Antonio Ortega Gutiérrez

militar espanyol

Antonio Ortega Gutiérrez (Burgos, ¿1897? - Alacant, 15 de juliol de 1939) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra civil espanyola. Durant una part de la contesa va estar al capdavant de la Direcció general de Seguretat (DGS) i va ascendir al rang de Coronel.

Infotaula de personaAntonio Ortega Gutiérrez
AntonioOrtega1937.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 gener 1888 Modifica el valor a Wikidata
Rabé de las Calzadas (Burgos) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 1939 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Afusellament Modifica el valor a Wikidata)
Escudo de la Segunda República Española.svg  Director General de Seguretat
28 de maig de 1937 – 18 de juliol de 1937
Escudo Real madrid 1931.png  President del Real Madrid
1937 – 1938
Escudo de Guipuzcoa.svg  Governador civil de Guipúscoa
7 d'agost de 1936 – setembre de 1936
Activitat
OcupacióMilitar
PartitPCE
Carrera militar
LleialtatFlag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Regne d'Espanya
Flag of Spain (1931–1939).svg República Espanyola
Branca militarRed star.svg Exèrcit Popular de la República
Rang militar6ej.png Coronel
ConflicteGuerra Civil espanyola

BiografiaModifica

Quan va esclatar la Guerra civil, Ortega era un tinent de Carabiners destacat a Irun. Una vegada iniciada la contesa, el 6 d'agost de 1936 va ser nomenat Governador civil de Guipúscoa.[1] Va prendre el comandament de les forces republicanes en la Campanya de Guipúscoa després que el comandant Augusto Pérez Garmendia fos fet presoner en Oiartzun. Entre agost i setembre va participar en els combats al voltant d'Irun i Sant Sebastià, i més endavant va estar destacat en la Defensa de Madrid al comandament de diverses unitats.[2]

Al maig de 1937 el nou govern republicà de Juan Negrín li va nomenar Director general de Seguretat i poc després d'això es va unir al Partit Comunista (PCE).[3] D'acord amb l'historiador Hugh Thomas, Ortega fou el responsable de l'arrest d'Andreu Nin[4] i altres líders del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). La detenció i posterior desaparició d'Andreu Nin a les mans d'agents soviètics va tenir un gran impacte a la zona republicana. Després de produir-se un altre incident, aquesta vegada entre la policia i el jutge que investigava la desaparició de Nin, el govern va destituir a Ortega i el va enviar a un càrrec de comandament en el front de batalla.[5]

Cap al final de la guerra al març de 1939, es trobava al capdavant del III Cos d'Exèrcit desplegat en el front del Centre. Durant el Cop de Casado va recolzar a les unitats dels coronels Luis Barceló i Emilio Bueno Núñez del Prado contra el Consell Nacional de Defensa i les divisions del coronel Casado.[6] Tanmateix, quan la situació es va inclinar a favor de les unitats del Consell de Defensa, Ortega es va oferir com a mediador entre les forces lleials a Juan Negrín i els casadistrs.[7] Al final de la guerra fou capturay pels franquistes, fou condemnat a mort en un consell de guerra i afusellat a Alacant el 15 de juliol de 1939.[8]

Durant la guerra també va exercir com a president del Madrid Foot-Ball Club, nom que va rebre el "Real Madrid" en l'època republicana.[9]

ReferènciesModifica

  1. Hugh Thomas (2001); The Spanish Civil War, Penguin Books, pp. 651-652
  2. Michael Alpert (2013); The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. pág. 345
  3. Hugh Thomas (2001); The Spanish Civil War, Penguin Books, pág. 682
  4. Hugh Thomas (2001); The Spanish Civil War, Penguin Books, pág. 883
  5. Hugh Thomas (1984); La guerra civil española, Ed. Grijalbo, pág. 763
  6. Hugh Thomas (2001); The Spanish Civil War, Penguin Books, pág. 882
  7. Hugh Thomas (1984); La guerra civil española, Ed. Grijalbo, pág. 973
  8. Hugh Thomas (2001); The Spanish Civil War, Penguin Books, pág. 899
  9. Julián García Candau (2007); El deporte en la guerra civil, en elcultural.es

BibliografiaModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Jesús Artola Goicoechea
Governador civil de Guipúscoa
 

(juliol-setembre) 1936
Succeït per:
Ramón Sierra Bustamante
Precedit per:
Wenceslao Carrillo Alonso
Director General de Seguretat
 

maig-juliol 1937
Succeït per:
Carlos de Juan Rodríguez
Precedit per:
Rafael Sánchez Guerra
President del Real Madrid
 

1937-1938
Succeït per:
Rafael Sánchez Guerra