Antonio López Muñoz

polític espanyol

Antonio López Muñoz, comte de López Muñoz (Huelva, 1 d'abril de 1850 - Madrid, 15 de març de 1929) fou un escriptor i polític espanyol, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, ministre d'Estat i ministre de Gràcia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII.

Infotaula de personaAntonio López Muñoz
Munoz 3640765631 ca5f63843b o.jpg
Nom original(es) Antonio López Muñoz, 1st Count of López Muñoz modifica
Biografia
Naixement1 d'abril de 1850
Saragossa
Mort15 de març de 1929(1929-03-15) (als 78 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
10 de juliol de 1890 – 5 de gener de 1890
CircumscripcióBarcelona
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Instrucció Pública
31 de desembre de 1912 – 13 de juny de 1913
PresidentÁlvaro Figueroa y Torres Mendieta
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Gràcia i Justícia
26 de maig de 1923 – 15 de setembre de 1923
PresidentManuel García Prieto
Activitat
OcupacióDiplomàtic, escriptor i polític modifica
PartitPartit Liberal
Premis

VidaModifica

Va ser professor de la Universitat de Sevilla, catedràtic de Psicologia als instituts d'Osuna, Granada i Cardenal Cisneros de Madrid. Va iniciar la seva carrera política en el si del Partit Liberal amb el qual obtindria acta de diputat al Congrés dels Diputats per les circumscripcions de Granollers a les eleccions generals espanyoles de 1886, Órgiva i Granada a les eleccions generals espanyoles de 1893 i 1901, i Albacete a les eleccions generals espanyoles de 1898. El 1903 va passar a el Senat representat a Albacete, i en 1908 va ser nomenat senador vitalici. Va ser president d'ambdues cambres.

Va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts entre el 31 de desembre de 1912 i el 13 de juny de 1913 en un gabinet Romanones amb el qual també seria ministre d'Estat entre el 13 de juny i el 27 d'octubre de 1913. Finalment seria ministre de Gràcia i Justícia entre el 26 de maig i el 15 de setembre de 1923 en un govern presidit per García Prieto. Entre 1915 i 1917 va ser ambaixador d'Espanya en la ciutat de Lisboa i finalment el rei Alfons XIII li va concedir el títol de Comte.

Quant a la seva obra literària aquesta se situa en el romanticisme (en el període final, sent coetani d'autors com Zorrilla), obra que va començar a ser reconeguda a partir de 1866, quan en el Teatre de San Fernando de Sevilla va estrenar un poema en octaves reials.

ObraModifica

  • Fundador d'"El Diario en Granada".
  • Aliatar, leyenda oriental y en verso.
  • La cruz azabache.
  • Granada (1865)
  • Errar la senda, Herencia forzosa.
  • El amigo de la casa.
  • El precio de un caballo.

FontsModifica

  • Juan Drago. La literatura en Huelva. Huelva y su provincia. Ediciones Tartessos (1987)

Enllaços externsModifica

Càrrecs públics
Precedit per:
Santiago Alba Bonifaz
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
 

1912 - 1913
Succeït per:
Joaquín Ruiz Jiménez
Precedit per:
Juan Navarro Reverter
Ministre d'Estat
 

1913
Succeït per:
Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Precedit per:
Álvaro de Figueroa y Torres
Ministre de Gràcia i Justícia
 

1923
Succeït per:
Fernando Cadalso Manzano
Premis i fites
Precedit per:
Manuel García Prieto
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 15

1911-1929
Succeït per:
Ángel Ossorio y Gallardo