Antonio Guzmán Blanco

Antonio José Ramón de la Trinidad y María Guzmán Blanco (Caracas, Veneçuela, 20 de febrer de 1829 - París, França, 28 de juliol de 1899), conegut com L'Il·lustre Americà, va ser un militar, estadista, cabdill, diplomàtic, advocat i polític veneçolà, partícip i general durant la Guerra Federal i president del país en tres ocasions (1870-1877, 1879-1884, i 1886-1888).[1]

Infotaula de personaAntonio José Ramón de La Trinidad y María Guzmán Blanco
Martin Tovar y Tovar 20.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 febrer 1829 Modifica el valor a Wikidata
Maracay (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juliol 1899 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Passy
Panteó Nacional de Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
  President de Veneçuela
27 d'abril de 1870 – 27 de febrer de 1877
  President de Veneçuela
26 de febrer de 1879 – 26 d'abril de 1884
  President de Veneçuela
15 de setembre de 1886 – 8 d'agost de 1887
Dades personals
FormacióUniversitat Central de Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar i polític
Activitat1859 Modifica el valor a Wikidata –
PartitGran Partido Liberal de Venezuela
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAna Teresa Ibarra
FillsCésar Zumeta Modifica el valor a Wikidata
ParentsAndrés Ibarra Rodríguez del Toro () Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Guzman Blanco (firma).jpg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 13707224 Modifica el valor a Wikidata

Ha estat considerat com el més gran exemple o representació de l'Autócrata Il·lustrat, donada la seva innegable capacitat per promoure el progrés al seu país, la seva extraordinària preparació i el seu ampli bagatge cultural, però sempre amb la plena intenció de concentrar el poder en la seva persona, creant una extraordinària hegemonia[2] política sobre el país que es va estendre durant gairebé dues dècades.[3]

Va pertànyer al corrent denominat «Liberalisme Groc», el qual ell mateix desencadena i consolida al llarg de la seva hegemonia i que li va permetre estendre les seves influències polítiques fins als últims governs pertanyents a aquesta, com van ser els de: Juan Pablo Rojas Paúl, Raimundo Andueza Palacio, Joaquín Crespo i Ignacio Andrade, acabant amb la caiguda d'aquest últim en 1899, a causa de la Revolució Liberal Restauradora, que li permet a Cipriano Castro ascendir al poder.[4][5]

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Guzmán Blanco
  • Analítica Arxivat 2005-04-04 a Wayback Machine.
  • Analítica Arxivat 2005-04-04 a Wayback Machine.
  • Appletons' Cyclopædia of American Biography
  • Arias Amaro, Alberto (2004) Historia de la República Bolivariana de Venezuela.
  • Arráiz Lucca, Rafael (2008) Historia Contemporánea de Venezuela.
  • Encyclopædia Britannica, Inc.(2010) Encyclopædia Britannica. Biografia d'Antonio Guzmán Blanco.
  • Cadena Capriles (2000) Cuadernos de la Historia de Venezuela. El Guzmanato. p.337- 352. Cadena Capriles. Caracas, Veneçuela.
  • Grup Editorial Venelibros (2001) Nueva Historia de Venezuela. Grup Editorial Venelibros. Caracas, Venezuela.
  • Grup Oceano (2000)Gran Enciclopedia del Siglo XXI. Grup Oceaano. Barcelona, Espanya.
  • Herrera Luque, Francisco (2001) Los Cuatro Reyes de la Baraja. Editorial Grijalbo. Caracas, Veneçuela.

ReferènciesModifica

  1. (Harrera Luque, Francisco (2001)Los Cuatro Reyes de la Baraja,El ascenso al Poder.p.102.2001)
  2. (Nueva Historia de Venezuela, 2001)
  3. (Historia de la República Bolivariana de Venezuela, 2004)
  4. (Historia Contemporánea de Venezuela, 2008.
  5. (Cuadernos de la Historia de Venezuela, 2000.


Precedit per:
Guillermo Tell Villegas
President de Veneçuela
1870-1877
Succeït per:
Francisco Linares Alcántara
Precedit per:
José Gregorio Valera
President de Veneçuela
1879-1884
Succeït per:
Joaquín Sinforiano Crespo
Precedit per:
Joaquín Sinforiano Crespo
President de Veneçuela
1886-1887
Succeït per:
Hermógenes López