Antonio Guzmán Blanco
Antonio José Ramón de la Trinidad y María Guzmán Blanco (Caracas, Veneçuela, 20 de febrer de 1829 - París, França, 28 de juliol de 1899), conegut com L'Il·lustre Americà, va ser un militar, estadista, cabdill, diplomàtic, advocat i polític veneçolà, partícip i general durant la Guerra Federal i president del país en tres ocasions (1870-1877, 1879-1884, i 1886-1888).[1]
  | |||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 20 febrer 1829 Maracay (Veneçuela) | ||||||||||||||
| Mort | 28 juliol 1899 (70 anys) París | ||||||||||||||
| Sepultura | cementiri de Passy Panteó Nacional de Veneçuela | ||||||||||||||
| President de Veneçuela | |||||||||||||||
| 27 d'abril de 1870 – 27 de febrer de 1877 | |||||||||||||||
| President de Veneçuela | |||||||||||||||
| 26 de febrer de 1879 – 26 d'abril de 1884 | |||||||||||||||
| President de Veneçuela | |||||||||||||||
| 15 de setembre de 1886 – 8 d'agost de 1887 | |||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||
| Formació | Universitat Central de Veneçuela | ||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Ocupació | militar i polític | ||||||||||||||
| Activitat | 1859 – | ||||||||||||||
| Partit | Gran Partido Liberal de Venezuela | ||||||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||||||
| Rang militar | general | ||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||
| Cònjuge | Ana Teresa Ibarra | ||||||||||||||
| Fills | César Zumeta | ||||||||||||||
| Parents | Andrés Ibarra Rodríguez del Toro () | ||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||
Signatura .jpg) | |||||||||||||||
 | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
Ha estat considerat com el més gran exemple o representació de l'Autócrata Il·lustrat, donada la seva innegable capacitat per promoure el progrés al seu país, la seva extraordinària preparació i el seu ampli bagatge cultural, però sempre amb la plena intenció de concentrar el poder en la seva persona, creant una extraordinària hegemonia[2] política sobre el país que es va estendre durant gairebé dues dècades.[3]
Va pertànyer al corrent denominat «Liberalisme Groc», el qual ell mateix desencadena i consolida al llarg de la seva hegemonia i que li va permetre estendre les seves influències polítiques fins als últims governs pertanyents a aquesta, com van ser els de: Juan Pablo Rojas Paúl, Raimundo Andueza Palacio, Joaquín Crespo i Ignacio Andrade, acabant amb la caiguda d'aquest últim en 1899, a causa de la Revolució Liberal Restauradora, que li permet a Cipriano Castro ascendir al poder.[4][5]
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Guzmán Blanco |
- Analítica Arxivat 2005-04-04 a Wayback Machine.
- Analítica Arxivat 2005-04-04 a Wayback Machine.
- Appletons' Cyclopædia of American Biography
- Arias Amaro, Alberto (2004) Historia de la República Bolivariana de Venezuela.
- Arráiz Lucca, Rafael (2008) Historia Contemporánea de Venezuela.
- Encyclopædia Britannica, Inc.(2010) Encyclopædia Britannica. Biografia d'Antonio Guzmán Blanco.
- Cadena Capriles (2000) Cuadernos de la Historia de Venezuela. El Guzmanato. p.337- 352. Cadena Capriles. Caracas, Veneçuela.
- Grup Editorial Venelibros (2001) Nueva Historia de Venezuela. Grup Editorial Venelibros. Caracas, Venezuela.
- Grup Oceano (2000)Gran Enciclopedia del Siglo XXI. Grup Oceaano. Barcelona, Espanya.
- Herrera Luque, Francisco (2001) Los Cuatro Reyes de la Baraja. Editorial Grijalbo. Caracas, Veneçuela.
Referències modifica
| Precedit per: Guillermo Tell Villegas |
President de Veneçuela 1870-1877 |
Succeït per: Francisco Linares Alcántara |
| Precedit per: José Gregorio Valera |
President de Veneçuela 1879-1884 |
Succeït per: Joaquín Sinforiano Crespo |
| Precedit per: Joaquín Sinforiano Crespo |
President de Veneçuela 1886-1887 |
Succeït per: Hermógenes López |