ministre de Treball, cosa que finalment no va succeir. Es declara lector retirat de Marx, i empedreït del seu paisà Miguel Hernández, així com de Federico García Lorca. Està casat i té una filla. El 6 d'octubre de 2000 li va ser atorgada l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana.
Va ser assessor de la Fundació Caja Madrid fins al 31 de març de 2004.
El juny de 2010 es va abstenir en la votació sobre la reforma laboral. Va trencar així la disciplina de vot del seu grup polític (PSOE) que hi va votar a favor.[2] Novament va trencar aquesta disciplina de vot quan es va oposar a l'agost de 2011 a la Reforma Constitucional (pactada amb el PP però rebutjada per la resta de l'arc parlamentari i moviments ciutadans com el 15M) que suposaria la inclusió en la Constitució del sostre de dèficit, sense descartar el seu suport a un hipotètic referèndum de ratificació.[3]
Càrrecs com a diputat modifica
- President de la Comissió d'Economia i Hisenda
- Vocal de la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament
- Vocal de la Delegació espanyola en el Grup d'Amistat amb Marroc
Referències modifica
- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 664-665. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ Calleja, Mariano «El Gobierno saca adelante la reforma laboral con más abstenciones que apoyos». ABC, 23-06-2010 [Consulta: 8 juliol 2019].
- ↑ «Antonio Gutiérrez y dos senadores del PSE votarán en contra de la reforma constitucional». Europa Press, 30-08-2011 [Consulta: 8 juliol 2019].
Enllaços externs modifica
- (castellà) Entrevista amb Antonio Gutiérrez a El Mundo
- (castellà) Gutiérrrez se abstiene Arxivat 2013-10-27 a Wayback Machine.
| Precedit per: Marcelino Camacho Abad |
Secretari general de Comissions Obreres 1987-2000 |
Succeït per: José María Fidalgo Velilla |