Obre el menú principal

Antonio Jiménez-Landi

Antonio Jiménez-Landi Martínez (Madrid, 13 de juny de 1909 – ibídem, 16 de març de 1997) va ser un humanista i historiador espanyol.[1] Ha estat considerat el cronista de la història de la Institución Libre de Enseñanza, tasta per la que se li va concedir a títol pòstum el Premio Nacional de Historia de España.[2]

Infotaula de personaAntonio Jiménez-Landi
Biografia
Naixement (es) Antonio Jiménez-Landi Martínez
13 juny 1909
Madrid
Mort 16 març 1997 (87 anys)
Madrid
Formació Institución Libre de Enseñanza
Activitat
Ocupació Historiador
Família
Pare Pedro Jiménez-Landi
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill de l'astrònom Pedro Jiménez-Landi i María Pilar Martínez de Ojeda, mestra. Es va formar en la Institución Libre de Enseñanza (ILE), en raó de la relació de treball que amb ella tenien com a astrònoms de l'Observatori de Madrid, el seu pare (alumne i professor de la institució) i el seu avi, Eulogio Jiménez, un dels fundadors. Es va matricular en Filosofia i Lletres en la Universitat de Madrid, però va haver d'abandonar els estudis en esclatar la Guerra Civil Espanyola. Després, abolida pel franquisme la Institució i perseguits els seus membres, Jiménez-Landi no va poder concursar a oposicions de càtedra perquè es va negar a signar l'exigència del règim que mai hi havia estat vinculat a la Institució.

En la dècada de 1950 es va incorporar a l'Editorial Aguilar on va dirigir diversos projectes. No obstant això, la seva obra més important va ser l'edició en quatre toms d'una història de la Institución Libre de Enseñanza que es coneix, amb caràcter general com La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente, editada amb el suport de la Universitat Complutense de Madrid i la Editorial Taurus, i per la qual va rebre a títol pòstum el Premio Nacional de Historia de España concedit pel Ministeri de Cultura espanyol. Va morir a Madrid, als 87 anys d'edat..[3][4]

ReconeixementsModifica

L'any 2006 es va acabar de construir a la localitat de Méntrida (província de Toledo) un institut d'ensenyament secundari amb el seu nom.[5]

ObresModifica

ReferènciesModifica

  1. Jiménez García, Antonio «Necrológicas. Antonio Jiménez-Landi Martínez: memoria viva del institucionismo». Revista de Hispanismo Filosófico. Asociación de Hispanismo Filosófico [Madrid], 2, 1997, pàg. 74-76. ISSN: 1136-8071.
  2. Villena, Miguel A. «Antonio Jiménez-Landi recibe a título póstumo el Premio Nacional de Historia». El Pais, 30-10-1997. [Consulta: 28 maig 2016].
  3. Jiménez García, 1997, p. 74.
  4. «Esquela». ABC [Madrid], 17-03-1997, pàg. 110.
  5. «IES Antonio Jiménez-Landi». [Consulta: 9 març 2017].
  6. «Las horas del día». [Consulta: 9 març 2017].
  7. Vales Vía, José-Domingo. «Historia de Méntrida (2003)». [Consulta: 9 març 2017].


Premis i fites
Precedit per:
Juan Marichal
El secreto de España
Premio Nacional de Historia de España
1997
Succeït per:
Eloy Benito Ruano
Reflexiones sobre el ser de España