Antonio Maria Lorgna
Antonio Maria Lorgna o Antonio Mario Lorgna (com firmava els seus escrits) fou un matemàtic i enginyer venecià del segle xviii promotor de l'Acadèmia de Ciències d'Itàlia.
 Pintat per Pietro Rotari (1707-1762)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 octubre 1735 Cerea (Itàlia) |
| Mort | 28 juny 1796 (60 anys) Verona (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Pàdua |
| Es coneix per | Fundador de l'Accademia Nazionale delle Scienze |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques Enginyeria |
| Membre de | |
Vida modifica
Lorgna era fill d'un oficial de cavalleria de l'exèrcit de la Sereníssima República. El origen de la seva família potser fos croat, bohemi o alemany, ja que en alguns escrits de la universitat se l'anomena el tedesco. Tot i no existir gaire documentació sobre la seva infància i joventut, se'l situa a Dalmàcia el 1757, probablement seguint alguna missió militar de seu pare. El governador general de Dalmàcia (en aquella època de sobirania veneciana), Alvise Contarini, coneixent les seves capacitats el va prendre com a secretari e intèrpret.
El 1759 retorna a Venècia i inicia estudis a la universitat de Pàdua, però no arriba a graduar-se.
Després d'incorporar-se a l'exèrcit de la Sereníssima i estar un temps novament a Croàcia, el 1763 és nomenat professor de matemàtiques del col·legi militar de Castelvecchio a Verona, institució en la que romandrà fins a la seva mort, arribant a ser governador del col·legi el 1784.
Obra modifica
Lorgna és conegut, sobretot, per haver estat el impulsor i fundador el 1782 de la Società Italiana delle Scienze detta dei XL,[1] avui Accademia Nazionale delle Scienze detta dei XL. El XL és pel nombre dels seus acadèmics: quaranta.
Entre les vuitantena d'obres i articles que va escriure, es poden ressenyar els següents com a més importants:[2]
- Della graduazione de'termometri a mercurio e della rettificazione de'barometri semplici (1765)
- De quibusdam maximis, & minimis: dissertatio statico-geometrica (1766)
- Dissertazione sopra il quesito: essendo le pressioni dell'acqua stagnante in ragione delle altezze... (1769)
- Opuscula mathematica et physica (1770)
- Dissertazione sopra il questio rinvenire il fondamento... (1771)
- Specimen de seriebus convergentibus (1775)
- De casu irreductibili tertii gradus et seriebus infinitis (1776)
- Saggi di statica e meccanica applicate alle arti (1782)
- Principi di geografia astronomico-geometrica (1789)
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Cerruti, L. «Dante's bones». A: Kostas Gavroglu (ed.). The Sciences in the European Periphery During the Enlightenment (en (anglès)). Dordrecht: Kluwer Academic Publishers, 1994. ISBN 0-7923-5548-2.
- Farinella, Calogero «Ricostruire la biblioteca di uno Scienziato: il caso di A. M. Lorgna» (en (italià)). Nuncius, Vol. 9, Num. 2, 1994, pàg. 739-758. DOI: 10.1163/182539184X01035. ISSN: 0394-7394.
- Pepe, Luigi «Les milieux savants en Italie dans la deuxième moitié du 18e siècle» (en (francès)). Dix-huitième siècle, Vol. 40, Num. 1, 2008, pàg. 211-228. DOI: 10.3917/dhs.040.0211. ISSN: 0070-6760.
- Piva, Franco. Anton Maria Lorgna: la biblioteca di uno scienziato settecentesco (en (italià)). L.S. Olschki, 1992.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Antonio Maria Lorgna» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Curi, Ettore. «LORGNA, Antonio Maria». Dizionario Biografico degli Italiani. [Consulta: 10 maig 2015].
- Pàgina web de l'Accademia Nazionale delle Scienze detta dei XL